{"id":7030,"date":"2010-04-22T09:21:58","date_gmt":"2010-04-22T08:21:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=7030"},"modified":"2010-04-23T09:30:31","modified_gmt":"2010-04-23T08:30:31","slug":"el-govern-de-la-generalitat-ha-aprovat-definitivament-el-pla-territorial-metropolita-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2010\/04\/el-govern-de-la-generalitat-ha-aprovat-definitivament-el-pla-territorial-metropolita-de-barcelona\/","title":{"rendered":"El Govern de la Generalitat ha aprovat definitivament el Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona, un territori que aplega un 10% de la superf\u00edcie de Catalunya i un 70% de la poblaci\u00f3. L\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 disposa aix\u00ed per primera vegada, despr\u00e9s de mig segle de temptatives, d\u2019un instrument de conjunt per tal d\u2019ordenar el seu territori.
\n<\/strong>
\nEs tracta d\u2019un instrument b\u00e0sic que t\u00e9 com a principals objectius:
\n* Evitar la dispersi\u00f3 de la urbanitzaci\u00f3 sobre el territori i fomentar el desenvolupament urb\u00e0 de qualitat, amb pobles i ciutats ben urbanitzats, dotats de llocs de treball i serveis, i caracteritzats per una alta cohesi\u00f3 social.
\n* Potenciar l\u2019activitat econ\u00f2mica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d\u2019habitatge amb espais equipats, connectats i eficientsque permetin donar resposta a les necessitats de desenvolupament dels propers anys.
\n* Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge tot conformant un sistema d\u2019espais obertsde m\u00e9s de 227.000 hect\u00e0rees, que dobla i connecta les \u00e0rees actualment protegides, per tal de garantir-ne la funcionalitat ecol\u00f2gica.
\n* Potenciar l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic a partir de l\u2019extensi\u00f3 i la millora de la xarxa ferrovi\u00e0ria amb una nova connexi\u00f3 entre Barcelona i el Vall\u00e8s mitjan\u00e7ant el nou t\u00fanel ferroviari d\u2019Horta; un nou t\u00fanel de Rodalia a Barcelona, i actuacions que superen la radialitat.<\/p>\n

Un Pla de consens<\/strong>
\nAtesa la rellev\u00e0ncia territorial i demogr\u00e0fica de l\u2019\u00e0mbit que abasta, la formulaci\u00f3 del Pla territorial s\u2019ha dut a terme mitjan\u00e7ant un procediment espec\u00edfic que ha garantit la participaci\u00f3 directa i l\u2019acord dels ens territorials des de bon comen\u00e7ament. D\u2019aquesta manera, el Pla \u00e9s fruit de l\u2019esfor\u00e7 i la iniciativa conjunta del Govern de la Generalitat i dels ens locals de l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00ed, \u00e9s el DPTOP qui ha impulsat la redacci\u00f3 del Pla, per\u00f2 ho ha fet mitjan\u00e7ant la Comissi\u00f3 d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial Metropolitana, composta, de manera parit\u00e0ria, per membres del Govern de la Generalitat, de l\u2019Administraci\u00f3 Local, -representada pels Consells Comarcals-, l\u2019Ajuntament de Barcelona i les associacions municipalistes, amb l\u2019aportaci\u00f3 tamb\u00e9 de l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat. Aquesta Comissi\u00f3 s\u2019ha dotat d\u2019una Pon\u00e8ncia t\u00e8cnica igualment parit\u00e0ria i ha comptat amb el suport de l\u2019Institut d\u2019Estudis Territorials (IET) per a la confecci\u00f3 material del Projecte, i de l\u2019Ag\u00e8ncia Barcelona Regional i la Diputaci\u00f3 de Barcelona per a l\u2019Informe de Sostenibilitat Ambiental.<\/p>\n

A m\u00e9s, el Pla ha estat fruit d\u2019un llarg proc\u00e9s de concertaci\u00f3 i debat que ha incl\u00f2s dos per\u00edodes de consulta p\u00fablica. Aix\u00ed, l\u2019Avantprojecte del Pla, que es va aprovar el 7 d\u2019abril de 2008, es va sotmetre a un proc\u00e9s de consulta p\u00fablica durant el qual es van rebre 2.275 observacions i suggeriments. Tots els suggeriments rebuts es van estudiar i es van incorporar en la mesura del possible, modificant o ajustant els continguts de l\u2019Avantprojecte de Pla fins arribar al text que es va aprovar inicialment.<\/p>\n

