Colau aposta per un model d’integració metropolitana i descentralització cap als districtes

AJUNTAMENT DE BARCELONA. NOTA DE PREMSA
L’alcaldessa de Barcelona alerta de les dificultats d’un territori metropolità fragmentat amb superposicions administratives i defensa un nou model de governança per donar resposta a les necessitats econòmiques i socials de l’àrea, amb un model lògic de finançament.

Colau, partidària de canvis legislatius per avançar en la democratització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb l’elecció directa dels seus representats.

L’alcaldessa també proposa donar més competències, finançament i atribucions als districtes, i garantir també l’elecció directa del regidor i dels consellers de Districte.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha esbossat avui la seva visió sobre la Barcelona metropolitana i els seus instruments de governança actual. Ho ha fet en la clausura de la V Conferència de la Càtedra Pasqual Maragall, que està dirigida per Germà Bel i que té com a objectiu promoure i impulsar la investigació d’alta qualitat en els camps de l’Economia Aplicada i de la Política Pública. Ada Colau, que també és presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha obert la conferència evocant les paraules pronunciades per Pasqual Maragall l’any 1982, en el discurs de presa de possessió com a alcalde de Barcelona, quan ja va visionar la necessitat d’impulsar la Barcelona metropolitana amb respecte cap a tots els pobles i ciutats que la conformen. L’alcaldessa ha recordat que l’alcalde Maragall va viure temps polítics pocs favorables als projectes d’abast metropolità, fins i tot amb la desaparició de la Corporació Metropolitana l’any 1987, que no va ser restituïda pel Parlament fins a 23 anys després. Actualment, l’Àrea Metropolitana de Barcelona aplega 36 municipis que sumen una població de més de 3 milions d’habitants, el 42,8% de la població de Catalunya.

“Fins ara ens havien explicat que la ciutat de Barcelona es trobava limitada entre dos rius i una serralada. Ara cal que entenguem que aquests tres elements geogràfics no són una frontera, sinó els eixos sobre els quals s’articula la ciutat metropolitana”, ha dit Colau, que ha fet una aposta clara per un govern metropolità “fort i articulat” que doni resposta a les problemàtiques comunes d’un territori complex.

Instruments de Governança metropolitana
El territori metropolità es troba fragmentat administrativament, amb una superposició d’administracions que provoca solapaments, disfuncions i una despesa de recursos que afecta greument la seva eficiència i eficàcia. “És necessari que les divisions administratives s’adaptin al territori, no a la inversa”, ha dit l’alcaldessa, que ha enumerat els ens que operen a l’àrea metropolitana: els ajuntaments, els consorcis (com el de la Zona Franca, les autoritats portuàries i aeroportuàries que depenen en gran mesura de l’Estat), la Diputació i els diferents Consells Comarcals, entre ells el Consell Comarcal del Barcelonès, que té tan minses atribucions que la majoria de ciutadans ignoren la seva existència.

“És necessari desenvolupar un pensament estratègic metropolità i fer-ne partícip als diferents municipis. Aquí no hi ha lloc per solucions jeràrquiques, si no volem repretir els errors del passat. Es tracta de buscar maneres d’integrar als municipis en la lògica metropolitana, però per fer funcionar aquest procés d’integració, l’hem d’acompanyar d’una descentralització administrativa cap a baix, cap als districtes i els barris. Descentralització i integració són dos processos que han de donar-se alhora si volem que funcionin”, ha manifestat Colau, que s’ha permès la llicència d’utilitzar el terme “federalisme urbà” per definir aquest procés, on l’Ajuntament de Barcelona podria operar com a ens facilitador entre els dos nivells.

L’alcaldessa ha defensat avançar en la democratització del govern metropolità, amb l’elecció directa dels seus representants i enfortint els mecanismes de participació, així com adaptant les lleis de finançament municipal. També s’ha mostrat partidària de donar més competències, finançament i atribucions als districte, així com garantir l’elecció directe del regidor i dels consellers.

“Cal una agenda metropolitana “, ha dit Colau, que ha aprofitat el marc de la Càtedra per plantejar alguns dels reptes que Barcelona ha posat sobre la taula durant els últims mesos, com ara el Pla Besós i el Pla de Barris, o la recuperació de la gestió pública del cicle de l’aigua i la creació d’un Operador Municipal d’Energia. També ha fet notar la importància de les polítiques d’ocupació (més del 20% d’usuaris de Barcelona Activa viuen a altres municipis de l’àrea), les inversions en infraestructures (Sagrera, accessos ferroviaris al port i gestió directa del Port i l’Aeroport), la xarxa de rodalies o les polítiques d’habitatge, que haurien d’adoptar també escala metropolitana.

Barcelona, capital de Catalunya
“No podem tornar a caure en l’error de contraposar la ciutat metropolitana i Catalunya. L’àrea metropolitana ha constituït un motor que permet donar fortalesa econòmica a Catalunya i projectar-la al món”, ha reivindicat l’alcaldessa, que ha afirmat que els serveis i les infraestructures que es troben a l’àrea constitueixen el passaport de Catalunya al món, ha dit per tancar la conferència, on també ha lamentat el desballestament del projecte europeu en la crisi de refugiats. “El futur d’Europa, com va saber veure Pasqual Maragall, passa per xarxes de ciutats connectades entre sí”, ha dit Colau.