Calvet: “El Pla Director de Mobilitat representa un punt d’inflexió en el creixement del transport públic, l’ús d’energies alternatives i les emissions”

15/07/2020
· El PDM situa la digitalització i el desenvolupament sostenible en el futur immediat del transport, i la qualitat de l’aire urbà i l’emergència climàtica són dos dels seus motors principals
· Basat en 10 eixos, el pla proposa un total de 86 mesures que hauran de desenvolupar les diferents administracions públiques, i que tenen un cost estimat de 100 milions d’euros
· Ahir va ser aprovat a Govern i avui el conseller de Territori i Sostenibilitat juntament amb el director general de l’ATM de Barcelona l’han presentat oficialment

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el director general de l’ATM de Barcelona, Pere Torres, han presentat el Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona, que abasta les 12 comarques sobre les que opera l’ATM de Barcelona on resideixen el 75% de la població de Catalunya i que ahir mateix es va aprovar a Govern. Es tracta d’un Pla impulsat per l’ATM i treballat durant mesos de forma conjunta amb administracions, agents de mobilitat i ciutadania.

En l’elaboració del Pla, ha destacat el conseller, “hi han participat diversos organismes que sumen 900 persones en reunions presencials i, també via Internet, hi ha hagut 700 aportacions més.”

El document és la nova base de referència per al sector de la mobilitat i la seva evolució cap a un món més digitalitzat i sostenible. Està basat en 10 eixos que tracten de forma integral diferents aspectes rellevants de la mobilitat, i que persegueixen un gran objectiu amb cinc vessants. En aquest sentit, Calvet ha explicat: “El Pla és el referent que hauran d’usar els ens locals per a la seva planificació de mobilitat i té cinc objectius: una mobilitat saludable i sostenible; eficient i productiva; segura i fiable; inclusiva i equitativa; i intel·ligent i digital.”

Per arribar en cinc anys a aquests estàndards d’evolució, el pla proposa un total de 86 mesures que tenen un cost estimat d’uns 100 milions d’euros. A més, els ens locals de l’àmbit SIMMB hauran d’adaptar els seus plans de mobilitat urbana a les directrius d’aquest PDM.

El conseller ha exposat que “volem que els desplaçaments en vehicle privat baixin del 36 al 33% i que pugin els realitzats en micromobilitat i transport públic. Si aconseguim que el transport públic pugi del 17 al 20%, això serien 200 milions més de viatges al cap de l’any”.

El medi ambient i un transport més ecològic són algunes de les qüestions cabdals d’aquest PDM. Per això insisteix molt a reduir el consum energètic i l’impacte dels nostres desplaçaments, així com les emissions de vehicles, entre un 6 i un 16%. I en aquest sentit, Calvet apunta que “apostem perquè el 2025 el 13% de turismes, el 7,5% de furgonetes i el 25% dels busos funcionin amb vehicles d’emissió zero o de molt baixes emissions. El 2025 volem que la mobilitat a l’àmbit de l’ATM de Barcelona emeti un 6,6% menys de CO2, un 24,8% menys de NO2 i un 19,1% menys de partícules PM¹⁰.”

Unes xifres, que el titular de Territori exemplifica perquè el PDM 2020-2025 ha de representar “un punt d’inflexió en el creixement del transport públic en detriment del vehicle privat. Un punt d’inflexió en la utilització d’energies alternatives als combustibles fòssils en la mobilitat. I, per últim, un punt d’inflexió en les emissions que afecten el clima o la qualitat de l’aire”.

La visió ‘zero accidents’ és també molt important en aquest nou document, que espera que es puguin reduir els accidents de trànsit mortals a l’àrea de Barcelona en un 51%, a més de generar més espais segurs i augmentar la fiabilitat del transport públic.

