El DPTOP sotmet a informació pública l’estudi per a la integració urbana de la línia ferroviària de Lleida – la Pobla a Balaguer

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica avui l’anunci mitjançant el qual s’inicia el procés d’informació pública de l’estudi informatiu per a la integració urbana de la línia ferroviària de Lleida – la Pobla de Segur, al seu pas pel municipi de Balaguer. L’estudi detalla dues alternatives possibles: el soterrament d’un tram d’uns 700 metres de longitud, i la conversió de la línia en tren-tramvia, amb un pressupost previst d’uns 80 MEUR i 22 MEUR respectivament. L’objectiu és integrar el pas del tren a la ciutat i millorar la seguretat i la permeabilitat de la trama urbana, tenint en compte els creixements urbans previstos.

La línia ferroviària de Lleida – la Pobla de Segur abasta una longitud de més de 89 quilòmetres i connecta les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà, amb 17 estacions al llarg del recorregut, de les quals, 3 compten amb doble via per al creuament dels trens.

La línia és titularitat de la Generalitat de Catalunya des del 2005. Des de llavors, el Govern ha dut a terme un projecte de modernització i renovació de la línia per tal de millorar la qualitat del servei i les freqüències de pas, amb una inversió global de prop de 31 MEUR. En concret, s’han renovat 60 quilòmetres de via entre Balaguer i la Pobla de Segur, s’han rehabilitat els túnels, ponts i talussos de tota la línia, s’han suprimit 2 passos a nivell i s’han restaurat edificis de les antigues estacions de la línia.

Aquestes actuacions han comportat millores importants en el servei, amb 5 trens més diaris en ambdós sentits, entre Lleida i Balaguer, i la reducció de 15 minuts en la durada total del trajecte entre Lleida i la Pobla de Segur. Això s’ha traduït en un increment notable de viatgers, que arriba a més de 126.000 nous passatgers entre el 2004 i el 2008.

Al seu pas per Balaguer, la línia discorre per l’est, i compta amb dos únics passos a nivell, al carrer d’Urgell i a la carretera de Camarasa, així com un pas elevat a la C-26, per a comunicar ambdós costats de la via. Actualment, les freqüències de pas entre Lleida i Balaguer són de 8 trens per sentit al dia, dels quals 3 arriben fins a la Pobla de Segur.
Amb l’objectiu de millorar la comunicació entre aquests dos sectors, facilitar la continuïtat de la trama urbana i millorar la seguretat en els creuaments de via, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la redacció d’un estudi informatiu i un estudi d’impacte ambiental per a integrar la línia ferroviària al seu pas per Balaguer.

En aquest sentit, avui s’inicia el procés d’informació pública d’aquest document, perquè entitats, associacions i particulars interessats el consultin durant un període d’un mes i adrecin les aportacions que estimin.

L’estudi recull dues alternatives possibles: el soterrament de la via, amb 80 MEUR de pressupost, i la conversió de la línia en tren-tram en aquest punt, amb 22 MEUR previstos. Un cop s’analitzin les consideracions recollides, durant el 2010 s’aprovarà definitivament, amb una de les dues opcions escollida, per tal d’aplegar el màxim consens del territori.

Dues propostes per a integrar el tren
Les dues alternatives que es recullen en aquest estudi abasten un tram de prop de 2 quilòmetres de longitud, i pretenen aprofitar al màxim el traçat actual de les vies, així com l’edifici de l’estació existent. A més, en tots dos casos, servirà per urbanitzar i arranjar aquesta àrea, amb nou paviment i zones verdes. Les alternatives són:
* Soterrament i cobertura de vies: l’opció preveu soterrar les vies en un tram de més de 2 quilòmetres de longitud, entre el carrer de les Franqueses i la carretera de Camarasa. Del total d’aquest tram, es cobririen uns 700 metres de vies, entre el carrer d’Urgell i el carrer de San Pere Màrtir, amb llosa de formigó, que quedaria urbanitzada, recuperant aquest espai per a l’ús ciutadà. Els trams contigus quedarien semisoterrats, amb una estructura en pèrgola, que s’estendria al llarg de 250 metres de longitud, per un costat, i 290 metres per l’altra extrem. Això permetia una possible ampliació futura de superfície total prevista en la cobertura inicial de les vies. Finalment, a continuació de l’estructura en pèrgola, quedaria un tram d’uns 400 metres de longitud sense cobrir a cada extrem, corresponent a les rampes que connectaran de nou les vies al seu traçat original, superant, així, el desnivell.

D’altra banda, l’opció preveu la instal·lació d’un ascensor i escales fixes i mecàniques al costat de l’estació existent, al tram de via coberta per llosa de formigó. D’aquesta manera, es facilitaria l’accés a les andana central, ubicada ara a un nivell inferior, que tindrà  7 metres d’amplada i 120 metres de longitud. Aquesta és l’alternativa que representaria un major impacte ambiental, tot i que permetria una velocitat de pas del tren més gran.

* Conversió en tren-tram: suposa la transformació de la línia ferroviària en un sistema tramviari al seu pas pel municipi de Balaguer. L’actuació forma part d’un programa global per a transformar tota la línia ferroviària entre Lleida i Balaguer en un sistema tramviari. En aquest sentit, actualment s’està redactant l’estudi informatiu d’implementació del tren tramvia en el tram entre Lleida i Balaguer, per tal de concretar-ho. Aquest estudi informatiu, un cop elaborat, serà sotmès a informació pública.

Aquesta opció que es contempla en l’estudi informatiu permetria mantenir l’estació actual, que es convertiria en una parada de tramvia convencional, amb dues andanes laterals, de 3,5 metres d’amplada i 80 metres de longitud, així com una altra tercera via per a les maniobres dels combois i els estacionaments, de 120 metres de longitud. Això permetria la creació de noves parades en cas necessari, per donar servei a àrees on es preveu un creixement futur.

Aquesta alternativa suposa un impacte ambiental menor i és més econòmica. A més, la intensitat del trànsit ferroviari actual, amb 8 trens diaris fins a Balaguer per sentit, no comportaria cap afectació en la fluïdesa del trànsit rodat, en cas de convertir-ho a sistema tramviari.