{"id":935,"date":"2008-10-16T22:25:49","date_gmt":"2008-10-16T21:25:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=935"},"modified":"2009-04-09T16:38:33","modified_gmt":"2009-04-09T15:38:33","slug":"el-dptop-sotmet-a-consulta-publica-el-pla-territorial-de-les-terres-de-l%e2%80%99ebre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2008\/10\/el-dptop-sotmet-a-consulta-publica-el-pla-territorial-de-les-terres-de-l%e2%80%99ebre\/","title":{"rendered":"El DPTOP sotmet a consulta p\u00fablica el Pla territorial de les Terres de l\u2019Ebre"},"content":{"rendered":"

\"gencatobrespubliques1\"El DPTOP sotmet des d\u2019avui a consulta p\u00fablica l\u2019Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l\u2019Ebre, l\u2019instrument b\u00e0sic per garantir un desenvolupament urban\u00edstic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservaci\u00f3 del patrimoni natural i del paisatge, i l\u2019encaix adequat de les infraestructures. Aquest document s\u2019ha rem\u00e8s als ajuntaments i entitats del territori per tal d\u2019enriquir-lo amb les seves aportacions abans que sigui aprovat inicialment. El nou Pla:<\/p>\n

\u00b7 Ordena el desenvolupament urban\u00edstic de l\u2019\u00e0mbit per tal de poder assumir els creixements futurs de manera eficient i sostenible i garantir la dotaci\u00f3 adequada d\u2019infraestructures, equipaments i serveis per a la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u00b7 Protegeix els valors naturals, la connectivitat ecol\u00f2gica i els espais significatius d\u2019inter\u00e8s paisatg\u00edstic, com el delta de l\u2019Ebre o les planes inundables del riu.<\/p>\n

\u00b7 Potencia el s\u00f2l per a activitat econ\u00f2mica amb l\u2019impuls del LOGIS Ebre, el pol\u00edgon industrial Catalunya Sud i dos nous pol\u00edgons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Moll\u00f3, alhora que delimita tres reserves de s\u00f2l de potencial inter\u00e8s estrat\u00e8gic, a l\u2019Aldea-Camarles, Alcanar i M\u00f3ra la Nova.<\/p>\n

\u00b7 Defineix les estrat\u00e8gies de creixement dels nuclis urbans per tal de construir una xarxa de ciutats que possibiliti la prestaci\u00f3 cada vegada de m\u00e9s serveis. Per aix\u00f2 potencia especialment el creixement d\u2019Alcanar, l\u2019Aldea, Amposta, Batea, Campred\u00f3, Flix, Gandesa, M\u00f3ra d\u2019Ebre, M\u00f3ra la Nova, el Raval de Jes\u00fas, Roquetes, Sant Carles de la R\u00e0pita, Santa B\u00e0rbara, la S\u00e9nia, Tortosa i Ulldecona.<\/p>\n

\u00b7 Proposa millores en totes les xarxes d\u2019infraestructures: les xarxes vi\u00e0ria i ferrovi\u00e0ria, els sistemes portuari, aeroportuari i log\u00edstic i, atesa la singularitat de les Terres de l\u2019Ebre, en les relacionades amb la navegaci\u00f3 fluvial.<\/p>\n

\u00b7 Inclou la potenciaci\u00f3 dels principals eixos viaris amb la substituci\u00f3 funcional de l\u2019N-340 per l\u2019autovia A-7 com a via r\u00e0pida de gran capacitat, la reconversi\u00f3 a autovia de la C-12, la construcci\u00f3 de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secund\u00e0ries.<\/p>\n

\u00b7 Impulsa una xarxa de trens regionals, d\u00f3ta d\u2019acc\u00e9s ferroviari el pol\u00edgon Catalunya Sud i preveu els estudis necessaris per a la implantaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia d\u2019alta velocitat i un tren-tramvia.
\n\u00b7\u00a0 Aposta pel port d\u2019Alcanar com a port comercial amb gran potencial log\u00edstic, dotat d\u2019accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l\u2019N-340 fins a Amposta i els estudis necessaris per a la connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria amb el corredor del Mediterrani.<\/p>\n

\u00b7 Recull la construcci\u00f3 del nou aeroport de les Terres de l\u2019Ebre i l\u2019impuls dels aer\u00f2droms d\u2019Arnes i Ribera d\u2019Ebre<\/p>\n

