Per al primer centenari del ferrocarril a Espanya, el 1948, es va celebrar a Barcelona una Exposició Commemorativa que va incloure, com un dels seus elements destacats, la reproducció de la locomotora Mataró i una composició de tres cotxes d’època que va conformar el que es coneix com a “Tren del Centenari”.
Autors: Pere Comas i Marc Filella
El 28 d’octubre de 1848, la primera línia ferroviària de la península va unir Barcelona i Mataró. El viatge inaugural va portar unes 400 persones, recorrent sense parades els 29 kilòmetres que separen ambdues ciutats en 35 minuts.[1]Dossier Histórico: La locomotora Mataró.Museu del Ferrocarril de Catalunya. A l’endemà el servei va ser obert al públic i unes 4000 persones van fer servir aquell dia el nou mitjà de transport.
Passis de treball i de visita a l’Exposició
En apropar-se el compliment dels cent anys d’aquell fet, es va decidir celebrar l’històric esdeveniment; per a la qual cosa es creà el 17 de gener de 1947 la Comisión Oficial del Primer Centenario del Ferrocarril de España, depenent del Ministerio de Obras Públicas, i que va ser l’encarregada d’organitzar els actes per a commemorar la data. La comissió va perfilar tres línies d’actuació encaminades a posar de manifest, tant la celebració de la data, com la modernització del ferrocarril a Espanya:
Reconstrucció de la locomotora Mataró
Exposició commemorativa del Centenari
Altres iniciatives al voltant de l’efemèride (Inauguració de l’electrificació del Maresme, medalles, segells de correus, filmacions…)
Postal comercial mostrant a l’esquerra el Tinglado nº 2 del moll Bosh i Alsina
La Comissió va decidir, amb el suport del Ministeri d’Obres Públiques, la construcció de la reproducció de la locomotora Mataró, que encarregaria a la Maquinista Terrestre y Marítima. Amb la Junta del Port de Barcelona, també es va acordar que l’exposició s’ubiqués al tinglado nº 2 del moll de Bosch i Alsina al Port de Barcelona.[2]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 495 Finalment es va decidir glossar la figura del Marqués de Salamanca mitjançant la filmació d’una pel·lícula que expliqués la creació del ferrocarril de Madrid a Aranjuez.[3]El tren del Centenario en la película «El Marqués de Salamanca». Cercle Històric Miquel Biada.
Aquesta dualitat entre la celebració centrada a Barcelona i la voluntat de no oblidar el ferrocarril madrileny i el seu creador va provocar un enfrontament entre la Comisión del Centenario i la Comisión Local Pro-Centenario del Ferrocarril, composta aquesta última per membres destacats i autoritats de la població de Mataró.
Decepció a la ciutat de Mataró pel Centenario del Ferrocarril.
Diferents actes commemoratius organitzats a la ciutat de Mataró
La ciutat de Mataró havia iniciat pel seu compte un avantprojecte per celebrar el Centenari del Ferrocarril. El 27 de març de 1947 es va reunir a Madrid amb la recent constituïda Comisión Oficial para la Conmemoración del 1er Centenario del Ferrocarril en España, presentant un dossier de catorze suggeriments a on s’enaltia al creador del carril de Mataró, D. Miguel Biada Bunyol. No obstant, el Govern espanyol no va fer cas a la Comisión Local mataronina en el que feia referència a l’aspiració de difondre a nivell nacional la figura de Biada i de Mataró.
La indignació va créixer a la ciutat de Mataró, reflectida a la premsa local, i la Comisión Local va interposar telegrames de protesta al President de la Comisión Oficial i al Sotssecretari del Ministerio de Obras Públicas, que no van rebre més resposta que evasives. Finalment, el Gobernador Civil, per callar les discrepàncies va destituir al Batlle mataroní, provocant la renuncia dels vocals de la Comisión Local, i el 30 de setembre de 1948 va nombrar un nou Batlle de Mataró. El 28 d’octubre de 1948, el Centenario es va dur a terme sense més protestes, i amb total correcció per part de les autoritats locals.[4]Cercle Històric Miquel Biada.
Locomotora Mataró i el Tren del Centenari.
La locomotora que va inaugurar la primera línia del ferrocarril Barcelona-Mataró, el 28 d’octubre de 1848, portava el nom de “Mataró”. Es tracta d’una locomotora de vapor saturat de rodatge 1-1-1 amb tènder. És del tipus Crewe, topònim de la ciutat anglesa a on estaven ubicats els tallers Crewe-Works on es va desenvolupar.
