El Departament de TES publica l’informe de balanç dels indicadors d’activitat durant l’emergència per la COVID-19

06/07/2020
· Durant el confinament, el DTES ha publicat diàriament els indicadors que han permès seguir l’evolució de l’activitat en els diversos sectors de la seva competència
· S’ha pogut constatar l’evolució del consum d’aigua, de la generació de residus, l’ús del transport públic, de la xarxa viària d’alta capacitat, les operacions portuàries i aeroportuàries, la logística, l’habitatge i la qualitat de l’aire

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat avui l’informe de balanç dels indicadors d’activitat dels diversos sectors de la seva competència, dels quals ha fet un seguiment diari durant l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus. Aquests indicadors han permès monitoritzar la crisi i ser una de les bases per a la presa de decisions dels àmbits de gestió del Departament.

A l’inici de l’emergència per la COVID-19, el DTES es va fixar com a objectiu prioritari garantir que la ciutadania seguís rebent, en tot moment, els serveis dels sectors que gestiona, malgrat les fortes limitacions imposades per l’estat d’alarma. Els serveis, a més, s’havien de prestar en unes condicions que respectessin les restriccions necessàries per a garantir la salut tant dels usuaris com dels prestadors del servei.

Aquest objectiu principal es va dividir en tres objectius més detallats, que s’han acomplert:
· Garantir la prestació de serveis bàsics o estratègics a la ciutadania
· Minimitzar l’impacte social i econòmic sobre les persones confinades, mitjançant la garantia de l’abastament de mercaderies i articles de primera necessitat
· Regular la mobilitat del país, ajustant-la a les indicacions sanitàries, per a permetre la continuïtat de l’activitat econòmica essencial i la prestació de serveis bàsics

Per assolir-los, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han anat aprovant tot un seguit de mesures, amb un cost total de 121,4 milions d’euros, i s’ha monitoritzat diàriament l’oferta i la demanda dels diversos sectors de la seva competència mitjançant indicadors. Així, s’ha seguit l’evolució del consum d’aigua, de la generació de residus, l’ús del transport públic, de la xarxa viària d’alta capacitat, les operacions portuàries i aeroportuàries, la logística, l’habitatge i la qualitat de l’aire.

D’aquesta manera, es va poder comprovar, per exemple, el compliment generalitzat del confinament estricte, amb unes reduccions de l’ús del transport públic del 90% o de les operacions aeroportuàries entre el 95 i el 97%. També a la xarxa viària d’altra capacitat, el trànsit en dies feiners va caure un 70% durant els dies de confinament total.

Tots els indicadors estan disponibles per a consulta pública mitjançant un visor al web del Departament i permeten cercar per dies, setmanes i un històric. Des d’avui també es pot consultar l’informe de balanç.

Objectiu 1: Garantir la prestació de serveis estratègics
Consum d’aigua
L’aturada de les activitats econòmiques va provocar, en línies generals, un important descens del consum d’aigua. En l’àmbit de la xarxa Ter Llobregat (ATL), que subministra aigua a prop de cinc milions de persones de l’àmbit metropolità i de diverses comarques de Barcelona, es constata un descens mitjà en el volum d’aigua servit del 10%. L’aigua per a usos industrials es va reduir en un 35%, mentre que el recurs destinat per a usos comercials també va disminuir en un 50%.

Mesures adoptades
Reduccions transitòries en el tipus de gravamen del cànon de l’aigua aplicable a contribuents domèstics, industrials i assimilables, i ramaders. Aquesta mesura es calcula que tindrà un cost per a la Generalitat de 50 milions d’euros.

Reducció en el cànon de l’aigua específic que paguen les empreses del sector turístic en funció del nombre de places ocupades. Aquesta mesura tindrà un cost estimat de 500.000 euros.