Un document que compta amb la participaci\u00f3 del territori<\/strong><\/p>\n

Les Terres de l\u2019Ebre van ser el primer gran \u00e0mbit de planificaci\u00f3 de Catalunya que va disposar d\u2019un pla territorial parcial, aprovat l\u2019any 2001. Des de llavors, no obstant, les comarques ebrenques han anat registrant noves din\u00e0miques de transformaci\u00f3, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogr\u00e0fiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el s\u00f2l destinat a habitatges i a activitats econ\u00f2miques.<\/p>\n

\u00c9s per aquests motius que el DPTOP ha impulsat la redacci\u00f3 d\u2019un nou Pla territorial de les Terres de l\u2019Ebre, que ha de permetre reconsiderar la poblaci\u00f3 de refer\u00e8ncia, replantejar les necessitats d\u2019habitatge i de s\u00f2ls per activitats econ\u00f2miques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.<\/p>\n

L\u2019Avantprojecte que avui es presenta \u00e9s un document obert que ser\u00e0 sotm\u00e8s durant tres mesos a la consideraci\u00f3 de les administracions locals, les forces pol\u00edtiques, els agents econ\u00f2mics i socials, les entitats i els particulars. L\u2019objectiu \u00e9s obrir el debat i que tothom que vulgui pugui fer els suggeriments, observacions o matisacions que consideri oportuns. Durant aquest per\u00edode, el Pla ser\u00e0 tram\u00e8s a tots els consells comarcals i ajuntaments de les Terres de l\u2019Ebre i presentat en sessions informatives, i podr\u00e0 ser consultat a trav\u00e9s d\u2019Internet per totes les persones interessades.<\/p>\n

Posteriorment, una vegada incorporades en un text ref\u00f3s les modificacions que es derivin d\u2019aquest proc\u00e9s de consulta, el Projecte resultant ser\u00e0 aprovat inicialment pel conseller de Pol\u00edtica Territorial i Obres\u00a0 P\u00fabliques i se sotmetr\u00e0 a informaci\u00f3 p\u00fablica i consulta institucional. L\u2019aprovaci\u00f3 definitiva del Pla territorial correspondr\u00e0 al Govern de la Generalitat i es preveu que sigui a finals de 2009.<\/p>\n

L\u2019\u00e0mbit del Pla territorial de les Terres de l\u2019Ebre<\/strong><\/p>\n

El Pla territorial de les Terres de l\u2019Ebre ordena el territori compr\u00e8s per les comarques del Baix Ebre, el Montsi\u00e0, la Ribera d\u2019Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l\u2019Ebre s\u00f3n un \u00e0mbit amb una superf\u00edcie urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de s\u00f2l dedicat a conreus per sobre d\u2019aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l\u2019Ebre, una de les planes agr\u00e0ries m\u00e9s extenses del pa\u00eds.<\/p>\n

Per comarques, la Terra Alta es caracteritza pel seu car\u00e0cter rural i l\u2019esc\u00e0s poblament, mentre que la Ribera d\u2019Ebre s\u2019ha caracteritzat per l\u2019especialitzaci\u00f3 energ\u00e8tica. De la seva banda, el Baix Ebre i el Montsi\u00e0 s\u2019han beneficiat del fet que les travessi el corredor d\u2019infraestructures del Mediterrani i concentren els nuclis de poblaci\u00f3 m\u00e9s grans.<\/p>\n

Les perspectives demogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques, que no representen cap voluntat del Pla sin\u00f3 simplement una refer\u00e8ncia a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest \u00e0mbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l\u2019ocupaci\u00f3 podria haver crescut dels 68.186 que hi havia al 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necess\u00e0ria una nova planificaci\u00f3 que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotaci\u00f3 d\u2019infraestructures i que vetlli pel seu encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals.<\/p>\n

Per tal d\u2019impulsar una planificaci\u00f3 eficient d\u2019aquest territori, el nou Pla defineix tres \u00e0mbits d\u2019ordenaci\u00f3:<\/p>\n

1. El sistema d\u2019espais oberts
\n2. El sistema d\u2019assentaments urbans
\n3. El sistema d\u2019infraestructures de mobilitat<\/p>\n