Locomotores tipus Crewe
LNWR 1-1-1 No. 1868 ‘Columbine’. Foto: Science Museum
A principis de la dècada de 1840, Alexander Allan i William Buddicom, del Grand Junction Railway (GJR) van crear el disseny, conegut com a tipus Crewe (o Allan-Crewe, anteposant el cognom del seu dissenyador), que incorporava cilindres inclinats exteriors i un bastidor doble. Va ser construït per evitar les freqüents ruptures dels eixos motors colzats dels dissenys contemporanis de locomotores de cilindres interiors i l’elevat cost d’aquests eixos, així com per la facilitat de manteniment dels cilindres exteriors.[5]Grand Junction Railway locomotive ‘Columbine’. Science Museum.
Els primers exemplars britànics van ser construïts a Crewe Works el 1845 per al GJR i, a partir del 1846, per al successor del GJR el ferrocarril de Londres i Nord-Oest (LNWR), amb un arranjament de rodes 1-1-1 per a classes de passatgers i 1-2-0 per a mercaderies. La primera d’aquestes locomotores GJR 1-1-1, anomenada “Columbine”, es conserva al Science Museum de Londres.[6]Grand Junction Railway locomotive ‘Columbine’. Science Museum.
Aquestes locomotores es van fabricar durant més de 15 anys, tant per al Regne Unit com per a l’estranger als primers ferrocarrils de França (1843), Espanya (1848) i Holanda (1856).
El 1861, l’arribada de noves locomotores Slaughter al carril de Mataró va propiciar la retirada de les locomotores originals de la línia, entre elles la Mataró. Tot i això, puntualment se la va utilitzar per a reforços ocasionals del servei. Segons Gustavo Reder, el 1873 la Mataró es va destinar com a màquina estàtica de vapor per accionar una dinamo que subministrava energia elèctrica a l’enllumenat de l’Estació de França. En acabar aquesta funció, va ser traslladada als tallers del Clot del TBF (ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França).[7]Gustavo Reder i Fernando F. Sanz. Historia de la tracción vapor en España. Locomotoras de M.Z.A. 1995
Un cop retirada definitivament del servei, la locomotora Mataró va ser exhibida a un pedestal a la plaça Universitat amb motiu de la visita del rei Alfonso XII a l’Exposición Catalana de 1877. Xavier Nubiola desmenteix que un cop acabada l’exposició la locomotora patís una caiguda que li provoqués greus desperfectes, apuntant que, fins i tot, un cop retornada als tallers del Clot es va iniciar la seva posta en marxa per a que efectués tasques auxiliars o participés d’actes d’inauguració com la connexió amb Port-Bou; tot i que finalment no es va acabar la seva posta a punt i se la va considerar inútil per al servei.[8]Xavier Nubiola. La veritable història de la locomotora Mataró. Cercle Històric Miquel Biada. Hi ha constància de la seva presencia al tallers del Clot a diferents publicacions els anys 1881, a La Vanguardia[9]La Vanguardia. 28 d’octubre de 1881, núm 432, i 1891, a la Ilustración Hispano-Americana[10]Ilustración Hispano-Americana. 18 d’octubre de 1891, núm 572, a on es fa referència a la seva existència.
El gener de 1898 la companyia MZA (ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante) va absorbir al TBF. És a partir d’aquest moment que es deixa de tenir notícies de la locomotora.
Reconstrucció de la locomotora a MTM
Construcció de la rèplica de la locomotora Mataró als tallers de la MTM
Per això, havent desaparegut la locomotora original, el 1947 RENFE va encarregar una reproducció a la Maquinista Terrestre i Marítima. Per a aquesta tasca, es va aprofitar que la Mataró va ser dibuixada per l’alumne d’enginyeria Manuel Garbayo Moreno en el curs 1875-1876, elaborant un conjunt de dibuixos que es conservaven a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona[11]Es desconeix la ubicació d’aquests dibuixos des del trasllat de l’escola el 1964.. La Maquinista Terrestre y Marítima va elaborar una col·lecció de 108 plànols, de diferents mides, a partir dels quals poder reproduir amb precisió la locomotora. Una còpia d’aquests plànols es conserva al Museu de Mataró, per donació d’en Ricard Bonamusa.[12]Els plànols del Tren del Centenari es guarden a Mataró. Cercle Històric Miquel Biada.
La reproducció difereix en alguns aspectes del model original. Potser el més cridaner sigui que les rodes motrius es van realitzar de 1,750 metres de diàmetre en lloc dels 1,880 metres originals, doncs la Maquinista disposava d’eixos d’aquesta mida estandarditzada (el 1948 el diàmetre de roda de 1,750 m s’usava en les locomotores “muntanya” per a trens expressos, com les ex-MZA 1700, 1800 i les RENFE 2200), i no es justificava la creació de noves rodes per a la producció de tan sols un eix.