Un cop aprovat inicialment, el Projecte va estar sotm\u00e8s a informaci\u00f3 p\u00fablica, per\u00edode en que es van rebre 462 escrits que van donar com a resultat 2.570 al\u00b7legacions. Aquestes aportacions van ser debatudes i, en molts casos, incorporades al Pla que el Govern ha aprovat de manera definitiva, despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3 provisional el passat mes de mar\u00e7, un cop va rebre l\u2019informe favorable de la Comissi\u00f3 d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial Metropolitana de Barcelona.<\/p>\n

En paral\u00b7lel a aquests processos, s\u2019han celebrat m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019actes de presentaci\u00f3 del Pla i un gran nombre de reunions per tal d\u2019acordar-ne el contingut amb ajuntaments i entitats diverses.<\/p>\n

Un Pla per a 164 municipis<\/strong>
\nEl Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona abasta un total de 164 municipis de les comarques de l\u2019Alt Pened\u00e8s, el Baix Llobregat, el Barcelon\u00e8s, el Garraf, el Maresme, el Vall\u00e8s Occidental i el Vall\u00e8s Oriental, i compr\u00e8n una superf\u00edcie total de 3.236 quil\u00f2metres quadrats, on viu gaireb\u00e9 el 70% de la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n

Les propostes del Pla territorial s\u00f3n desenvolupades i concretades a trav\u00e9s del planejament urban\u00edstic. Entre els seus sistemes de desenvolupament, destaca un conjunt de plans directors urban\u00edstics, cadascun d\u2019ells amb objectius espec\u00edfics per a cada zona, entre els que es troba el de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, que ha d\u2019abordar la revisi\u00f3 del Pla General Metropolit\u00e0.<\/p>\n

Els reptes del Pla territorial metropolit\u00e0<\/strong>
\nLes caracter\u00edstiques del marc f\u00edsic de la regi\u00f3 metropolitana i del patrimoni urb\u00e0 heretat, les actuals din\u00e0miques demogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques, el proc\u00e9s d\u2019ocupaci\u00f3 del territori a qu\u00e8 han donat pas i els previsibles escenaris de creixement per als propers anys plantegen una s\u00e8rie de reptes als quals els Pla d\u00f3na resposta:<\/p>\n

. Garantir la funcionalitat dels espais oberts: protegir nous espais interconnectats al voltant de les \u00e0rees ja protegides i potenciar la continu\u00eftat dels espais oberts al llarg de les serralades litoral i prelitoral. Garantir la perman\u00e8ncia d\u2019\u00e0rees d\u2019alt valor agrari, com el conreu de la vinya a la plana del Pened\u00e8s i els espais agroforestals del Vall\u00e8s, i evitar la construcci\u00f3 en zones amb riscos naturals.
\n. Promoure la urbanitzaci\u00f3 de qualitat enfront de l\u2019ocupaci\u00f3 extensiva del s\u00f2l: fomentar el desenvolupament de trames urbanes amb unes densitats de poblaci\u00f3 que redueixin tant com sigui possible el consum innecessari de s\u00f2l.
\n. Afavorir la ciutat compacta enfront de la dispersi\u00f3: evitar la proliferaci\u00f3 d\u2019urbanitzacions a\u00efllades i complementar les existents amb \u00e0rees m\u00e9s denses i de nova centralitat.
\n. Fomentar la ciutat complexa enfront de l\u2019especialitzaci\u00f3 funcional: potenciar els usos del s\u00f2l on convisquin activitats residencials i econ\u00f2miques.
\n. Impulsar la ciutat cohesionada enfront de la segregaci\u00f3 social: integrar les accions urban\u00edstiques amb programes adre\u00e7ats a millorar les condicions de vida de la poblaci\u00f3, tot cercant la coordinaci\u00f3 amb altres administracions.
\n. Atendre la demanda d\u2019habitatge: complementar la capacitat de construcci\u00f3 d\u2019habitatge que es despr\u00e8n dels plans ja aprovats amb el desenvolupament d\u2019\u00e0rees urbanes estrat\u00e8giques on s\u2019escaigui.
\n. Dotar d\u2019espais i infraestructures per a la nova activitat econ\u00f2mica: fomentar \u00e0rees d\u2019activitat econ\u00f2mica amb un alt nivell d\u2019equipaments i connexi\u00f3 a la xarxa de transport; transformar \u00e0rees industrials en zones mixtes amb resid\u00e8ncia, i atendre les necessitats d\u2019infraestructures de suport a l\u2019activitat econ\u00f2mica i preveure la localitzaci\u00f3 de les infraestructures aeroportu\u00e0ries, portu\u00e0ries, log\u00edstiques i de transport terrestre.
\n. Avaluar la disposici\u00f3 dels sectors urbanitzables: potenciar els sectors contigus a les trames urbanes i propers a estacions de ferrocarrils i reduir les \u00e0rees urbanitzables previstes al planejament per\u00f2 poc desenvolupades que no compleixin aquests requisits.
\n. Servir millor les necessitats de mobilitat: utilitzar el planejament per limitar la urbanitzaci\u00f3 allunyada del transport p\u00fablic; completar l\u2019actual estructura vi\u00e0ria, marcadament radial, fins a configurar una malla que augmenti la connectivitat dels municipis perif\u00e8rics; completar la xarxa ferrovi\u00e0ria amb noves l\u00ednies i intercanviadors, i dotar-se d\u2019una xarxa segregada per al transport de mercaderies de llarg recorregut.
\n.\u00a0 Superar les limitacions de les infraestructures de transport: dotar de servei a les \u00e0rees que encara no disposen d\u2019infraestructura ferrovi\u00e0ria, complementar l\u2019actual estructura radial amb la connexi\u00f3 amb tren dels principals nodes de la segona corona metropolitana i potenciar el transport ferroviari de mercaderies. Segregar els usos locals i de pas de la xarxa vi\u00e0ria, complementar la radialitat amb un tra\u00e7at amb forma de malla i garantir la capil\u00b7laritat de la xarxa.<\/p>\n