A. Espais oberts<\/strong><\/p>\n

El Pla territorial de les Terres de l\u2019Ebre es configura com una eina per preservar els espais de valor natural, de localitzaci\u00f3, agrari i paisatg\u00edstic, garantir la seva connexi\u00f3 i evitar la urbanitzaci\u00f3 de zones de risc o mal comunicades. Tamb\u00e9 reserva peces estrat\u00e8giques de s\u00f2l per al futur, per tal d\u2019impedir-ne l\u2019ocupaci\u00f3 per usos que poden encabir-se en altres localitzacions.<\/p>\n

L\u2019Avantprojecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecci\u00f3 del s\u00f2l no urbanitzable:<\/p>\n

a) Protecci\u00f3 especial: inclou tant els espais naturals protegits per la legislaci\u00f3 ambiental, com els d\u2019inter\u00e8s regional, comarcal o local, els connectors ecol\u00f2gics que els relliguen i els espais que, sense tenir un valor natural especial, s\u00ed que el tenen de localitzaci\u00f3. Dins d\u2019aquesta categoria es troben, a m\u00e9s del riu Ebre, les zones incloses al PEIN, com ara els Ports, les serres de P\u00e0ndols-Cavalls i les de Card\u00f3-Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandell\u00f2s, el delta de l\u2019Ebre i les seves illes o la Serra de Llaberia, entre d\u2019altres. Igualment, tenen un r\u00e8gim de protecci\u00f3 especial les \u00e0rees ZEPA, les zones humides i els espais litorals m\u00e9s valuosos ambientalment entre els inclosos als diferents plans directors urban\u00edstics del sistema costaner vigents (PDUSC-1 i PDUSC-2).<\/p>\n

b) Protecci\u00f3 territorial. Els s\u00f2ls que s\u2019apleguen sota aquesta classificaci\u00f3 ho s\u00f3n per les consideracions seg\u00fcents:
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per raons de risc o afectacions: inclou les parts del delta de l\u2019Ebre i les planes fluvials del riu que no estan sotmeses a protecci\u00f3 especial.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per raons de potencial inter\u00e8s estrat\u00e8gic: inclou zones susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l\u2019organitzaci\u00f3 del territori i la prestaci\u00f3 de serveis d\u2019inter\u00e8s estrat\u00e8gic. El Pla delimita tres reserves de s\u00f2l d\u2019aquesta mena: una a banda i banda del l\u00edmit entre els municipis de l\u2019Aldea i Camarles, en terrenys contigus al pol\u00edgon industrial de Catalunya sud; la segona, en proximitat del port d\u2019Alcanar i la darrera, a continuaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de tren de M\u00f3ra la Nova, en la parti\u00f3 de termes d\u2019aquest municipi i el de Garcia.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per raons de valor paisatg\u00edstic o identitari: proposa la protecci\u00f3 de diferents \u00e0rees que aporten paisatges significatius o identitaris, com ara els terrenys situats a les planes fluvial i deltaica de l\u2019Ebre que no tenen protecci\u00f3 especial.<\/p>\n

c) Protecci\u00f3 preventiva: inclou els s\u00f2ls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecci\u00f3 especial o territorial.<\/p>\n

B. Assentaments urbans<\/strong><\/p>\n

A les Terres de l\u2019Ebre hi ha actualment 52 municipis i, d\u2019acord amb les darreres dades oficials disponibles, el 2007 comptava amb 182.462 habitants, prop d\u2019un 13% m\u00e9s de poblaci\u00f3 que l\u2019any 2001, el del darrer cens. El riu Ebre i la xarxa vi\u00e0ria han estat els elements que han articulat hist\u00f2ricament la localitzaci\u00f3 i la grand\u00e0ria dels assentaments.<\/p>\n

Pel que fa a la polaritat regional, Tortosa, t\u00e9 un poder d\u2019atracci\u00f3 matisat per la proximitat de Reus i Tarragona, mentre que ciutats com Amposta s\u00f3n les que concentren el creixement demogr\u00e0fic m\u00e9s gran. Pel que fa al litoral i el prelitoral, tot i que els nuclis m\u00e9s petits n\u2019han quedat al marge, bona part dels seus municipis han participat del dinamisme urb\u00e0. Actualment, el 64% de la poblaci\u00f3 ebrenca viu en 9 municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsi\u00e0<\/p>\n