Locomotora Mataró. Tortosa, 1 de maig de 1967. Foto: James M. Jarvis.
Igualment, a la locomotora reproduïda hi falta la segona vàlvula de seguretat sobre el llom de la caldera, que tampoc figurava en els dibuixos preservats, però que s’aprecia en els gravats i fotografies de l’original, ja que en l’època de la seva construcció era preceptiu preveure una segona vàlvula de seguretat precintada i fora de l’abast de la mà del maquinista. L’altra vàlvula sobre el dom tenia una femella de regulació perquè obrís abans que l’altra i el tub que envoltava el ressort estava graduat com en una bàscula pel que servia per indicar la pressió de la caldera, ja que el 1848 encara no s’havia inventat el manòmetre.[13]Dossier Histórico: La locomotora Mataró.Museu del Ferrocarril de Catalunya.
També difereix la màquina del Centenari en que, per més comoditat i seguretat de funcionament, es van instal·lar injectors i una premsa central de greixatge, dos anacronismes evidents.[14]Dossier Histórico: La locomotora Mataró.Museu del Ferrocarril de Catalunya. Anecdòticament, la reconstrucció no va reflectir correctament el carenat dels cilindres, que a les locomotores Crewe originals feia una corba acusada, i que a la reproducció la Maquinista va suavitzar fins fer-lo quasi recte.
Locomotora Mataró. Foto: Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Un cop acabada l’Exposició, el Tren del Centenari va participar en diferents celebracions ferroviàries, i finalment, va participar en l’exposició de material organitzada al dipòsit de Vilanova i la Geltrú per al 19é Congrés MOROP a Barcelona, a l’any 1972. Des de llavors va quedar al dipòsit fins que es va crear el Museu del Ferrocarril de Catalunya, passant a formar part del seu fons i a on resideix actualment.
La locomotora no ha portat sempre els colors que mostra a l’actualitat. Inicialment va ser pintada en verd fosc inclosa la topera, amb els topalls pintats de groc. Més endavant la topera va passar a ser groga i els topalls vermells. El 1967, coincidint amb el Congrés MOROP a Bilbao, la topera va ser pintada en color vermell, tal com llueix actualment. Finalment, el 1981, en preparar-la locomotora per a l’exposició “Trens i Estacions” al mercat del Born de Barcelona, li va ser pintat el rivetejat gorg que lluiran tant la locomotora com el tènder fins a l’actualitat.
Els cotxes del Tren del Centenari
Detall de l’interior del cotxe de tercera i de primera respectivament. Foto: Museu del Ferrocarril de Catalunya
De la mateixa manera, es van construir a les instal·lacions de Material y Construcciones S.A.[15]Alberto del Castillo. La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje histórico. Barcelona, 1955, pàg. 528 tres cotxes: un de primera classe, un de segona classe i un de tercera classe. Per a aquestes reconstruccions, i a falta de plànols dels cotxes originals de la línia Barcelona-Mataró, MACOSA es va basar en vehicles de mitjans del segle XIX que eren similars a tota Europa: xassís metàl·lic i estructura de fusta, departaments separats, estrep lateral i un pescant a la part superior per al fre manual. L’aspecte general és semblant a les velles diligències.
Aquests cotxes reflecteixen les desigualtats socials de l’època, i, fruit del seu context històric, es pot apreciar les diferències entre el luxe del entapissat del cotxe de primera, i la simplicitat de la fusta del cotxe de tercera.
Cotxes del Tren del Centenari. Any 1967. Imatge: Julián de Elejoste Benito del Valle.
Després de l’Exposició, els cotxes van participar junt amb la locomotora Mataró en diferents actes fins que al 1997, un cop creat el Museu del Ferrocarril de Catalunya, van passar al Taller Central de Reparacions de Vilanova i la Geltrú, doncs la composició es trobava en mal estat. El Taller es va encarregar de la seva reparació i posada en funcionament, i actualment forma part del fons del Museu.[16]La joia del Museu del mes de març: Cotxes del Tren del Centenari, Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Exposició Commemorativa del Centenari
Fulletó de l’Exposició del CentenariCartell de l´Exposició del Centenari del Ferrocarril
Per anunciar adequadament l’Exposició del Centenari es va acordar encarregar un cartell a en Josep Morell, pintor i cartellista nascut a Girona el 1899 i que morí a Barcelona el 1949, sent el cartell de l’Exposició una de les seves darreres obres. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Santa Isabel de Sevilla, i després d’una temporada a Madrid es va traslladar a Barcelona, on va fixar la seva residència. Fou professor auxiliar de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. És considerat un dels millors cartellistes catalans de la seva època i un excel·lent pintor de cavallet.[17]Ràfols, Josep F. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña. Tomo II. Barcelona, 1953, p. 219 La composició del cartell posa de relleu, no tant el propi ferrocarril, que no deixa de tenir protagonisme, si no l’admiració que causa el nou mitjà en les persones, personificada en el nen que, amagat darrera les faldilles de la mare, guaita meravellat el carril de Mataró, tot i que al pintor no li cal pintar les cares dels personatges per representar aquesta admiració.