Per tal de poder respondre a aquests reptes, el nou Pla estructura les seves directrius en tres sistemes d\u2019ordenaci\u00f3:
\n1. Espais oberts
\n2. Sistema urb\u00e0
\n3. Infraestructures de mobilitat<\/p>\n

1. Espais oberts<\/strong>
\nEn el sistema d\u2019espais oberts, t\u00e9 per objectiu construir una aut\u00e8ntica xarxa d\u2019aquests espais, que garanteixi la funci\u00f3 compensat\u00f2ria de les activitats humanes que aquests realitzen en temes com l\u2019absorci\u00f3 de CO2, la rec\u00e0rrega dels aq\u00fc\u00edfers o el manteniment de la biodiversitat. Aix\u00ed, el Pla estableix com espais oberts 242.000 de les 323.000 hect\u00e0rees que integren el territori metropolit\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, l\u2019Agenda del Pla inclou la proposta d\u2019elaboraci\u00f3, a c\u00e0rrec del Departament d\u2019Agricultura, Alimentaci\u00f3 i Acci\u00f3 Rural, d\u2019un Pla territorial sectorial d\u2019espais d\u2019inter\u00e8s agr\u00edcola i, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d\u2019un Pla territorial sectorial d\u2019espais connectors. El Projecte aposta tamb\u00e9 per elaborar un PDU de la plana agroforestal del Vall\u00e8s.<\/p>\n

Amb totes aquestes incorporacions, el Pla territorial fa possible una xarxa de m\u00e9s de 227.000 hect\u00e0rees amb un alt grau de protecci\u00f3, doblant aix\u00ed les que hi havia fins ara, i configura a m\u00e9s un sistema espais oberts que, al mateix temps que impedeix l\u2019expansi\u00f3 incontrolada de les \u00e0rees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatg\u00edstics existents, permet la connectivitat biol\u00f2gica i facilita el manteniment de la biodiversitat.<\/p>\n

* Els espais de protecci\u00f3 especial d\u2019inter\u00e8s natural i agrari ocupen una superf\u00edcie de m\u00e9s de 204.739 hect\u00e0rees, formades per aquelles \u00e0rees que ja gaudien d\u2019alguna figura de protecci\u00f3 supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, etc.) les quals han estat ampliades i racionalitzades de manera que es garanteix la seva connexi\u00f3 i, a partir d\u2019aqu\u00ed, el seu funcionament com a sistema.
\n* Els espais de protecci\u00f3 especial de la vinya ocupen una superf\u00edcie de m\u00e9s de 23.000 hect\u00e0rees, b\u00e0sicament a la plana del Pened\u00e8s i algunes \u00e0rees lim\u00edtrofes. A aquests espais se\u2019ls assigna un nivell de protecci\u00f3 similar al dels espais d\u2019inter\u00e8s natural i agrari, per\u00f2 facilitant el desenvolupament de l\u2019activitat vitivin\u00edcola, per la qual cosa han de mantenir molt majorit\u00e0riament la condici\u00f3 de no urbanitzats.
\n* Els espais de protecci\u00f3 preventiva (14.400 hect\u00e0rees) s\u00f3n espais estrat\u00e8gicament situats entre les \u00e0rees urbanes i les de protecci\u00f3 especial, per tal de poder desenvolupar de la manera m\u00e9s eficient la seva doble funci\u00f3 de preservaci\u00f3 de l\u2019espai i reserva de s\u00f2l per a possibles desenvolupaments urbans futurs.<\/p>\n