Residus municipals
L’evolució de la generació de residus urbans ha tingut comportament molt diferent segons el tipus de fracció, s’ha produït una reducció sensible de les entrades a les plantes de gestió de la recollida selectiva de paper del 40%, un increment de la recollida d’envasos d’entre el 14 i el 19%, i una reducció de la fracció resta i de l’orgànica del voltant del 10%.

Mesures adoptades
Reduccions del 50% en els tipus de gravamen dels cànons sobre la deposició controlada de residus industrials i sobre la deposició controlada dels residus de la construcció durant el període comprès entre l’1 d’abril i el 31 de maig de 2020. El cost d’aquesta mesura es preveu que sigui d’1,1 M d’euros.

Bonificació en les taxes de residus, amb un cost previst de 1.045.000 euros.

Un cop efectuada l’acceptació de les obres de restauració per activitats extractives en espais d’especial interès natural, la persona titular de l’activitat podrà sol·licitar la devolució del 75% de l’import d’alguns conceptes de la fiança. Es calcula que aquesta mesura no tindrà impacte pressupostari però sí un impacte econòmic en el sector de 40 M d’euros.

Habitatge
El mes de març es van dipositar a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) les fiances de 9.914 contractes, un 28,36% menys dels celebrats el mateix mes de l’any passat. El mes d’abril la caiguda va ser més important, amb una reducció del 76,40% respecte del mes d’abril de 2019.

A més, la crisi sanitària ha reduït dràsticament els ingressos de moltes famílies i, en conseqüència, també la seva capacitat per fer front al pagament del seu habitatge. Per garantir l’accés a aquest bé essencial, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat tot un seguit de mesures des de l’inici de l’estat d’alarma.

Mesures adoptades
Moratòria en el pagament del lloguer per a tots els arrendataris d’habitatges i locals comercials del parc administrat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que son persones físiques. Podria beneficiar més de 20.000 famílies i té un cost d’uns 3 MEUR mensuals.

Avançament del pagament dels ajuts al lloguer als col·lectius especialment vulnerables. Així, s’ha avançat el pagament dels ajuts ordinaris al lloguer que reben unes 10.000 persones grans i a 216 dones que han patit violència masclista.

Mesures per facilitar l’acord entre arrendador i arrendatari de local comercial o habitatge, a fi de donar per saldat el lloguer d’abril i maig a compte de la fiança. El llogater renuncia així al seu dret sobre la fiança dipositada un cop es liquidi el contracte.

L’Estat va aprovar una línia d’ajuts extraordinària per al pagament del lloguer per a famílies amb dificultats econòmiques sobrevingudes per la crisi sanitària. La línia, que ha gestionat el Departament de Territori i Sostenibilitat, estava dotada amb 14,5 milions d’euros i el 4 de juny es va haver de tancar la convocatòria després de rebre 14.395 sol·licituds.

Objectiu 2: Garantir l’abastiment de mercaderies
Port de Barcelona
L’activitat del Port de Barcelona en TEUS ha estat, de mitjana, un 10% per sota de la situació de normalitat durant tot el confinament. Durant el mes d’abril, va ser un 22,8% inferior a la del mateix mes de l’any passat i el mes de maig, un 33,6% inferior.

Activitat logística
Tot i que els sectors considerats essencials van seguir amb la seva activitat, els centres logístics i la ZAL del Port de Barcelona van veure la seva activitat reduïda fins el 55% dels seus nivells habituals. Des de l’1 d’abril es va invertir la tendència i ja han recuperat fins un 30%.

En els aparcaments de camions dels centres logístics l’activitat va arribar a ser un 65% inferior a la normal durant el període de major restricció de l’activitat de principis d’abril. A partir d’aleshores ha tingut una recuperació del 35%.

Mesures preses
El Govern aprova el Pla de reactivació econòmica del sector del transport de mercaderies i logística que s’articula en 8 eixos i 26 accions orientades a la modernització, la digitalització i l’enfortiment de sector. Preveu una aportació econòmica de 3,5 milions d’euros el 2020 i 7,3 milions el 2021.

