FGC. Gabriel Ferrater, Joan Fuster i Aina Moll donen nom a tres dels nous trens de Ferrocarrils

· Dues unitats 115 porten des d’avui el nom dels escriptors Gabriel Ferrater i Joan Fuster dels quals enguany se celebra el centenari del seu naixement
· La tercera s’ha batejat amb el nom de la filòloga Aina Moll, qui dona nom al projecte AINA de la Generalitat basat en tecnologies de dades i Intel·ligència Artificial per fer possible que les màquines entenguin i parlin el català

El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, acompanyat de la presidenta de Ferrocarrils, Marta Subirà, de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i del secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, Marià Marín, han batejat avui tres trens de Ferrocarrils amb els noms dels escriptors Gabriel Ferrater i Joan Fuster i de la filòloga Aina Moll, en un acte celebrat a l’estació de Pl. Catalunya amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

Aquestes unitats de tren se sumen al conjunt de trens que FGC ha batejat en el marc del les commemoracions literàries impulsades pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i dins del programa “Lletres a Ferrocarrils“. Els últims anys s’han vist circular trens amb noms com Joan Brossa, Dolors Monserdà, Maria Aurèlia Campmany, Josep M. Espinàs, Josep Palau i Fabre, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o Prudenci i Aurora Bertrana, per citar-ne només alguns.

Durant l’acte de bateig, que ha comptat també amb la participació del nebot d’Aina Moll, Patxi Moll, i dels comissaris de l’Any Ferrater i Fuster, Jordi Cornudella i Enric Sòria, s’han llegit fragments de l’obra de Ferrater, Fuster i Moll. Com ja és tradició, amb aquesta iniciativa Ferrocarrils se suma a la celebració de la Diada de Sant Jordi amb l’objectiu de difondre la cultura i la literatura entre les persones usuàries.

El vicepresident ha posat de relleu la importància de les tres figures homenatjades avui amb els batejos, i ha destacat que “la manera de consumir la informació ha canviat, ja no utilitzem els canals tradicionals, i és per això que hem endegat un dels projectes més importants per a la llengua: el projecte Aina. Perquè volem que el català sigui present a tots els canals de comunicació”.

A banda, ha explicat que el transport públic “és l’eina més important que té el Govern per a vertebrar el territori. Però la lectura també ens permet viatjar més enllà del què ho pot fer un tren, i per això animo tothom a llegir viatjant i viatjar llegint”.

En aquest sentit, Puineró ha parlat de la importància del tren en la descarbonització, però ha remarcat que “tot el planeta està conscienciat i mobilitzat per a la millora del medi ambient, però en la pervivència i la defensa del català els únics que podem mobilitzar-nos som nosaltres. Si no ho fem, ningú més ho farà per nosaltres”.

De la seva banda, Subirà ha manifestat que a Ferrocarrils “ajudem a moure el país, però a nosaltres, alhora, ens mou tot allò que té a veure amb el país, la cultura, el territori i la llengua. I mirem que els nostres trens i les nostres instal·lacions reflecteixin aquest compromís”. En aquest sentit, ha destacat: “un any més, amb les activitats de Sant Jordi, revalidem el nostre compromís amb la llengua, la literatura i la cultura catalanes”. La presidenta de Ferrocarrils també ha posat en valor el fet que les unitats batejades aquest any “són les que a partir de l’estiu circularan per la línia Barcelona-Vallès amb més freqüències i millor servei per a l’usuari”.

La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha posat de manifest la importància de tenir presents els autors catalans “com a patrimoni que són però, sobretot, per despertar la curiositat dels viatgers i ajudar a que hi hagi nous lectors. Aquesta és també la funció de les commemoracions”.

Per al secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, “a la diada de Sant Jordi hi tenim un tresor: no tan sols el miracle dels carrers plens de gent per a regalar-se llibres i roses, sinó el veure com tota la societat s’hi aboca i fa seva la festa. És, doncs, un dia en què ens definim com a país: l’esperit cívic, la cultura i al bellesa. Un país es construeix sobre l’educació i llegir ens hi fa excel·lir, per això agraïm la complicitat de Ferrocarrils i del Govern en promoure la lectura des del carrer, el transport públic i la quotidianitat, més encara en batejar tres trens amb el nom de tres gegants: Aina Moll, Joan Fuster i Gabriel Ferrater”.

Els trens batejats formen part del conjunt de 15 nous trens que ha adquirit Ferrocarrils per ampliar la flota de trens a la línia Barcelona-Vallès i poder millorar el servei a partir de l’estiu, amb freqüències en hora punta de 5 minuts des de Terrassa i Sabadell i de 2,5 minuts des de Sant Cugat. Actualment ja han arribat a les instal·lacions d’FGC nou dels nous trens, que s’incorporen progressivament a la circulació amb passatgers després d’estar uns dies a tallers per dur a terme tasques tècniques de conformat mecànic i elèctric.

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972)
Ferrater va ser un intel·lectual europeu de primer ordre i, sobretot, un gran poeta català. Va ser autodidacte però això no el va privar de fer obra molt sòlida en diversos camps intel·lectuals. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; en aquells mateixos anys va començar també a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística. A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva obra poètica, cabdal en la tradició contemporània, la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i la trobem en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).

Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992)
Joan Fuster i Ortells neix a Sueca (Ribera Baixa), el 23 de novembre de 1922. El 1943 comença els estudis de Dret a la Universitat de València i combina els estudis amb la formació autodidacta que l’encaminarà cap a la via de crític i columnista d’ofici.

Una part molt considerable del treball de Fuster tracta temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les seves peculiaritats socials, polítiques i culturals. Però el conjunt de la seva obra és divers, va molt més enllà i gira entorn de les grans qüestions intel·lectuals del segle xx.

Entre els nombrosos premis i distincions que ostenta Joan Fuster, destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que li va ser concedit el 1975, i la Medalla d’Honor de la Generalitat de Catalunya, atorgada l’any 1983.

Mor a Sueca el 21 de juny de 1992. A títol pòstum el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l’Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Universitat Jaume I organitza actes en homenatge seu.

Aina Moll (Ciutadella, Menorca, 1930 — Palma, 2019)
Aina Moll i Marquès va impulsar la Llei de normalització lingüística de 1983 i el decret sobre els usos lingüístics a l’Administració. Durant el seu mandat es va crear el TERMCAT, Centre de Terminologia, i es va posar en marxa el primer curs multimèdia per aprendre català per a no catalanoparlants adults “Digui, digui”, seguint els models del Consell d’Europa.

Va tenir un paper destacat en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Va dirigir, entre altres, la campanya “El català, cosa de tots” protagonitzada per “la Norma”. Moll tenia clar que el procés de normalització lingüística del català havia de tenir el suport de la població “independentment de la ideologia, la procedència geogràfica i l’opció lingüística de cadascú”.

Llicenciada el 1953 amb premi extraordinari en Filosofia i Lletres, amb l’especialitat de Filologia Romànica, Aina Moll va realitzar posteriorment estades a l’estranger per ampliar els estudis. Va dedicar molts anys a la docència, tant en instituts com en universitats. Filla de Francesc de Borja Moll, col·laborà amb el seu pare en la redacció d’alguns volums del Diccionari català-valencià-balear.

Dona també nom al projecte AINA de la Generalitat de Catalunya basat en tecnologies de dades i Intel·ligència Artificial per fer possible que les màquines entenguin i parlin el català.
22 d’abril de 2022
——————————————————————————————————————————————————————————————-