L’entrada estava indicada per màstils amb banderes, i un gran espai obert davant de l’Exposició flanquejat a la dreta per una reproducció de la façana primitiva de l’estació de Barcelona (4), a on s’hi podia veure el rellotge original preservat d’aquella estació.[19]Fototeca del Archivo Histórico Ferroviario: “Exposición de Barcelona del Centenario del FC en España 1848-1948” Al davant de l’estació estava exposat el Tren del Centenari reconstruït per l’ocasió (5). Des d’aquest punt va partir el tren en la commemoració del primer viatge entre Barcelona i Mataró.
A l’esquerra d’aquest espai obert hi havia un cotxe estafeta (1) a on el públic podia expedir correspondència amb els segells commemoratius que havia emès la Dirección General del Timbre, i fer servir el mata-segells especial de l’Exposició.
Entrada a l’Exposició Commemorativa del centenari del Ferrocarril
Al costat del cotxe postal hi havia un vagó Transfesa (2) i un vagó cisterna (3). A l’abandonar aquest espai per entrar a l’Exposició es passava entre dues torres amb forma de piràmide truncada rematades per semiesferes a mode de peveters d’on es desprenia constantment vapor acolorit en vermell per uns focus de llum de forma que representessin el foc permanent que va moure les locomotores del primer ferrocarril. D’aquesta manera s’iniciava un viatge des del foc primitiu fins al fons del pavelló dedicat a l’energia elèctrica dels nous ferrocarrils.
Planell de les instal·lacions de l’Exposició. Fulletó de l’Exposició del Centenari del FerrocarrilSaló d’Honor de l’Exposició. Fulletó de l’Exposició
La façana de l’Exposició estava engalanada amb unes imatges retallades a escala de les locomotores Mataró i Santa Fe, amb les inscripcions respectives 1848 i 1948. Un cop traspassada la porta ens trobàvem a un atri (6) amb representacions a banda i banda (7) d’escenes de a vida al segle XIX. Tancaven l’atri dues vitrines (8) que contenien una locomotora cadascuna. Aquestes locomotores eren originals del segle XIX, una era la RENFE 030-0201 “SAR”, que va ser exposada amb la matrícula OESTE 191, i l’altra era la RENFE 020-0201, que va ser mostrada amb la seva anterior matrícula ANDALUCES 01.[20]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 497
En sobrepassar l’atri els visitants es trobaven amb el Saló d’Honor, recinte presidit en el seu centre per una font lluminosa (9), visible des de l’exterior de l’entrada sobretot en fer-se fosc. Al voltant de la font es trobaven distribuïts deu panells (10), a on es deixava constància de la història del ferrocarril a Espanya, simbolitzant les pàgines del gran Llibre Ferroviari.
Vidriera del Saló Principal de l’Exposició.
Passat aquest atri, s’entrava en la verdadera Exposició ubicada al Saló Principal, encapçalat per una vidriera simulada d’una torre d’enclavaments que permetia veure els més de 130 metres (36) a on hi havia tres vies amb els seus creuaments, agulles i senyals de block-system tipus GRS. El conjunt estava comandat des de una cabina situada al centre del passadís esquerra, des d’on es podia ordenar les moviments d’una vagoneta elèctrica que circulava per totes les vies efectuant parades i maniobres de tot tipus, podent el públic apreciar els funcionaments de tots els mecanismes i senyals.
Demostració d’utilització d’un teletipus
Si s’iniciava la visita pel costat esquerra, es podien admirar estands dedicats a l’enllumenat (11), laboratori de materials i elements de mesura del temps i velocitat (12), comunicacions (13), senyalització (14), força, (15), energia elèctrica (16) i vies i obres (17).