2. Sistema urb\u00e0<\/strong>
\nEl sistema d\u2019assentaments \u00e9s aquell en qu\u00e8 s\u2019ordenen els desenvolupaments urbans, ja sigui per a habitatge o per a l\u2019activitat econ\u00f2mica. El Pla parteix de l\u2019estructura urbana existent i de l\u2019estimaci\u00f3 de futures demandes d\u2019habitatge i d\u2019activitat per realitzar les propostes d\u2019ordenaci\u00f3, tenint en compte els possibles escenaris d\u2019evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica i d\u2019activitat econ\u00f2mica.
\nEn aquest sentit, el Pla proposa el desenvolupament urb\u00e0 en aquella forma que minimitzi la utilitzaci\u00f3 extensiva del s\u00f2l, la dispersi\u00f3, l\u2019especialitzaci\u00f3 funcional i la segregaci\u00f3 social. \u00c9s a dir, proposa una estructura urbana basada en la densitat, la complexitat d\u2019usos i la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

Per assolir aquest objectiu, el Pla propugna l\u2019articulaci\u00f3 del territori metropolit\u00e0 com un sistema urb\u00e0 polic\u00e8ntric, en el qual un conjunt de ciutats mitjanes i grans irradi\u00efn serveis i vertebrin el conjunt del territori. Entre aquestes es compten, al costat de la conurbaci\u00f3 central barcelonina, ciutats com Matar\u00f3, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Pened\u00e8s i Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n

Aix\u00ed, l\u2019estrat\u00e8gia del Pla es basa en lapotenciaci\u00f3 dels desenvolupaments m\u00e9s importants a les principals ciutats que s\u2019han anat configurant a la regi\u00f3 metropolitana al llarg de la seva hist\u00f2ria, en la moderaci\u00f3 del creixement dels nuclis menors i en l\u2019aturada de la dispersi\u00f3 urbana, de manera que es mantingui la m\u00e0xima integritat possible del sistema d\u2019espais oberts.<\/p>\n

El sistema resultant queda configurat, aix\u00ed, a partir de tres estrat\u00e8gies en qu\u00e8 s\u2019agrupen els assentaments a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona.<\/p>\n

* \u00c0rea metropolitana, configurada per la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn m\u00e9s proper, per a la qual, i en tractar-se d\u2019un \u00e0mbit molt ocupat, el Pla no planteja noves operacions d\u2019extensi\u00f3 urbana significatives pel que fa a l\u2019ocupaci\u00f3 de nou s\u00f2l que actualment no estigui qualificat com a urbanitzable. Per contra, s\u00ed es presenten noves oportunitats sobre \u00e0rees urbanes en transformaci\u00f3, una part de les quals pot tenir un car\u00e0cter estrat\u00e8gic pel conjunt de la regi\u00f3 metropolitana. (Es poden localitzar al mapa com a Barcelona i subcentres principals del continu urb\u00e0).
\n* Grans ciutats de la segona corona metropolitana on, al costat de les ciutats que ja han assolit una dimensi\u00f3 notable i consolidada (Terrassa, Sabadell, Matar\u00f3), alguns municipis o \u00e0mbits veuran potenciat el seu desenvolupament en diferents graus com a \u00e0rees de refor\u00e7ament nodal, segons el paper que ja tinguin com a centralitats territorials, el seu acc\u00e9s a infraestructures de gran capacitat o la seva densitat. Es distingeix entre \u00e0rees urbanes de desenvolupament nodal.<\/p>\n

3. Infraestructures i mobilitat<\/strong>
\nEl sistema d\u2019infraestructures de mobilitat \u00e9s aquell que permet la connexi\u00f3 dels pobles i ciutats, tant internament com amb l\u2019exterior. L\u2019objectiu darrer d\u2019aquest sistema \u00e9s garantir l\u2019accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el m\u00ednim impacte sobre el medi. Aix\u00ed mateix, es persegueix que des de qualsevol punt del territori metropolit\u00e0 siguin f\u00e0cilment accessibles els punts de connexi\u00f3 amb la resta de Catalunya, Espanya i el m\u00f3n (tren convencional, TAV, aeroports i ports). En tot cas, com per tot el Pla, l\u2019horitz\u00f3 temporal \u00e9s l\u2019any 2026.<\/p>\n