Entre les mesures que el director general de l’ATM de Barcelona, Pere Torres ha destacat en la seva exposició hi ha un “Pla de vianants per a la xarxa interurbana que contempla que s’han de dotar de més seguretat i accessibilitat alguns circuits que moltes persones fan amb mobilitat activa, per exemple, per desplaçar-se, entre d’altres, a polígons industrials. Apostant amb major grau per nous serveis de Transport a la Demanda o reformulant els existents que no tenen prou demanda.”

Una altra mesura concreta que Torres ha esmentat és un Pla d’intercanviadors que “ha de fer més funcionals els intercanviadors actuals ja que alguns son autèntics laberints i que es poden millorar amb suport tecnològic i amb encaminaments.”

El transport de mercaderies i la logística té un espai representatiu en el Pla. El director de l’ATM de Barcelona ha comentat la necessitat “d’abordar la Distribució Urbana de Mercaderies afavorint la coordinació i el consens sobretot entre municipis veïns i establint, entre d’altres accions, punts de recollida de conveniència per evitar viatges frustrats en els lliuraments a domicili i que acaben generant més viatges de transportistes.” Actualment el 30% dels lliuraments a domicili són viatges frustrats.

El PDM ja contemplava, entre les seves mesures, l’increment de la coordinació per a fer front a situacions crítiques. Aquesta previsió queda justificada per aquests mesos de lluita conjunta contra la COVID-19. Així doncs, el pla aprovat reforçar la configuració d’aquest espai de col·laboració eficient entre les diferents administracions implicades, operadors i empreses, tant per la gestió i planificació habitual com pels protocols d’actuació en temps de crisi, com és el cas de l’emergència excepcional viscuda amb la pandèmia.

El PDM vol consolidar l’accessibilitat del transport públic, i proposa mesures per arribar a una xarxa on siguin accessibles -d’acord amb uns paràmetres d’accessibilitat més exigents que els vigents fins ara- la gran majoria de parades d’autobús i estacions ferroviàries. A més, reserva un paper important a la perspectiva de gènere i d’edat a l’hora de planificar la mobilitat.

Digitalització i nou sistema tarifari
El pla no perd de vista la revolució que suposarà la digitalització del sistema de bitlletatge, i posteriorment, el nou sistema tarifari. Un pas que marcarà un abans i un després en l’evolució tecnològica del transport públic a Catalunya. La digitalització serà molt rellevant en la nova planificació, també des de la perspectiva de la captació d’informació dels usuaris i usuàries. La proposta, d’altra banda, planteja la necessitat d’afrontar noves alternatives de transport personal, com els patinets elèctrics, la mobilitat compartida o l’ús extensiu de les motos. Per això aposta per la convivència de tot plegat dins d’un nou marc normatiu i legal.

L’ATM veu un futur immediat amb un creixement continuat del transport públic, el que suposarà, segons les estimacions i un cop recobrada la nova normalitat després de la crisi de la covid-19, un augment del 20% de les validacions, que arribaran a més de 1.200 milions el 2025. És per això que la millora de les infraestructures i el servei en general, i l’ambientalització i electrificació del parc mòbil, tant públic com privat, són els dos àmbits en què més caldrà invertir per assegurar un creixement sòlid i sostenible.

Les xifres del PDM 2020-2025
· 43 municipis amb àrees pacificades i de baixes emissions.
· -50% de les víctimes mortals en accident de trànsit.
· 70 nous km de xarxa ciclable.
· Passar de 107 a 165 aparcaments d’enllaç (P&R).
· Passar de 18 a 54 km de carril bus interurbà.
· Assolir prop de 1.200 M de passatgers/es al transport públic (un 20% més).
· Fins a 120.000 desplaçaments en vehicle de mobilitat personal (VMP) (un 140% més).
· Que el parc mòbil ECO o elèctric creixi fins al 13%.
· Passar de 5 a 500 autobusos elèctrics.
· Arribar a les 300 estacions de recàrrega ràpida.

Presentació PDM 2020-2025