Al pavelló de comunicacions (13) es mostrava, des de l’aparell Morse que va equipar l’estació original de Barcelona, fins a les recents innovacions incorporades a l’època: teletipus i comunicació per ràdio amb els maquinistes, en ambdós casos amb demostracions de cara al públic. A l’estand de Vies i Obres (17) es mostrava l’evolució dels diferents tipus de carrils i estructures de via, des dels inicis del ferrocarril fins al moment present.
Interior del recinte de l’energia elèctrica
Finalment, al recinte dedicat a l’energia elèctrica (16) es mostraven una maqueta d’una subestació i una locomotora elèctrica. A més, desmuntats, es mostrava l’equipament i mecanismes d’una locomotora elèctrica, de forma que el públic podia seguir les operacions des del moment en que per efecte de l’aire comprimit s’aixeca el pantògraf i es posa en contacte amb la catenària, fins que el mecanisme motor posa en moviment les rodes de la locomotora, podent apreciar, en el procés, el funcionament de les múltiples parts que intervenen a l’operació.
Al final d’aquest passadís esquerra ens trobàvem al pavelló del material pesat, presidit per les dues locomotores més grans i pesades de la RENFE el 1948:
Locomotora Santa Fe a l’Exposició. Fotograma del documental Exposición del Ferrocarril.
la locomotora Santa Fe (28), de mercaderies.
la locomotora Muntanya 2200 (27) (també coneguda com a “Atòmica” o “Bonita”) de trens expressos.
Ambdues locomotores estaven encarades cap a la porta principal i mantenien els fanals davanters encesos, de forma que els llums eren visibles des de l’entrada, a través de la zona de vies (36) donant la sensació d’estar a punt de posar-se en moviment. Mitjançant unes escales es podia accedir còmodament a les marquesines d’ambdues locomotores i apreciar els mecanismes de conducció. A la Santa Fe, a més, es podia examinar el carregador automàtic de combustible de que estava equipada, i ambdues tenien l’interior del fogar il·luminat per poder apreciar-lo en detall.
Amb anterioritat a la celebració de l’Exposició, el 24 de maig de 1947, el cap d’Estat Francisco Franco va visitar les instal·lacions de la Maquinista Terrestre y Marítima. A la visita, la indústria va regalar una reproducció detallada a escala de la locomotora Santa Fe.[21]Alberto del Castillo. La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje histórico. Barcelona, 1955, pàg. 528 A l’any següent el cap d’Estat no va presidir els actes de la Commemoració, però va enviar aquella reproducció de la locomotora Santa Fe a l’Exposició que es va situar entre les dues gran locomotores de vapor presents (18) junt amb una gran fotografia de Francisco Franco, presidint simbòlicament l’Exposició.
En aquesta zona es podia visitar també una locomotora elèctrica (19) tipus 7000, un cotxe de primera classe (22) equipat amb llums fluorescents com a novetat, un cotxe butaques (20) i material de la Compañía Internacional de Coches-Camas representat per un cotxe saló Pullman (21) i un cotxe restaurant (23).
Fotograma del documental “Cien años de ferrocarril”
L’Agrupación de Constructores de Material Ferroviario de España presentava diferents prototipus amb equipaments de fre d’aire comprimit (24) i un vagó cisterna d’eixos intercanviables (26) per passar de la xarxa espanyola a la europea sense transbordaments. Darrera d’aquests vagons es trobava l’estand del Servicio Militar de Ferrocarriles, que mostrava diferents maquetes en fusta realitzades per la tropa que representen els mecanismes d’una locomotora de vapor i d’un pont desmuntable per substituir temporalment qualsevol altre que hagi patit un accident.
El fons de l’edifici estava reservat per a una sala de bar (29) i un saló de projeccions (30) a on es mostraven els sis documentals produïts expressament per a la commemoració, dirigits tots ells per Alfonso Acebal amb l’assessorament tècnic de Gustavo Reder i Juan López Chicheri. Tots els documentals mantenien un sentit propagandístic en concordança amb el període del primer franquisme:
Cien años de ferrocarril[26]Manu Guinarte, Cien años de Ferrocarril. Youtube, dedicat a repassar els primers cent anys del ferrocarril a Espanya (1848-1948).
Entrada en servicio[27]Manu Guinarte, Entrada en servicio. Youtube, que mostra el procés de fabricació i muntatge d’un modern cotxe de passatgers serie 5000 a la factoria CAF de Beasain.
Mostra dels Constructores de Material Ferroviario. Foto: La Vanguardia.
Tornant a l’entrada pel passadís de la dreta es podia contemplar els estands dels Constructores de Material Ferroviario (32), amb una gran maqueta amb representació del seu material, i dels Ferrocarriles Metropolitanos de Barcelona y Madrid (33), el primer mostrava una maqueta del tram de La Bordeta amb material mòbil, i el segon una representació de La Puerta del Sol, amb el subsol seccionat mostrant la complexitat de línies que travessen la plaça sota terra.