Objectiu 3: regulació de la mobilitat del país
Transport públic
La reducció obligada de la mobilitat per les restriccions pròpies del confinament va reduir també la demanda de transport públic que va arribar a caure un 98% els dies de tancament total (del 2 al 9 d’abril). La reducció es va mantenir en nivells propers al -80% de l’habitual fins a l’entrada de Barcelona i la regió metropolitana en fase 2 el 25 de maig.

L’evolució de la demanda de les quatre autoritats de transport ha estat molt similar durant tot l’estat d’alarma. La reducció màxima de la demanda es va donar les setmanes del 30 de març i del 6 d’abril per a totes les ATM, amb una caiguda d’entre el 93 i el 99%.

Amb la represa de l’activitat econòmica la demanda va anar pujant entre setmana, però els caps de setmana se seguia mantenint en valors uns 7 punts percentuals inferiors. Des de l’entrada en la fase 2, l’11 de juny, la situació s’ha invertit i el cap de setmana, especialment dissabte 13 de juny i pel transport ferroviari, la demanda ha estat uns 10 punts percentuals superior als dies feiners. En les darreres setmanes la demanda s’està recuperant a un ritme d’entre el 4 i el 5% setmanal.

Les pèrdues dels operadors s’estimen en 170 milions d’euros durant els tres mesos de pandèmia i en 436 milions d’euros fins a finals d’any.

Mesures adoptades
Gratuïtat temporal dels serveis públics regulars de transport de viatgers interurbans per carretera i dels serveis regionals ferroviaris de transport de viatgers competència de la Generalitat de Catalunya, no integrats en els sistemes de les Autoritats Territorials de Mobilitat de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, entre el 2 i el 9 d’abril.

Es tractava de posar la xarxa de transports, de manera gratuïta, a disposició d’aquelles persones dedicades a serveis essencials i autoritzades a desplaçar-se. El cost d’aquesta mesura s’ha estimat en 3,3 milions d’euros.

Xarxa de carreteres d’alta capacitat
La mobilitat en els grans eixos i corredors del país va disminuir dràsticament a l’inici del confinament, fins el punt que els caps de setmana la reducció va arribar a ser del 95% i els dies feiners, del 70%. Només els serveis essencials, les mercaderies i els transportistes van continuar amb l’activitat.

Amb el desconfinament gradual, les darreres 8 setmanes, la mobilitat per carretera ha anat augmentant a un ritme del 4% setmanal.

Operacions aeroportuàries
L’aeroport del Prat va tancar la T2 el 26 de març, centrant l’escassa activitat aeroportuària en la T1. La caiguda de les operacions es situa entre el 95 i el 97% de reducció respecte la situació de normalitat.

Pel que fa a l’aeroport de Lleida-Alguaire, es va reorganitzar la plataforma per acollir-hi un major nombre d’aeronaus i pel que fa a l’aeroport d’Andorra – La Seu d’Urgell, es va mantenir l’operativa per tal que les companyies que hi operen poguessin continuar prestant serveis de vols d’emergència, vols medicalitzats i treballs aeris, entre altres.

Mesures d’Aeroports de Catalunya
Descompte durant el 2020 del 50% en la tarifa d’estacionament d’aeronaus i un descompte del 100% en la tarifa de passatger.

Qualitat de l’aire
Pel que fa a la qualitat de l’aire, les dades mostren una reducció generalitzada dels nivells de diòxid de nitrogen, en especial a partir de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, el 15 de març. Alguns dies, el descens ha arribat a ser d’entre el 70 i el 80%, amb estacions que han reduït més del 90% respecte la mitjana dels últims cinc anys.

Cal tenir en compte però, que la reducció oscil·la segons els dies, malgrat que el trànsit s’ha mantingut sempre baix, doncs la concentració d’òxids de nitrogen també depèn de les condicions meteorològiques que poden dispersar o no els contaminats provinents dels focus emissors que han seguit en funcionament; port, indústries essencials, transport de mercaderies, etc.