Rull confirma l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic Granvia-Llobregat per al juliol

El PDU, que transformarà 994.000 metres quadrats de l’Hospitalet de Llobregat, inclou la creació del parc de Can Trabal, el cobriment parcial de la Granvia i l’impuls d’un pol de recerca biomèdica
El Departament de Territori i Sostenibilitat està substituint les fixacions dels canvis d’agulles per evitar les vibracions provocades per la circulació dels trens de l’L9 en alguns habitatges de l’Hospitalet

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha confirmat aquest dijous que al juliol s’aprovarà definitivament el Pla director urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, que preveu transformar 994.000 metres quadrats de sòl a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Durant una visita al municipi i acompanyat de l’alcaldessa, Núria Marín, Rull també ha avançat que el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) està substituint les fixacions d’un canvi d’agulles on s’originen part de les vibracions provocades pel pas dels trens de l’L9 SUD del metro en alguns habitatges. I ha aprofitat per demanar a l’alcaldessa un front comú per millorar Rodalies.

A la visita, també hi han assistit el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, i el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra.

Creació de riquesa i ocupació
Per al conseller, amb l’aprovació del PDU “tindrem les eines de planificació per poder actuar de forma intensa creant oportunitats, riquesa i llocs de treball i posant en valor un territori estratègic per al conjunt del país”. El pla director formalitza les propostes necessàries per afrontar la transformació d’un segon tram d’uns 1.000 metres de longitud de la Granvia a l’Hospitalet de Llobregat. Dels 994.000 metres quadrats de superfície total, el 7,96% forma part del terme municipal hospitalenc, entre el creuament de la Granvia amb la Ronda Litoral i el nus de Marina, així com els terrenys a banda i banda de la C-31.

A grans trets, el PDU Granvia-Llobregat preveu la creació del gran parc de Can Trabal (més de 25 hectàrees), el soterrament parcial del tronc central de la Granvia i la construcció de vials urbans laterals, així com la potenciació dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals com a pol de recerca biomèdica.

Resultat al maig
Rull també s’ha referit als treballs que està duent a terme el Departament de TES per solucionar les vibracions que provoca la circulació de trens de l’L9 SUD en alguns àmbits dels barris de Collblanc / Torrassa i Gornal de l’Hospitalet de Llobregat. El conseller ha avançat que en aquests moments s’està procedint a la substitució de les fixacions d’un canvi d’agulles on s’origina una part de les vibracions detectades per unes altres de més flexibles, amb l’objectiu de comprovar el seu efecte. “L’actuació finalitzarà el mes de maig i serà llavors quan es pugui mesurar el possible efecte positiu” de l’actuació, ha dit.

Del centenar de queixes que el Departament de TES ha rebut en relació a aquestes vibracions, quatre feien esment a l’aparició d’esquerdes. Tècnics de les obres de l’L9 van visitar els habitatges afectats i cap dels informes que van redactar vincula l’aparició de les esquerdes a la nova línia ferroviària

A part del canvi d’agulles, el Departament de TES ha dut a terme altres actuacions cautelars per minimitzar les vibracions, que en cap cas superaven el límit permès per la normativa. Es va imposar una limitació de velocitat dels trens en aquest àmbit que ha suposat una millora en vibracions i sorolls. I des que es va rebre la primera queixa, s’ha mantingut un contacte permanent amb veïns i ajuntament.

Front comú per Rodalies
El conseller Rull ha aprofitat per demanar a l’alcaldessa de l’Hospitalet un front comú per reivindicar les millores en el sistema de Rodalies. “Tenim un sistema de transport públic que té una vàlua però que és poc competitiu”, ha recordat. Per això, Rull ha instat a “treballar plegats perquè el sistema de Rodalies sigui fiable a tot arreu”. “Volem tenir el control de les vies i els trens i que la governança estigui més a prop del territori”, ha tornat a reclamar. “Quan treballem plegats i hi ha capacitat de concertació som imparables i qui se’n beneficia són els ciutadans perquè generem espais de prosperitat i de benestar que es tradueixen en llocs de treball”, ha conclòs.
07/04/2016