Finalment s’entrava a la secció modelística representada per les instal·lacions dels Aficionats al Ferrocarril (34) amb material construït per ells mateixos, amb una instal·lació de block-system, una gran estació de classificació amb material molt divers i una secció “nevada”, amb neu de suro, per on circulava una màquina llevaneus i a on hi havia un telefèric, reproducció del de Núria, per sobre de la instal·lació.
Mostra dels Amics del Ferrocarril a l’Exposició
Aquesta secció finalitzava amb els estands dedicats a les cases comercials de models reduïts, amb instal·lacions dels amples: 16,50 mm (anomenada escala H0), 24,50 mm (anomenada escala Z0[28]Intent d’escala, al voltant de l’any 1950, entre les escales 0 i H0. Significa “Zwischen-Null” (entre O). Va tenir només repercussió a Alemanya) i 32 mm (anomenada escala 0).[29]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 498 Es mostraven instal·lacions “modernes” que no presentaven el tercer carril central a les vies, i un sistema de comandament electrònic a distància, que no va poder funcionar a l’últim moment per una avaria del sistema de vàlvules electròniques de les que no hi havia recanvis a Espanya, i no van poder arribar a temps des d’Alemanya. En algunes vitrines es podia contemplar igualment material històric dels principis del ferrocarril en miniatura i peces artesanals fetes per aficionats barcelonins.[30]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 498
Amb això podem donar per acabada la descripció del que va ser la mostra al pavelló de l’Exposició.
Altres elements de la commemoració
Addicionalment als dos elements de la celebració esmentats (locomotora Mataró i Exposició) i va haver altres activitats al voltant de l’esdeveniment. En comentarem només les més rellevants.
Pel·lícula “El Marqués de Salamanca”
Cartell de la pel·lícula “El Marqués de Salamanca”
La Comisión Oficial para la Conmemoración del 1er centenario del Ferrocarril de España va promoure rodar una pel·lícula per l’ocasió a on s’enaltia la vida del Marqués de Salamanca. Per a dur-la a terme es va oferir a Edgar Neville la seva realització i direcció.[31]Edgar Neville Romrée (Madrid, 28 de desembre de 1899-Madrid, 23 d’abril de 1967) va ser un diplomàtic, escriptor, i director de cinema. Va tenir el títol nobiliari de IV Comte de Berlanga de Duero.
La insòlita elecció de la pel·lícula, que glossa el ferrocarril de Madrid a Aranjuez i la figura del marquès de Salamanca, per a celebrar el centenari del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el seu promotor en Miquel Biada va generar una gran decepció a la ciutat de Mataró, a on la Comissió Local del Centenari va voler veure un pla per a menysvalorar els mèrits del promotor mataroní i del primer ferrocarril peninsular.[32]Javier Nubiola de Castellarnau. El tren del Centenario en la película «El Marqués de Salamanca». Cercle Històric Miquel Biada
La pel·lícula va ser filmada al llarg de l’any 1948, sent estrenada el desembre d’aquell mateix any. Per a la realització de la mateixa es va fer servir la composició del recent construït Tren del Centenari, el qual va viatjar a Madrid en mig de gran mesures de seguretat i ocultisme, doncs es va transportar envoltat en lones per impedir que ningú pogués veure’l. Un cop arribat a Madrid va ser portat a l’estació d’Atocha, a on també va quedar amagat i amb estricta prohibició de fer-li cap fotografia.[33]La Vanguardia. 14 de setembre de 1948, núm 25.588
El tren escondido. La Vanguardia. 14/09/1948
El 14 de setembre de 1948, La Vanguardia publicava una ressenya del seu corresponsal a Madrid sota el títol de “El Tren Escondido” a on es dona fe d’aquest fet. El mateix corresponsal de La Vanguardia indicava dies més tard, el 23 de setembre, que el motiu del clandestí viatge a Madrid era per a intervenir a la filmació que s’estava rodant a Madrid, sobre el marqués de Salamanca, i per a la realització d’un viatge per tota Espanya (viatge del que no tenim constància s’arribés a efectuar).[34]La Vanguardia. 23 de setembre de 1948, núm 25.596
Per a la participació a la pel·lícula, la placa que lluïa la locomotora amb el nom de “Mataró” va ser tapada per una altra amb el nom “Isabel II”, tot i que al cartell el pintor no va corregir el nom. En addició als tres cotxes del tren del Centenari es va construir, sobre el bastidor d’un vagó de mercaderies, una estructura de fusta inspirada en el cotxe reial del ferrocarril Madrid-Aranjuez.