En aquest context, el Pla pret\u00e9n aprofitar les din\u00e0miques positives d\u2019aquestes ciutats que, juntes, tenen un volum de poblaci\u00f3 important, cosa que els permet millorar els serveis, i aposta per refor\u00e7ar el paper i la dimensi\u00f3 de les polaritats. Finalment, es vol aconseguir que la instal\u00b7laci\u00f3 de nova poblaci\u00f3 no es dispersi pel territori.<\/p>\n

Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes i petites<\/strong><\/p>\n

El Pla proposa que els creixements m\u00e9s significatius es concentrin en aquells nuclis capa\u00e7os de crear una xarxa de ciutats vertebradores del territori i prestadores de serveis. Per aconseguir-ho, articula les Terres de l\u2019Ebre en vuit sistemes d\u2019assentaments:
\n1. Sistema delta: Deltebre, Sant Jaume d\u2019Enveja i la part deltaica d\u2019Amposta i Sant Carles de la R\u00e0pita.
\n2. Sistema Flix\/Asc\u00f3: Asc\u00f3, Flix, la Palma d\u2019Ebre, Riba-roja d\u2019Ebre, la Torre de l\u2019Espanyol i Vinebre.
\n3. Sistema Gandesa: correspon a la comarca de la Terra Alta, que integren els municipis d\u2019Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d\u2019Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
\n4. Sistema litoral nord: l\u2019Ametlla de Mar i el Perell\u00f3.
\n5. Sistema litoral sud: Alcanar i la part no deltaica de Sant Carles de la R\u00e0pita.
\n6. Sistema M\u00f3ra d\u2019Ebre\/M\u00f3ra la Nova: Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, M\u00f3ra d\u2019Ebre, M\u00f3ra la Nova, Rasquera i Tivissa.
\n7. Sistema riu S\u00e9nia: la S\u00e9nia i Ulldecona.
\n8. Sistema Tortosa\/Amposta: l\u2019Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l\u2019Ampolla, Benifallet, Camarles, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Pa\u00fcls, Roquetes, Santa B\u00e0rbara, Tivenys, Tortosa i la part no deltaica d\u2019Amposta.<\/p>\n

A m\u00e9s, per a ordenar el creixement dels diferents pobles i ciutats, el Pla proposa estrat\u00e8gies diferenciades:<\/p>\n

a)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Creixement potenciat: el Pla assenyala aquesta estrat\u00e8gia als nuclis que haurien de registrar un important creixement per extensi\u00f3, amb la voluntat que assoleixin un paper rellevant en el reequilibri poblacional de Catalunya. Es tracta d\u2019Alcanar, l\u2019Aldea, Amposta, Batea, Campred\u00f3, Flix, Gandesa, M\u00f3ra d\u2019Ebre, M\u00f3ra la Nova, el Raval de Jes\u00fas, Roquetes, Sant Carles de la R\u00e0pita, Santa B\u00e0rbara, la S\u00e9nia, Tortosa i Ulldecona.
\nb)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Creixement mitj\u00e0: assenyala els nuclis on \u00e9s possible un creixement en extensi\u00f3 sense generar un impacte negatiu, acollint m\u00e9s habitatges i llocs de treball dels que els hi correspondrien d\u2019acord nom\u00e9s amb la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica interna. L\u2019Ametlla de Mar, l\u2019Ampolla, Asc\u00f3, Camarles, Horta de Sant Joan, el Perell\u00f3, Riba-roja d\u2019Ebre i Tivissa entren dins d\u2019aquesta categoria.
\nc)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Creixement moderat: assenyala aquesta estrat\u00e8gia en assentaments amb una densitat urbana mitjana i baixa que tenen unes condicions d\u2019accessibilitat i disponibilitat de s\u00f2l que els permeten acollir un cert nombre d\u2019habitatges i llocs de treball, i tamb\u00e9 als nuclis rurals. L\u2019Avantprojecte situa en aquesta categoria Aldover, Alfara de Carles, Arnes, Benifallet, Benissanet, B\u00edtem, Bot, les Cases d\u2019Alcanar, Caseres, el Castell, Corbera d\u2019Ebre, Darm\u00f3s, la Fatarella, Freginals, la Galera, Garcia, Ginestar, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Miravet, Pa\u00fcls, la Palma d\u2019Ebre, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Rasquera, els Reguers, Sant Joan del Pas, Serra d\u2019Almos, Tivenys, la Torre l\u2019Espanyol, els Valentins, Vilalba dels Arcs, Vinallop, Vinebre i Xerta.
\nd)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Estrat\u00e8gia espec\u00edfica de desenvolupament dels nuclis deltaics: atesa la singularitat de l\u2019entorn natural d\u2019aquests municipis, els creixements que planifiquin els ajuntaments hauran de vetllar perqu\u00e8 es produeixin de manera integrada amb la part consolidada del nucli urb\u00e0 i el paisatge circumdant, a m\u00e9s d\u2019incloure mesures per minimitzar possibles inundacions. L\u2019Avantprojecte assigna aquesta estrat\u00e8gia per a Balada,\u00a0 Deltebre, els Muntells, el Poblenou del Delta i Sant Jaume d\u2019Enveja.
\ne)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Millora i compleci\u00f3: s\u2019assigna als municipis que requereixen m\u00e9s d\u2019actuacions qualitatives de millora que no pas d\u2019extensi\u00f3 i que es corresponen amb nuclis de menys d\u2019un centenar d\u2019habitants amb inter\u00e8s patrimonial.\u00a0 Es tracta de Llaberia, la Miliana, la Selleta i les Ventalles.
\nf)\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Manteniment del car\u00e0cter rural: aposta per evitar la formaci\u00f3 no desitjada de nuclis especialitzats a partir d\u2019actuals explotacions o edificacions rurals que ara estan separades entre s\u00ed. S\u2019assigna als disseminats de les Camposines (la Fatarella) i les Montcades (d\u2019Horta de Sant Joan) i les Salines de la Trinitat (a Sant Carles de la R\u00e0pita).<\/p>\n

