El conseller Nadal aprova inicialment el Pla territorial metropolità de Barcelona

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat inicialment el Pla territorial metropolità de Barcelona que ha estat formulat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, formada pel Govern de la Generalitat, representants dels ens locals, l’Ajuntament de Barcelona, les associacions municipalistes i l’Administració de l’Estat. El Projecte, que se sotmetrà ara a informació pública, inclou les aportacions rebudes durant la fase de consulta, que han ajudat a enriquir el document i a precisar-ne les propostes. D’aquesta manera, es fa un pas més en la concreció i el consens del primer Pla territorial de conjunt amb què comptarà la regió metropolitana de Barcelona.

 Es tracta d’un instrument bàsic que té com a principals objectius:

·  Fomentar un model en xarxa on els nodes han de ser ciutats denses, complexes i cohesionades, per tal de fer front a l’ocupació extensiva de sòl, la dispersió, l’especialització funcional i la segregació social.

· Potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d’habitatge amb espais equipats, connectats i eficients que permetin donar resposta a les necessitats de desenvolupament dels propers anys.

 ·  Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge tot conformant un sistema d’espais oberts de més de 241.000 hectàrees que amplia i connecta les àrees actualment protegides, per tal de garantir-ne la funcionalitat.

 ·  Potenciar l’ús del transport públic a partir de l’extensió i la millora de la xarxa ferroviària amb una nova connexió entre Barcelona i el Vallès mitjançant el nou túnel ferroviari d’Horta; un nou túnel de Rodalia a Barcelona i actuacions que trenquen la radialitat com la línia Orbital ferroviària o  la nova línia Castelldefels-Cornellà.

· Racionalitzar les infraestructures viàries i facilitar la utilització del transport col·lectiu per carretera, amb actuacions com la interconnexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i Occidental amb la Ronda del Vallès o la millora de vies bàsiques com l’eix de la C-15 Garraf-Penedès, el de la C-59/B500 Vallès-Maresme amb el túnel de la Conreria, o de la C-17 Barcelona – Osona, així com la millora de la xarxa secundària metropolitana i la incorporació de plataformes BUS-VAO.

 El primer Pla Territorial Metropolità

 La Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana ha fet avui un nou pas per tal que l’àrea més poblada de Catalunya compti amb un Pla territorial propi, 30 anys després que s’aprovés el Pla General Metropolità, de caràcter urbanístic, i 14 anys després del Pla Territorial General de Catalunya. El Pla territorial és una eina que delimita els espais d’interès natural i agrari que cal preservar i que impulsa una xarxa viària i ferroviària de qualitat que fa possible el seu creixement futur, amb un horitzó temporal establert a l’any 2026.

El Pla territorial metropolità de Barcelona abasta un total de 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i comprèn una superfície total de 3.236 quilòmetres quadrats, on viu gairebé el 70% de la població catalana.

 A partir d’aquest document, es concretaran aquelles propostes que no pot abastar a la seva escala mitjançant un conjunt de plans directors urbanístics, cadascun d’ells amb objectius específics per a cada zona, entre els que es troba el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha d’abordar la revisió del Pla General Metropolità.

Un Pla de consens

 Atesa la rellevància territorial i demogràfica de l’àmbit que abasta, la formulació del Pla territorial ja s’ha dut a terme mitjançant un procediment específic que ha garantit la participació directa i l’acord dels ens territorials des de bon començament.

 Així, és el DPTOP qui impulsa la redacció del Pla, però ho fa mitjançant la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, composta, de manera paritària, per membres del Govern de la Generalitat, de l’Estat i l’administració local, representada pels Consells Comarcals, l’ajuntament de Barcelona i les associacions municipalistes. Aquesta Comissió s’ha dotat d’una Ponència tècnica igualment paritària i ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Territorials (IET) per a la confecció material del Projecte, i de l’Agència Barcelona Regional i la Diputació de Barcelona per a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

L’Avantprojecte del Pla es va aprovar el 7 d’abril de l’any passat i, des d’aquell moment i fins el mes d’octubre, es va obrir un procés de consulta pública durant el qual es van rebre 2.275 observacions i suggeriments. Paral·lelament a aquell procés, el DPTOP va impulsar presentacions i sessions de treball tant amb les institucions com amb les entitats del territori, durant les quals també es van recollir les seves aportacions. Així, s’han fet 81 sessions de presentació de l’Avantprojecte i 102 reunions de treball amb ajuntaments, entitats, col·legis professionals i altres departaments de la Generalitat i representants del Govern central. Des del mes d’octubre, s’han estudiat tots els suggeriments rebuts i s’han incorporat en la mesura del possible, modificant o ajustant els continguts del Pla.