Fotograma de la pel·lícula “El Marqués de Salamanca”. La Mataró lluint el nom “Isabel II”
El tema principal del film no és el ferrocarril, sinó la societat madrilenya de l’època romàntica, com així la qualifica la propaganda, definint-la com “sumptuosa pel·lícula del romanticisme”. L’obra va merèixer la Menció Especial a la Millor Pel·lícula de 1948 del Sindicato Nacional del Espectaculo; com no podia ser d’una altra manera per a una pel·lícula produïda pel règim.[35]IMDb. El Marques de Salamanca – Awards
La pel·lícula va ser preestrenada el dia 27 d’octubre del 1948 al cinema Windsor Palace de Barcelona[36]Per a informació del cinema Windor Palace veieu: Barcelofília: Cinema Windsor Palace en sessió privada per als convidats oficials a l’Exposició del Centenari.[37]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 500 L’estrena oficial va ser el 13 de desembre d’aquell mateix any al cinema Callao, de Madrid.[38]Fermín Giménez. El Marqués de Salamanca. Asociación de Amigos del Ferrocarril de Almería www.asafal.es A l’estrena, l’actor Alfredo Mayo va llegir, del llibret original d’Edgar Neville, el comentari del director cap a el tren del Centenari, o “el reproducido“, com ell l’anomenava (també es referia a la locomotora Mataró, erròniament, com a “locomotora Stephenson”):
“…La mayor emoción que he tenido es cuando me trajeron el reproducido. Me lo entregaron en la línea Madrid – Aranjuez, y comenzamos a funcionar con él con verdadero encanto. Durante varios días, la locomotora Stephenson fue una protagonista ideal en la línea de Toledo. La utilizábamos como si fuese un automóvil, ya que hacíamos alto en cualquier lugar en que encontrábamos un paisaje encantador.”
Fotograma de la pel·lícula “El Marqués de Salamanca”. El tren amb el cotxe Reial.
El paso del tren centenario, por lo inesperado, producía a todos impresión extraordinaria. Ponían cara de asombro. Un hecho que tuvo mucha gracia durante el rodaje fue el coincidir en una estación con el paso del Lusitania – Exprés. ¡Qué de comentarios! Los viajeros se asomaban para contemplar nuestro convoy centenario y los viajeros que lo ocupaban. El contraste no podía ser más sorprendente. Por mera casualidad, el 1948 saludaba a su paso al 1848, en su vida efímera.”[39]Fermín Giménez. El Marqués de Salamanca. Asociación de Amigos del Ferrocarril de Almería www.asafal.es
L’escena cimera de la pel·lícula és l’arribada del tren a Aranjuez, on la imaginació de Neville el fa entrar dins del Palau d’Aranjuez[40]Edgar Neville, El Marqués de Salamanca. Youtube, la qual cosa va donar lloc a la llegenda, tot i que està ben documentat que l’arribada va ser a l’estació del ferrocarril d’Aranjuez [41]Cándido López Malta. Historia descriptiva del Real Sitio de Aranjuez. 1868, pàg. 334, i des d’allà va arribar al Real Alcázar mitjançant una via que es va establir només per als trens reals, però mai entrant al Palau. El detall de l’arc central més elevat donaria suport a la llegenda d’una via portàtil, que algunes fonts diuen que era de plata, per acostar el tren al Palau.
Emissió de la Medalla Commemorativa, els Segells commemoratius i altres elements filatèlics
Medalla commemorativa del centenari del ferrocarril a Espanya
Podem tanmateix trobar altres manifestacions d’aquella controvèrsia. Provocada per cert sectors del Govern central, semblava que es pretenia minimitzar la figura de Miquel Biada i donar aquell any de 1948 el protagonisme al que va ser el promotor del ferrocarril Madrid Aranjuez, que no celebraria el seu centenari fins el 1952, quatre anys més tard.
En aquest sentit, la medalla commemorativa del centenari del ferrocarril mostrava a l’anvers l’efigie de Salamanca a sobre de l’efigie de Biada amb la inscripció “Bene merites Biada et Salamanca laus atque honos” (Ben merescut l’elogi i l’honor de Biada i Salamanca); i al revers l’alegoria portant la locomotora Mataró, i al davant la locomotora elèctrica, amb la inscripció “Primae Hispania via ferrae centenaria conmemoratio – MCMXLVIII” (Commemoració del centenari de la primera via fèrria d’Espanya).