C. Infraestructures de mobilitat i transport<\/strong><\/p>\n

El Pla considera com a infraestructures de mobilitat les xarxes vi\u00e0ria i ferrovi\u00e0ria, els sistemes portuari, aeroportuari i log\u00edstic i, atesa la singularitat de les Terres de l\u2019Ebre, les infraestructures lligades a la navegaci\u00f3 fluvial. En aquest apartat, l\u2019Avantprojecte fa una diagnosi de la situaci\u00f3 actual i en proposa millores, amb la voluntat d\u2019incrementar la connexi\u00f3 amb la resta de Catalunya, amb l\u2019Arag\u00f3 i el Pa\u00eds Valenci\u00e0; facilitar la mobilitat interna a les Terres de l\u2019Ebre i afavorir la integraci\u00f3 territorial de les xarxes d\u2019altes prestacions que travessen l\u2019\u00e0mbit.<\/p>\n

Xarxa vi\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

Autopistes i autovies
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Reconversi\u00f3 a autovia A-7 de la carretera N-340. L\u2019Avantprojecte proposa un nou enlla\u00e7 entre la futura A-7 i la T-346, a l\u2019oest de Santa B\u00e0rbara.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Nou enlla\u00e7 Amposta-sud a l\u2019autopista AP-7.<\/p>\n

Vies estructurants prim\u00e0ries<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Eix occidental de Catalunya: desdoblament de l\u2019N-340 entre Sant Carles de la R\u00e0pita i Amposta i reconversi\u00f3 a autovia de la C-12 entre Amposta i Lleida<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Desdoblament de l\u2019N-340 des de Sant Carles de la R\u00e0pita fins al port d\u2019Alcanar.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 N-420: variant conjunta de Corbera d\u2019Ebre i Gandesa.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Variant de l\u2019N-340 a l\u2019Aldea. En fase de licitaci\u00f3.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 C-43, variant sud de Gandesa i C-12b, variant d\u2019Asc\u00f3.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 C-44: condicionament de l\u2019eix M\u00f3ra la Nova-l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 TV-3454: condicionament de l\u2019eix Amposta-Deltebre.<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Condicionament de l\u2019eix Alcanar-la S\u00e9nia<\/p>\n