Ara, la Comissió ha donat conformitat al projecte elaborat per la ponència tècnica i el conseller n’ha fet l’aprovació inicial. A partir d’aquí, el Pla se sotmetrà a informació pública durant un nou període de dos mesos, amb dos mesos addicionals d’audiència als ajuntaments. Una vegada s’hagin analitzat les al·legacions i s’hagin incorporat les que sigui possible, serà el Govern de la Generalitat l’encarregat de fer l’aprovació definitiva del Pla.

 Els reptes del nou Pla

 Les característiques del marc físic de la regió metropolitana i del patrimoni urbà actual, les dinàmiques demogràfiques i econòmiques i el procés d’ocupació del territori a què han donat pas, així com els previsibles escenaris de creixement per als propers anys plantegen una sèrie de reptes als quals els Pla haurà de donar resposta:

1. Garantir la funcionalitat dels espais oberts: protegir nous espais interconnectats al voltant de les àrees ja protegides i potenciar la continuïtat dels espais oberts al llarg de les serralades litoral i prelitoral. Garantir la permanència d’àrees d’alt valor agrari i evitar la construcció en zones amb riscos naturals.

 2. Atendre les necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica: completar el potencial de construcció d’habitatges del planejament urbanístic vigent amb noves unitats ubicades en base a un model nodal del territori; fomentar àrees industrials amb un alt nivell d’equipaments i connexió a la xarxa de transport i atendre les necessitats d’infraestructures de suport a l’activitat econòmica.

3. Promoure la ciutat densa, compacta, complexa i cohesionada: fomentar el desenvolupament de trames urbanes amb unes densitats de població que redueixin al màxim el consum de sòl, afavorir els creixements en continuïtat enfront de la dispersió i fomentar la ciutat complexa potenciant els usos del sòl on convisquin activitats residencials i econòmiques.

 4. Optimitzar la mobilitat sostenible amb un model d’urbanització que afavoreixi i integri el transport públic; completar l’actual estructura viària, marcadament radial, fins a configurar una malla que augmenti la connectivitat dels municipis perifèrics; completar la xarxa ferroviària amb noves línies i intercanviadors i dotar-se d’una xarxa segregada per al transport de mercaderies.

Per tal de poder respondre a aquests reptes, el nou Pla estructura les seves directrius en tres sistemes d’ordenació:

 1. Espais oberts
 2. Assentaments urbans
 3. Infraestructures de mobilitat

A. Espais oberts

 En el sistema d’espais oberts, respecte a l’Avantprojecte, s’ha modificat la seva definició per tal d’expressar encara millor el reconeixement de l’activitat agrària. Així, el Projecte estableix com a categories els sòls de protecció especial d’interès natural i agrari (abans, natural i ecològic), de protecció especial de la vinya i de protecció preventiva (abans, del mosaic agroforestal).

 D’altra banda, en alguns espais s’ha variat el grau de protecció per ajustar-la millor a la realitat del territori. Els principals canvis són aquells que precisen els límits dels espais oberts, que milloren la coherència de la xarxa d’aquestes zones i de localització dels espais.

D’aquesta manera, el Pla permet configurar una xarxa de més de 241.000 hectàrees amb algun grau de protecció i, el que és més destacable, configura un sistema espais oberts que, al mateix temps que impedeix l’expansió incontrolada de les àrees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatgístics existents, permet la connectivitat biològica i facilita el manteniment de la biodiversitat.

·  Els espais de protecció especial d’interès natural i agrari ocupen una superfície de més de 203.000 hectàrees, formades per aquelles àrees que ja gaudien d’alguna figura de protecció supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs de la Diputació de Barcelona, etc.) les quals han estat ampliades i racionalitzades de manera que es garanteix la seva connexió i, a partir d’aquí, el seu funcionament com a sistema.

· Els espais de protecció especial de la vinya ocupen una superfície de més de 23.000 hectàrees, bàsicament a la plana del Penedès i algunes àrees limítrofes. A aquests espais se’ls assigna un nivell de protecció similar al dels espais d’interès natural i agrari, per la qual cosa han de mantenir la condició de no urbanitzats.

· Els espais de protecció preventiva (14.600 hectàrees). Es tracta d’espais estratègicament situats entre les àrees urbanes i les de protecció especial, per tal de poder desenvolupar de la manera més eficient la seva doble funció de preservació de l’espai i reserva de sòl per a possibles desenvolupaments urbans futurs.

B. Assentaments urbans

El sistema d’assentaments és aquell en què s’ordenen els desenvolupaments urbans, ja sigui per a habitatge o per a l’activitat econòmica.

El Pla parteix de l’estructura urbana existent i de l’estimació de futures demandes d’habitatge i d’activitat per realitzar les propostes d’ordenació, tenint en compte els possibles escenaris d’evolució demogràfica i d’activitat econòmica.  Fruit dels suggeriments rebuts s’han concretat algunes estratègies de desenvolupament.