Sobres amb mata-segells commemoratiusSegell commemoratiu del centenari del ferrocarril a Espanya
D’altra banda, a l’emissió de segells commemoratius figurava:
Al valor de 50 cèntims, la efigie del Marquès de Salamanca.
Al valor de 2 pessetes, un disc de senyals amb un automotor dièsel i un avió.
Al valor de 5 pessetes, el pont de Pancorbo.
A més es van imprimir sobres al·lusius amb representacions que reflectien com el tren modern avança al tren del centenari.
El fet que l’emissió dels tres segells obviessin tant a Miquel Biada com a la locomotora Mataró va aixecar protestes inclús fora de Catalunya, com es pot apreciar a l’interessant article “Mataró” publicat per l’erudit madrileny Alberto Navarro Pastor, a la revista Madrid Filatélico el 10 d’agost del 1948, denunciant la falta d’oportunitat i rigor històric, d’aquella emissió.
Viatge commemoratiu i inauguració de l’electrificació del Maresme
El dijous 28 d’octubre, dia culminant de la celebració del Centenari, es va programar la repetició del viatge inaugural del ferrocarril de Barcelona a Mataró del 1848.
El tren del Centenari es va situar a l’andana de la reproducció de l’estació de Barcelona a l’entrada de l’Exposició. Els convidats al viatge commemoratiu anaven vestits per a l’ocasió amb robes i complements del segle XIX. La composició va sortir a les deu del matí per les vies del moll fins a l’estació de França, i des d’allà va seguir per la línia de la costa fins a Mataró. L’expectació va ser gran, així com la gent que s’acumulava al llarg del recorregut.
El tren del centenari a l’andana de l’Exposició, abans de la sortida del viatge commemoratiu. Foto: Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Una hora després, a les onze, sortia des de les andanes de l’estació de França el primer tren elèctric que va circular entre Barcelona i Mataró, procedint d’aquesta manera a quedar inaugurada l’electrificació del litoral català. D’aquesta forma es traslladava el centre de la celebració de la inauguració de la línia catalana al segle XIX a la modernització impulsada per l’Estat en el segle XX.
Arribada del tren oficial a Mataró. Entre la gent, el tren del Centenari que havia arribat una hora abans.
A l’estació de Mataró hi havia tanta afluència de gent que va dificultar que les autoritats poguessin baixar del tren i va fer quasi impossible la benedicció de les instal·lacions de l’electrificació per part del Bisbe de Barcelona Dr. Modrego.[42]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 500
En front de l’estació les autoritats van procedir a descobrir el monument a Miquel Biada, que havia sufragat el poble mataroní. Després d’un solemne Te Deum, a la Basílica de Santa Maria de Mataró, i del dinar, la comitiva va regressar a les cinc de la tarda a Barcelona.
Aquella nit les autoritats es van traslladar en un tren especial patrocinat per la Compañía Internacional de Coches Camas fins a Madrid, a on es van continuar un seguit d’actes que no acabarien fins el dia 31 d’octubre, entre ells: visites a la nova estació de Nuevos Ministerios, a l’Escuela de Caminos, a el Prado, a El Escorial, i a la subestació de transformació de Las Matas; amén de recepcions i banquets del Consejo de Administración de la Renfe al seu palau del carrer de Santa Isabel.[43]Revista de Obras Públicas nº 2804, Desembre 1948, pàg. 501
La Vanguardia. 24/11/1948.
L’Exposició de Barcelona romandria oberta fins el 12 de desembre d’aquell any, dia en que es va celebrar la seva clausura.[44]La Vanguardia, 18 de desembre de 1948, pàg. 9.. Mentre va estar oberta l’exposició, el Tren del Centenari a fer viatges diaris d’anada i tornada fins a Mataró per als visitants.[45]La Vanguardia, 18 de desembre de 1948, pàg. 9. A finals de novembre les restriccions elèctriques a la ciutat van reduir l’horari en que l’exposició estava oberta al públic, i en conseqüència, també es van reduir els viatges del Tren del Centenari:
“El Tren del Centenario, sujeto así mismo a las circunstancias, se expedirá únicamente en su viaje a Mataró los sábados a las 11’25, para regresar a las 16’45, y los domingos, a las 16’45, para estar de regreso a la Exposición a las 19’15.”[46]La Vanguardia, 26 de novembre de 1948, pàg. 9.
Edgar Neville Romrée (Madrid, 28 de desembre de 1899-Madrid, 23 d’abril de 1967) va ser un diplomàtic, escriptor, i director de cinema. Va tenir el títol nobiliari de IV Comte de Berlanga de Duero.