Vies estructurants secund\u00e0ries<\/p>\n

\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Condicionament de les carreteres TV-3531, T-334 i T-362, variants de Bot i Horta de Sant Joan.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 T-331: condicionament de l\u2019eix Ulldecona-Vinallop, incloses les variants de Santa B\u00e0rbara i Vinallop.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Variant de Masdenverge
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Noves connexions entre l\u2019A-7 i l\u2019N-340 a l\u2019Aldea i Camarles
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Condicionament de les carreteres TV-3406 i TV-3404 entre Sant Carles de la R\u00e0pita i Deltebre.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Millora de les connexions C-12\/N-420: condicionament del cam\u00ed dels Aubals, nou pont a Ginestar, variant de Benissanet
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Nova carretera Riba-roja d\u2019Ebre-Almatret-la Granja d\u2019Escarp.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Accessos a l\u2019aeroport de les Terres de l\u2019Ebre i als aer\u00f2droms d\u2019Arnes i de la Ribera d\u2019Ebre, aquest darrer situat a M\u00f3ra la Nova<\/p>\n

Xarxa ferrovi\u00e0ria
\n<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u00ednies d\u2019altes prestacions<\/strong>
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Connexi\u00f3 del corredor del Mediterrani amb la l\u00ednia d\u2019alta velocitat Barcelona-Madrid
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Previsi\u00f3 dels estudis necessaris per a una nova l\u00ednia d\u2019alta velocitat pel corredor del Mediterrani. La seva construcci\u00f3 permetr\u00e0 alliberar l\u2019actual l\u00ednia per a trens convencionals, de mercaderies i regionals.<\/p>\n

L\u00ednies convencionals<\/strong>
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Modernitzaci\u00f3 i millora de la l\u00ednia Reus-Casp per tal de crear serveis regionals
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Dotaci\u00f3 d\u2019acc\u00e9s ferroviari al pol\u00edgon Catalunya sud
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Previsi\u00f3 dels estudis necessaris per a la connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria del port d\u2019Alcanar amb el corredor del Mediterrani.<\/p>\n

Tren tramvia<\/strong><\/p>\n

l\u2019Avantprojecte proposa una nova infraestructura ferrovi\u00e0ria aprofitant, en alguns casos, vies de tren existents i en d\u2019altres construint-ne de noves. La\u00a0 concreci\u00f3 de la proposta es condiciona als estudis de viabilitat pertinents, amb un horitz\u00f3 temporal que depassa el del Pla territorial. No\u00a0 obstant aix\u00f2, l\u2019Avantprojecte proposa un recorregut aprofitant les vies existents entre l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Aldea-Amposta-Tortosa i la de Tortosa per tancar una anella i recuperar aix\u00ed el tram abandonat Tortosa-Ferreries-Roquetes-Vinallop-Santa B\u00e0rbara. A continuaci\u00f3 es construirien noves vies entre Santa B\u00e0rbara i l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Aldea-Amposta-Tortosa, passant per Masdenverge i Amposta. L\u2019esquema inclou dos ramals: un cap a Sant Carles de la R\u00e0pita i Alcanar-Platja i un altre cap a Deltebre.<\/p>\n

Sistema portuari
\nL\u2019Avantprojecte ressalta la ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica del port d\u2019Alcanar, amb calat \u00f2ptim per a grans vaixells i una localitzaci\u00f3 molt propera als corredors d\u2019infraestructures del Mediterrani i de l\u2019Ebre, i a la nova \u00e0rea log\u00edstica que es preveu a la conflu\u00e8ncia d\u2019ambd\u00f3s, per donar suport a una actuaci\u00f3 estrat\u00e8gica de potenciaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que es dota aquest port d\u2019un acc\u00e9s viari a trav\u00e9s d\u2019autovia, amb el perllongament del desdoblament de l\u2019N-340 fins al mateix port. Aix\u00f2 permetr\u00e0 la connexi\u00f3 amb l\u2019AP-7, la futura A-7 i la C-12 i l\u2019acc\u00e9s a la futura \u00e0rea log\u00edstica de l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de l\u2019Aldea i el pol\u00edgon Catalunya Sud. Igualment, es preveu la realitzaci\u00f3 dels estudis necessaris per a la connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria. A m\u00e9s, el Pla fa una reserva estrat\u00e8gica de s\u00f2l de 150 hect\u00e0rees al nord-est del port.<\/p>\n

Navegaci\u00f3 fluvial<\/p>\n

Atesa la singularitat del riu Ebre com a via de comunicaci\u00f3, l\u2019Avantprojecte proposa mantenir el calat de dos metres al canal navegable de Tortosa a Amposta i realitzar dragatges puntuals des de Tortosa fins a Asc\u00f3, per tal de mantenir el riu navegable.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, el Pla aposta per crear petits ports fluvials o marines seques per a particulars a Amposta, Tortosa i M\u00f3ra d\u2019Ebre i adequar els actuals amarradors amb nous serveis tur\u00edstics. Finalment, inclou l\u2019habilitaci\u00f3 d\u2019un pas d\u2019embarcacions sense motor a l\u2019assut d\u2019Asc\u00f3 i la rehabilitaci\u00f3 de la resclosa de Fllix.<\/p>\n