En aquest sentit, el Pla proposa el desenvolupament urbà en aquella forma que minimitzi la utilització extensiva del sòl, la dispersió, l’especialització funcional i la segregació social. És a dir, proposa una estructura urbana basada en la densitat, la complexitat d’usos i la cohesió social.

Per a assolir aquest objectiu, el Pla es basa en la potenciació dels desenvolupaments més importants a les principals ciutats que s’han anat configurant a la regió metropolitana al llarg de la seva història, en la moderació del creixement dels nuclis menors i en l’aturada de la dispersió urbana, de manera que es mantingui la màxima integritat possible del sistema d’espais oberts.

El sistema resultant queda configurat, així, a partir de tres formes en que s’estructuren els assentaments a la RMB.

·  Àrea central metropolitana, configurada per la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més proper, per a la qual, i en tractar-se d’un àmbit molt ocupat, el Pla no planteja noves operacions d’extensió urbana de gran dimensió pel que fa a l’ocupació de nou sòl que actualment no estigui qualificat com a urbanitzable. Per contra, sí es presenten noves oportunitats sobre àrees urbanes en transformació, una part de les quals pot tenir un caràcter estratègic pel conjunt de la regió metropolitana. (Es poden localitzar al mapa com a Barcelona i subcentres principals del continu urbà).

·  Grans ciutats de la segona corona metropolitana, on, al costat de les ciutats madures ja consolidades (Terrassa, Sabadell, Mataró), alguns municipis o àmbits veuran potenciat el seu desenvolupament en diferents graus com a àrees de reforçament nodal, segons el paper que ja tinguin com a centralitats territorials, el seu accés a infraestructures de gran capacitat o la seva densitat. Es distingeix entre àrees urbanes de desenvolupament nodal (Vilanova i la Geltrú, Martorell i Granollers); àrees urbanes de polarització (els àmbits del Tenes i de la Riera de Caldes); i dos eixos urbans de desenvolupament nodal: un a l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos) i un altre al Vallès Oriental (Llinars del Vallès, Cardedeu i Sant Celoni). (Es localitzen al mapa sota la classificació de polaritats territorials de l’arc metropolità, àrea de polaritat i polaritat comarcal).

· Resta de  la regió metropolitana: configurada per nuclis que juguen un paper de nivell més local i comarcal i àrees especialitzades, per als quals el Pla estableix diferents estratègies en funció de l’entitat, les característiques, l’accessibilitat i la disponibilitat de sòl físicament apte per a un creixement per extensió. Es poden trobar al mapa designades com a polaritats comarcals complementàries, polaritats municipals estructurants, petits nuclis urbans i petits nuclis rurals.

C. Infraestructures i mobilitat

El sistema d’infraestructures de mobilitat és aquell que permet la connexió dels pobles i ciutats, tant internament com amb l’exterior. L’objectiu darrer d’aquest sistema és garantir l’accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el mínim impacte sobre el medi. Així mateix, es persegueix que des de qualsevol punt del territori metropolità siguin fàcilment accessibles els punts de connexió amb la resta de Catalunya, Espanya i el món ( tren convencional, TAV, aeroports i ports). En tot cas, l’horitzó temporal per al seu desenvolupament és l’any 2026. En aquest sentit, fruit de les suggeriments rebuts, s’han fet modificacions i matisacions a les propostes del Pla.

 Prioritat per a la xarxa ferroviària

 El Pla prioritza les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció de que aquest mode de transport tingui un paper cada vegada més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana.

En aquest sentit, les propostes del Pla busquen dotar d’infraestructura ferroviària a àrees que encara no disposen de connexió o necessiten millorar-la; trencar l’actual radialitat del sistema potenciant la connexió de les ciutats metropolitanes i incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies. Les principals actuacions són les següents:

·  Xarxa d’altes prestacions: aquesta xarxa d’alta velocitat també pot ser utilitzada per serveis regionals. Per tal de fer-ho possible, es preveu construir noves estacions a la línia d’alta velocitat  i a l’Eix Transversal Ferroviari a poblacions on, a més, es pot enllaçar amb alguna altra línia de ferrocarril. Així, es preveu:

· Nous intercanviadors a Vilafranca del Penedès, Martorell, el Vallès Occidental i Granollers.

· Ramal de l’alta velocitat al Vallès i accés a l’aeroport del Prat

· Connexió de l’Eix transversal ferroviari amb Barcelona.

· Xarxa de mercaderies: el Pla aprofita les possibilitats que obren tant la línia d’alta velocitat com l’Eix Transversal ferroviari per a la circulació mixta de passatgers i mercaderies, alhora que preveu la construcció d’una nova línia de mercaderies al corredor mediterrani incorporant el desdoblament de vies entre Vilafranca i Martorell, així com la nova variant ferroviària de Montmeló.

