El conseller Nadal presideix la presentació del llibre “El Pla general d’obres públiques de 1935. Política, infraestructures i territori”

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presidit avui l’acte de presentació del llibre “El Pla general d’obres públiques de 1935: política, infraestructures i territori”, el primer estudi complert sobre aquell Pla, que pretenia posar les infraestructures de Catalunya al nivell dels països europeus de l’època. El treball, promogut per la càtedra d’Empresa Victoriano Muñoz Oms de la UPC, i realitzat per Josep Maria Carreras, Jordi Bernat i Pilar Riera, repassa les diferents previsions del Pla pel que fa a carreteres, aeroports, ports, ferrocarril, o sanejament, entre d’altres. Igualment, inclou un informe que permet contextualitzar la importància del Pla en la seva època.

El juliol de 1935, l’aleshores conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joan Vallès i Pujals, va encarregar a un enginyer de la Diputació de Lleida, Victorià Muñoz Oms, que redactés un pla de carreteres i camins per a Catalunya. La voluntat de Vallès era reequilibrar el territori i la seva xarxa viària, que considerava massa concentrada al voltant de Barcelona, i nivellar les diferències entre les zones urbanes i rurals.

Un Pla integral

Tot i que la intenció inicial es limitava a dissenyar una nova xarxa de carreteres, el Pla, a petició de l’enginyer Muñoz, es va acabar ampliant fins a abastar totes les infraestructures que calien per a situar Catalunya al nivell d’altres països europeus de l’època. Així, el Pla abordava les necessitats en matèria ferroviària; de ports i serveis marítims; d’aeroports i rutes aèries; de xarxes telefòniques; de serveis hidràulics i elèctrics; d’electrificació rural; de sanejament de terrenys; de canalització de rius i de tot el sistema de conducció i depuració de les aigües residuals. El Pla general d’obres públiques preveia una inversió de 1.486 millions de pessetes (8,9 MEUR) però la Guerra Civil va impedir que es dugués a terme.

Eix Transversal i autopistes previstes

Tot i l’ampli ventall de temes que tractava, el Pla d’obres públiques es va enllestir en un temps rècord de vuit mesos, preveient infraestructures que s’han fet realitat anys després, com ara l’Eix Transversal, la carretera que unia Cervera, Manresa i Vic, coneguda com a itinerari XIV, o bé les autopistes Barcelona-Manresa, Barcelona-el Masnou o Tarragona-Reus.

Cal tenir present que als anys 30 el cotxe començava a avançar el ferrocarril com a mitjà de desplaçament. Tot i això, només existien un parell de carreteres en bones condicions, al marge de les que comunicaven Barcelona i el Vallès. És per això que el Pla es va concentrar especialment a millorar la xarxa viària per sobre de la ferroviària, que es considerava pràcticament acabada. En l’apartat ferroviari, el projecte més important era l’acabament de la connexió de Lleida amb Saint Girons, a França, seguit de la línia fèrria que havia de connectar la Val de Zafán amb Sant Carles de la Ràpita.

Ports connectats i xarxa d’ aeroports

Pel que fa als ports, el Pla de 1935 ja tenia la voluntat de connectar-los amb la xarxa de ferrocarril i de carreteres, reforçant el sistema de comunicacions del territori. També es van dissenyar les obres que s’havien d’executar als 12 ports. Pel què fa als aeroports, el Pla abordava la necessitat de construir una autèntica xarxa d’aquestes instal·lacions, tal com es feia amb les carreteres i el ferrocarril, tot i que moltes de les previsions van quedar obsoletes, atesa la rapidesa amb què es va desenvolupar la indústria aeronàutica. Així, s’establia un aeroport de primera categoria a Barcelona; cinc aeroports comarcals (a Lleida, Girona, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i la Seu d’Urgell); cinc locals (a Figueres, Puigcerdà, Les-Val d’Aran, Gandesa i Manresa), i 13 més considerats “de refugi”.

Cartografia i participació municipal

Un dels principals problemes que es van trobar els redactors de l’informe va ser l’absència d’una cartografia general de Catalunya amb una escala homogènia. Per tal de poder treballar, l’equip de Victorià Muñoz va elaborar un mapa a escala 1:200.000 a partir dels existents i de fotogràfies aèries, amb un resultat molt precís.

Igualment, per poder conèixer de primera mà les necessitats del territori, es va enviar als ajuntaments de més de 100 habitants una enquesta amb 48 preguntes, en el que es pot considerar com un precedent de la participació ciutadana en l’elaboració de plans d’infraestructures.

El Pla d’obres de 1935 es va publicar en una primera edició de 1982 però només amb la documentació bàsica. El llibre presentat avui inclou, a més, les memòries sectorials, els resultats de les enquestes municipals i la cartografia, com a material complementari. Igualment, s’acompanya d’un estudi acurat que presenta el contingut del Pla en el context de la planificació de l’època i els seus antecedents, i d’un DVD que permet consultar el llibre full a full, produït per la càtedra Muñoz Oms de la UPC.