El Tramvia de Magòria

El darrer tramvia de Tracció a Sang

Autor: Alfred Puig

Aquest petit escrit intenta aclarir alguns fets de la vida de l’enigmàtic tramvia de Magòria.

Els diferents autors consultats coincideixen en citar el Tramvia de Magòria com el darrer tramvia de tracció a Sang de Barcelona i que el 20 d’abril de 1909 s’electrifica, però cap d’ells el cita anteriorment.

Sembla ser que es tractava d’un tramvia de via estreta que des de 1915 duia el número 9 i que va perdurar fins la guerra.

Buscant fotos he trobat aquesta (Barcelofilia) suposadament de 1908 on es veu la via del tramvia més enllà de la plaça Espanya, de via estreta i sense catenària.

En aquesta foto dels anys 20 es veuen les vies del tramvia de La Bordeta (1916) de via ample i les vies estretes del tramvia a Magòria.

Després de tenir sobre la taula fins a 5 documents, crec haver tancat la història del tramvia de Magòria.

Tot comença el 8 de desembre de 1881 quan es crea la Sociedad de Crédito Marítimo i aquesta sol·licita la creació d’una xarxa de tramvies de vapor denominada FerrocarrilesTramvia del Bajo Llobregat amb la intenció d’aproximar la producció tèxtil de les fàbriques esteses al llarg del Llobregat al port de Barcelona i a Sant Martí de Provençals doncs era on estava concentrada la major part de la indústria dels acabats tèxtils i aquesta xarxa quedà aprovada al 1884. L’any següent es comencen certes obres a la zona de Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts i Barcelona (col·locació de vies a la Gran Via) i aquest mateix any la societat canvia de nom denominant-se Ferrocarriles Económicos del Bajo Llobregat.

Una de les primeres notícies que tenim d’aquesta xarxa ferroviària i de la seva implementació a la ciutat de Barcelona la trobem en una crònica publicada pel periòdic La Publicidad el 3 de desembre de 1886:

«Otra calamidad»    -Suponemos que el Ayuntamiento habrá protestado, según propuso el señor Coll y Pujol en la última sesión, del proyecto de ley presentado á las Cortes, para la concesión de un ferrocarril que debería pasar por algunas de las principales calles y paseos de nuestra ciudad… En esta proposición de ley se autoriza al Gobierno para que otorgue la concesión de un ferrocarril económico que, partiendo de Martorell y pasando por varios pueblos, termine en la calle del Paralelo en Barcelona, dividiéndose en dos ramales al llegar á este punto. Uno de esos ramales parte de la Cruz Cubierta y atraviesa la calle de las Cortes en toda su extensión hasta llegar á la gran plaza en proyecto en el término de San Martín de Provensals y el otro parte de dicha calle del Marqués del Duero y recorre el puerto, paseo de Isabel II, plaza de Palacio, paseo de la Industria y Salón de San Juan, terminando en el sitio en que tiene su paradero el tranvía de San Andrés de Palomar.”

La irrupció del projecte «Ferrocarriles-tranvías de unión entre Barcelona y pueblos comarcanos» presentada el 1893 per Josep Carbonell i Buscá va afectar greument les intencions de la companyia doncs la línia 6 dels “comarcans” coincidia de ple amb el traçat d’enllaç fins Sant Martí. El projecte “Comarcans” va ser aprovat per una Reial Ordre el 30 d’agost de 1886 cosa que contradeia fundamentalment les disposicions anteriors doncs es considerava que les concessions tramviàries es tramitaven a nivell municipal i l’Ajuntament de Barcelona va fer tot el possible per aturar aquesta concessió, més per mantenir el prestigi municipal que per aturar les millores a la ciutat. Malgrat tot els “Comarcans” van arribar a iniciar les obres de col·locació de vies a la Gran Via i al Paral·lel, obres que l’Ajuntament s’afanyava a aturar.

Els Ferrocarrils del Baix Llobregat comencen a tenir problemes econòmics i van anar endarrerint les obres fins al punt de sol·licitar diferents pròrrogues la darrera datada el 16 de maig de 1902. Per salvar els trastos l’empresa es planteja vendre les diferents concessions, recordem que al tractar-se de servei de tramvia les concessions s’havien de tramitar municipi per municipi, de manera que la concessió barcelonina coneguda com Tramvia de Cortes y Paralelo, que pretenia unir la xarxa de tramvies del baix Llobregat fins Sant Martí de Provençals per la Gran Via i al port pel Paral·lel, va ser adquirida el 1901 per l’empresa alemana Allgemeine Elektriztätsgesselschaft (AEG) que la traspassa l’any següent a la seva filial Compañía General de Tramvias. Paral·lelament la xarxa de Comarcans també entra en crisi i és traspassada pel Sr. Parrish a la Compañíia General de Tramvias el 16 d’actubre de 1902. Un cop en mans de la CGT aquesta va veure com disposava d’un gran instrument i la gran oportunitat d’expansió.

L’agost de 1901 la línia entra en servei entre la plaça Catalunya i la plaça Espanya amb Tracció a Sang i inmediatament es sol·licita la seva transformació en tracció elèctrica.

Un cop ja en mans de la CGT la seva electrificació es realitza el 24 de gener de 1904 i es perllonga des de la plaça Espanya a Sants, esdevenint la línia 2, i quedant com a ramal secundari el tram entre la plaça Espanya i la Riera de Magòria.

Sense haver trobat més dades que petites referències sembla ser que l’empresa estableix els seus tallers, cotxeres i quadres al carrer Tarragona sense poder precisar exactament on era.

Ja en mans de la CGT, el ramal dela Riera de Magòria té un servei molt irregular i discreccional de tal manera que cap dels autors consultats n’esmenta cap mena de servei fins la publicació d’un anunci al Diari de Barcelona el 20 d’abril de 1909 on s’inclou per primera vegada la referència als “Nuevos servicios en vía de prueba a partir del 21 desde la Plaza España (Arenas) a Riera de Magoria”.

Incloc una imatge feta per X. Flórez on queden reflectides totes les vies i línies de tranvia que creuaven la plaça Espanya l’any 1929 on podem veure el ramal de Magòria, les vies estretes pel lateral de la Gran Via i l’enllaç amb la hipotètica cotxera del carrer Tarragona.