· Xarxa de Rodalia: recull la construcció de dues noves línies, amb les alternatives i connexions que se’n deriven, com són la línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona i la Línia Orbital Ferroviària. Igualment, proposa millores sobre la xarxa existent.

      · Nova línia Castelldefels-Barcelona amb la construcció d’un nou túnel per sota de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

      ·  Nova Línia Orbital Ferroviària, amb alternatives a estudiar al Garraf i a Mataró.

      · Desdoblament i variants de la línia Barcelona-Vic. El Projecte inclou ara la construcció d’un túnel entre el Figaró i Aiguafreda.

       · Trasllat a l’interior de la línia Barcelona-Mataró i desdoblament i variants ferroviàries entre Arenys de Mar i Maçanet.

        · Millores de traçat a la línia Barcelona-Manresa.

        · Nou accés de Rodalia a l’aeroport del Prat.

· Xarxa de metro comarcal: s’amplia la xarxa amb noves línies i extensions de les actuals amb noves connexions amb el Vallès i la ciutat de Barcelona.

·  Nova línia Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l’interior de Barcelona.

· Perllongament de la línia de Sabadell del Metro del Vallès fins a Castellar del Vallès i la de Terrassa fins a Matadepera.

· Perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre la plaça Espanya i la plaça de les Glòries i el Barcelonès nord.

· Perllongament de l’L-6 fins a Esplugues de Llobregat.

 ·  Xarxa de metro: el Projecte recull les actuacions incloses en les darreres versions dels corresponents plans sectorials.

            · Nova L9

            · Perllongament de l’L5 entre Horta i Vall d’Hebron.

            · Perllongament de l’L3 des de la Zona Universitària fins a Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.

            · Perllongament de l’L2 a Badalona i a l’Hospitalet, entre Sant Antoni i Parc Logístic.

            · Perllongament de l’L1 a Badalona i el Prat de Llobregat.

 · Xarxa de ferrocarril lleuger i plataformes reservades d’autobús: dins d’aquesta categoria s’inclouen tramvies, tren-tramvies i plataformes reservades per a autobús; s’haurà d’estudiar en cada cas el sistema més eficient. Es proposen noves connexions al Baix Llobregat, al Vallès Occidental i Oriental i al Barcelonès i a la mateixa xarxa tramviària de Barcelona

 

  

 

 

 

 

 

 

 Racionalitzar la xarxa viària

Pel que fa a la xarxa viària, les propostes van adreçades a superar la triple problemàtica que provoca actualment l’estructura de la xarxa metropolitana: la sobrecàrrega de les vies de pas, la manca de mallat i la manca de capil·laritat.

Per aquest motiu, cal destacar actuacions com ara la nova vialitat entre el Baix Llobregat i la plana del Vallès, la construcció o la millora de les vies que connecten les ciutats nodals, i intervencions a les vies estructurants secundàries i suburbanes per tal de garantir la capil·laritat del sistema.

· Vies estructurants primàries: són les vies principals de la regió i inclouen les autopistes i autovies existents:

· Ronda del Vallès. Fruit de la consulta pública s’ha modificat el traçat del tram de Lliçà d’Amunt.

· Continuació de l’A-7 entre el Vendrell i Abrera.

· A-2/C-32 entre Palafolls i Maçanet.

· Ampliació i millora de traçat de la C15, Vilanova i la Geltrú-Igualada.

· Variants, millores de traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Osona.

· Via de connexió entre l’A-2, Ronda del Vallès i C-16 entre Martorell i Vacarisses.

· Desdoblament de la C-59 entre Palau-Solità i Caldes de Montbui

· B-500, túnel de la Conreria.

· Calçades laterals C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa.

· Prolongació calçades laterals AP-7 en alguns trams entre Barberà i Granollers.

· Millora de la C-35 entre Granollers i Maçanet.

· Via per a vehicles pesants d’accés al Port de Barcelona.

· Carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31.

Intervencions a la xarxa de vies estructurants secundàries i suburbanes: es proposen millores de traçat, variants i rondes i compleció de la xarxa, per tal d’alliberar de trànsit de pas els carrers interns de les poblacions i, alhora, de trànsit local a les vies de gran capacitat . Entre les actuacions més destacables, hi ha les següents:

· Ronda Est de Terrassa.

· Ronda de Rubí.

· Ronda est de Sabadell.

· Via interpolar entre Castellbisbal i Granollers.

· BV 5001 Via marge esquerra del Besós.

· Trasllat de l’N-II paral·lel a la C-32 entre Montgat i Calella.

· Millora i variants  de la BV-2002

· Millora de la B- 224

· C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni

· Variants a diverses poblacions

22 de maig de 2009