L’AVE Barcelona-Madrid celebra el seu tercer aniversari amb prop de 17 milions de viatgers en tot el corredor

Renfe va iniciar el servei el 20 de febrer de 2008
•    El servei es va iniciar amb 17 circulacions diàries per sentit que han evolucionat fins a les 28 connexions actuals
•    La relació punt a punt Barcelona-Madrid ha registrat en aquests tres anys un total de 7.694.097 clients
•    La Línia d’Alta Velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona ha representat una inversió de prop de 9.000 milions d’euros

Barcelona, 19 de febrer de 2011 (Renfe).
En els seus tres anys en funcionament, els serveis de Renfe AVE Barcelona-Saragossa-Madrid han registrat un total de 16.923.323  clients. La relació més demandada des de la seva posada en marxa ha estat el trajecte punt a punt Barcelona-Madrid amb un total de 7.694.097 viatgers.

El servei AVE Barcelona-Madrid celebra el seu tercer aniversari amb una quota de mercat en aquest corredor del 45,7% i un nivell d’ocupació del 78,5%. En aquest trienni, s’han ofert un total de 21.737.591 places, amb una mitjana de 21.500 places diàries i s’han posat en funcionament un total de 57.334 circulacions amb un índex de puntualitat del 98%.

La Línia d’Alta Velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona, de 621 quilòmetres de longitud, ha representat una inversió de prop de 9.000 milions d’euros. Es tracta d’una infraestructura de darrera generació, plenament integrada en l’entorn i més segura i fiable per al transport ferroviari i per als ciutadans.

Els seus elevats estàndards de velocitat, regularitat, seguretat i confort la converteixen en un dels sistemes de transport ferroviari més moderns i amb majors prestacions del context internacional.

El 20 de febrer de 2008 es va estrenar una connexió d’alta velocitat que permetia unir Barcelona amb Madrid en un temps de viatge des de 2 hores i 38 minuts; aleshores, hi havia un total de 17 trens diaris per sentit que realitzaven aquest trajecte. Progressivament, Renfe va augmentar el número de circulacions gràcies a la bona acollida del servei, fins a les 28 connexions diàries per sentit actuals.

Renfe manté el compromís de puntualitat a la línia Barcelona-Saragossa-Madrid amb compensacions del 50% de l’import del bitllet per retards d’entre 15 i 30 minuts i del 100% per a retards superiors a 30 minuts, sempre que la causa sigui imputable a l’explotació ferroviària.

Balanç de viatgers dels principals trajectes des del 20.02.08 fins el 19.02.11

Relació    Viatgers
Madrid-Barcelona    7.694.097
Madrid-Saragossa    4.298.511
Barcelona-Saragossa    1.629.993
Madrid- Camp deTarragona      979.733
Madrid-Lleida      816.916

5,3 milions de viatgers en aquest últim any
Entre el 20 de febrer de 2010 i el 19 de febrer de 2011, més de 5,3 milions de viatgers han utilitzat els serveis AVE en el corredor Barcelona – Saragossa – Madrid. Les principals relacions han estat el trajecte punta a punta Barcelona – Madrid amb 2.562.633 clients, la relació Madrid-Saragossa, amb 1.231.008 clients i el trajecte entre Barcelona i Saragossa amb 514.991 viatgers.

Del total de clients registrats en tot el corredor en aquests període, més d’un 24% han utilitzat els preus promocionals Web i Estrella, que compten amb descomptes de fins el 60% sobre el preu del bitllet amb Tarifa General.

A més, el 33% dels viatgers han utilitzat la tarifa d’anada i tornada, amb un 20% de descompte. Si això li sumem altres tarifes amb descompte com la targeta Daurada i el Carnet Jove, el 99,8% dels usuaris del tren AVE Barcelona-Madrid, han gaudit de tarifes amb descomptes d’entre el 20 i el 60% sobre el preu habitual del bitllet.

Per canals de venda, les agències realitzen el 42%, seguit de la pàgina web www.renfe.com  que ha suposat un 32% dels bitllets venuts, seguit dels punts de venda a estacions amb el 18%.

Valoració del servei i estalvi en emissions de CO2

El perfil del client del corredor Madrid-Barcelona és el d’una persona amb estudis universitaris (72%) que es desplaça per motius de treball (56,4%), o motius d’oci i/o familiars (41,9%), i que es desplacen amb una freqüència mitja de 38 viatges l’any, amb una fidelitat al tren del 81%.  La valoració global del servei és de 8 en una escala de 0 a 10 punts.

La transferència de viatgers d’altres mitjans de transport (carretera i avió) al tren AVE de Renfe en el corredor Barcelona-Saragossa-Madrid, ha suposat en aquests primers tres anys de servei un estalvi d’emissions de 614.297 tones de CO2 i de consum energètic de 2.510,6 Gwh, l’equivalent al subministrament elèctric anual per proveir a les llars d’una ciutat d’uns 1.885.000 habitants.

LAV Madrid-Barcelona-frontera francesa
Els 804 quilòmetres del corredor Madrid-Barcelona-frontera francesa han representat un gran repte d’enginyeria, sent la línia més llarga d’Europa, incloent el tram de 132 quilòmetres Barcelona Port-Figueres, dissenyat per combinar trànsit de viatgers i de mercaderies.