Sistema aeroportuari<\/p>\n

La principal actuaci\u00f3 prevista \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 km de llarg\u00e0ria i un tr\u00e0nsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers. Actualment, ja s\u2019ha redactat el Pla director i est\u00e0 pendent de tramitaci\u00f3. L\u2019Avantprojecte inclou les reserves de s\u00f2l per a dos accessos a la nova infraestructura, un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud, fins a futura autovia A-7.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, el Pla cont\u00e9 una ferma aposta pels aer\u00f2droms d\u2019aviaci\u00f3 general i esportiva d\u2019Arnes, amb un pla director pendent dels informes finals, i de la Ribera d\u2019Ebre, el pla director del qual encara s\u2019ha de tramitar.<\/p>\n

S\u00f2ls per a l\u2019activitat econ\u00f2mica i la log\u00edstica<\/p>\n

El principal projecte log\u00edstic que recull el Pla territorial \u00e9s el LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel DPTOP i els ens p\u00fablics Incasol, Ifercat i Cimalsa a l\u2019entorn del sector d\u2019activitats econ\u00f2miques de l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies de l\u2019Aldea. Es tracta d\u2019una zona d\u2019alt valor estrat\u00e8gic, amb connexions\u00a0 a l\u2019AP-7, la futura A-7, la C-42, el corredor ferroviari Mediterrani i a escassa dist\u00e0ncia del port de Tarragona i dels aeroports de Reus i de les Terres de l\u2019Ebre, i que s\u2019hauria de desenvolupar amb l\u2019horitz\u00f3 del 2011.<\/p>\n

Lligat a aquesta actuaci\u00f3 estrat\u00e8gica per a les Terres de l\u2019Ebre, atesa la seva proximitat i la pot\u00e8ncia de l\u2019actuaci\u00f3, es troba el pol\u00edgon industrial Catalunya Sud, actualment en fase de desenvolupament, amb una superf\u00edcie total de m\u00e9s de 250 hect\u00e0rees entre Tortosa i l\u2019Aldea i es preveu que aculli un ampli ventall de tipologies industrials.<\/p>\n

El programa de s\u00f2l per a activitat a les Terres de l\u2019Ebre es completea amb dos nous pol\u00edgons supramunicipals. Es tracta del de les Camposines, a la Fatarella, de 50 hect\u00e0rees de superf\u00edcie,\u00a0 i el del Moll\u00f3, entre els municipis de M\u00f3ra la Nova i Tivissa, de 36 hect\u00e0rees.<\/p>\n

Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la log\u00edstica, el Pla inclou tres reserves de s\u00f2l de potencial inter\u00e8s estrat\u00e8gic i garanteix que no es destinin a altres usos mitjan\u00e7ant la inclusi\u00f3 dins el s\u00f2l no urbanitzable de protecci\u00f3 territorial.<\/p>\n

Es tracta d\u2019\u00e0rees de s\u00f2l amb ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica de gran abast territorial, que el Pla preveu dotar d\u2019accessibilitat m\u00e0xima, situades en tres localitzacions diferents:
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 735 ha en contigu\u00eftat amb el pol\u00edgon industrial Catalunya Sud, a banda i banda de la parti\u00f3 entre els termes municipals de l\u2019Aldea i Camarles.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 150 ha pr\u00f2ximes al port d\u2019Alcanar, al front portuari dels Alfacs.
\n\u00b7\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 90 ha a continuaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril de M\u00f3ra la Nova, a cavall dels termes municipals d\u2019aquesta poblaci\u00f3 i Garcia.<\/p>\n

16 d\u2019octubre de 2008<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El DPTOP sotmet des d\u2019avui a consulta p\u00fablica l\u2019Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l\u2019Ebre, l\u2019instrument b\u00e0sic<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[6,19],"class_list":["post-935","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-informacio-de-caracter-general","tag-infraestructures","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/935","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=935"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/935\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2958,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/935\/revisions\/2958"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}