El corredor Madrid-Barcelona-frontera francesa suposarà una inversió total aproximada de 10.800 milions d’euros fins a 2011, dels que 7.100 milions d’euros corresponen al tram Madrid-Barcelona, i els 3.700 milions d’euros restants a la connexió Barcelona-frontera francesa.

El tram Barcelona-Figueres de la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d’euros, dels que més de 179,3 milions es destinen a la construcció del túnel Sants-La Sagrera.

En aquest sentit, s’ha de ressaltar que la inversió realitzada en el desenvolupament de l’alta velocitat a Catalunya ha generat en aquesta  Comunitat Autònoma prop de 150.000 llocs de treball des de 2004.

Origen i evolució del projecte
El projecte de la línia  d’alta velocitat va ser aprovat pel Consell de Ministres el 8 de desembre de 1988. Els primers trams van ser  licitats l’any 1993 i la primera travessa va ser col•locada pel llavors ministre de Transports i Obres Públiques, Josep Borrell, el 20 de desembre de 1995.

El tram Madrid-Lleida, de 468 quilòmetres de longitud, es va posar en servei l’octubre de 2003 i va suposar una inversió inicial aproximada de 4.500 milions d’euros. Aquest tram presentava algunes característiques en el seu desenvolupament que, entre altres aspectes, només  permetien una velocitat de circulació de 200 km/h.

Entre altres actuacions, des de 2005 Adif va procedir al reconeixement i estudi de la plataforma per resoldre els problemes detectats. Es va substituir el sistema de detecció de caiguda d’objectes per un altre  tecnològicament idoni i, des de principis de 2005, està instal•lada i operativa la xarxa de telefonia mòbil. Així mateix, es van realitzar 400.000 quilòmetres de proves del sistema de senyalització ERTMS.

L’any 2006, Adif va posar en servei 108 nous quilòmetres de la línia d’alta velocitat, que van suposar una inversió de 1.613 milions d’euros. En concret, van entrar en servei la variant de Lleida i el canviador d’ample de Puigverd de Lleida (17 de maig) i el tram Lleida-Camp de Tarragona (18 de desembre).

Al mes de maig de 2006 Adif va posar en funcionament l’ERTMS de nivell 1, el que va permetre anar augmentant successivament la velocitat de circulació entre Madrid i Lleida i, posteriorment, Camp de Tarragona i, per tant, reduir els temps de viatge. Al maig de 2007 es va posar en marxa el servei comercial a 300 km/h, el que va representar una reducció de 15 minuts en el temps de viatge entre Madrid i Camp de Tarragona.

Amb 98 quilòmetres de longitud, el tram Camp de Tarragona-Barcelona va suposar una inversió de 2.652 milions d’euros i un repte  especialment complex en el seu tram final per les característiques del terreny i l’espai que comparteix amb altres infraestructures, com carreteres o línies de ferrocarril estatals, autonòmiques i de metro.

Entre les principals actuacions dutes a terme per Adif en aquest tram, s’ha de destacar:
–    Conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès per a millorar la integració de la Base de Muntatge en el seu entorn.
–    Millora de l’estació de Camp de Tarragona, realitzant un nou  projecte que implicava multiplicar la seva superfície per 3,5, fins als 6.137 m2, ampliar les places d’aparcament de 275 a 630, i incrementar el número de vies en un 60%, passant de 5 a 8.
–    Es va desbloquejar l’entrada de la línea a Barcelona gràcies a les negociacions amb la Generalitat, els ajuntaments i altres institucions implicades.
–    Es van portar a terme diverses actuacions per a minimitzar les afeccions de les obres en el servei ferroviari que es presta als ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana (actuacions en les estacions de França i Montcada Bifurcació, accessos a Sants i Sant Andreu Comtal; estació provisional al Prat; nova  estació de rodalies del Prat; punts d’informació i atenció al ciutadà a Sants i el Prat, etc.).
–    Remodelació de l’estació de Sants per l’arribada de l’alta velocitat (ampliació de 12 a 14 vies; augment de les places d’aparcament de 650 a 1.140; incorporació de noves tecnologies ferroviàries; nou vestíbul diàfan; millora de la mobilitat i l’accessibilitat, etc.).

Finançament europeu
La Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa, en el període 2000-2006, ha estat cofinançada pel Fons de Cohesió, en les obres de plataforma del tram Madrid-Barcelona, així com el subministrament i muntatge de via del tram Madrid-Vilafranca del Penedès i instal•lacions d’electrificació, senyalització i comunicacions del tram Madrid-Lleida, amb un ajut de 3.388,9 milions d’euros.

Las Ayudes RTE-T (Xarxes Transeuropees de Transport), en el mateix període, han finançat els estudis i projectes, així com les obres de la plataforma del tram Maçanet-Sils, amb un ajut de 70,9 milions d’euros.

En el període 2007-2013 seran cofinançades per les ajudes RTE-T les obres d’adequació per a la seva explotació en ample internacional, del tram Girona Mercaderies-Variant de Figueres, amb un ajut de 6,1 milions d’euros. El Banc Europeu d’Inversions també participa en el finançament d’aquest projecte.