A partir de la dotaci\u00f3 existent, de les previsions de desenvolupament del sistema d\u2019assentaments i dels Criteris de planejament, el Pla prioritza les actuacions sobre la xarxa ferrovi\u00e0ria, amb la intenci\u00f3 de que aquest mode de transport tingui un paper m\u00e9s rellevant en la mobilitat de la regi\u00f3 metropolitana.<\/p>\n

En aquest sentit, les propostes del Pla busquendotar d\u2019infraestructura ferrovi\u00e0ria a \u00e0rees que encara no disposen de connexi\u00f3 o necessiten millorar-la. Aix\u00ed mateix, les previsions del Pla permeten superar l\u2019actual radialitat del sistema, tot potenciant la connexi\u00f3 de les principals ciutats metropolitanesi incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies.
\n
\nLes principals actuacions s\u00f3n les seg\u00fcents<\/strong>:
\n* Xarxa d\u2019altes prestacions: es tracta de la xarxa d\u2019alta velocitat que tamb\u00e9 pot ser utilitzada per serveis regionals. Per tal de fer-ho possible, es preveu construir noves estacions a la l\u00ednia d\u2019alta velocitat i a l\u2019Eix Transversal Ferroviari a poblacions on, a m\u00e9s, es pot enlla\u00e7ar amb altres l\u00ednies de ferrocarril. Aix\u00ed, es preveu:
\n* Nous intercanviadors a Vilafranca del Pened\u00e8s, Martorell, el Vall\u00e8s Occidental i Granollers.
\n* Ramal de l\u2019alta velocitat al Vall\u00e8s i acc\u00e9s a l\u2019aeroport del Prat
\n* Connexi\u00f3 de l\u2019Eix transversal ferroviari amb Barcelona.
\n* Xarxa de mercaderies: el Pla aprofita les possibilitats que obren tant la l\u00ednia d\u2019alta velocitat com l\u2019Eix Transversal ferroviari per a la circulaci\u00f3 mixta de passatgers i mercaderies, alhora que preveu la construcci\u00f3 d\u2019una nova l\u00ednia de mercaderies al corredor mediterrani incorporant el desdoblament de vies entre Vilafranca i Martorell, aix\u00ed com la nova variant ferrovi\u00e0ria de Montmel\u00f3 i un nou acc\u00e9s ferroviari al port de Barcelona.
\n* Xarxa de Rodalia: recull la construcci\u00f3 de dues noves l\u00ednies, amb les alternatives i connexions que se\u2019n deriven, com s\u00f3n la l\u00ednia Castelldefels-Cornell\u00e0-Barcelona i la L\u00ednia Orbital Ferrovi\u00e0ria. Igualment, proposa el trasllat a l\u2019interior de la l\u00ednia Barcelona-Matar\u00f3; el desdoblament i variants de la l\u00ednia Barcelona-Vic; millores de tra\u00e7at a la l\u00ednia Barcelona-Manresa; un nou acc\u00e9s de Rodalia a l\u2019aeroport del Prat, i un nou t\u00fanel de Rodalia a Barcelona.
\n* Xarxa de FGC: s\u2019amplia la xarxa amb noves l\u00ednies i extensions de les actuals i amb noves connexions amb el Vall\u00e8s i la ciutat de Barcelona. Aix\u00ed, el Pla preveu:
\n* Nova l\u00ednia Barcelona-Vall\u00e8s pel t\u00fanel d\u2019Horta amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l\u2019interior de Barcelona.
\n* Perllongament de la l\u00ednia de Sabadell del Metro del Vall\u00e8s fins a Castellar del Vall\u00e8s i la de Terrassa fins a Matadepera.
\n* Perllongament de la l\u00ednia Llobregat-Anoia entre la pla\u00e7a Espanya i la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries i el Barcelon\u00e8s nord.
\n* Perllongament de l\u2019L-6 fins a Esplugues de Llobregat.
\n* Millora de l\u2019actual l\u00ednia d\u2019FGC Sant Cugat-pla\u00e7a Catalunya que permeti incrementar la seva velocitat i capacitat.
\n* Xarxa de metro: el Pla recull les actuacions incloses en les darreres versions dels corresponents plans sectorials.
\n* Nova L9.
\n* Perllongament de l\u2019L5 entre Horta i Vall d\u2019Hebron.
\n* Perllongament de l\u2019L3 des de la Zona Universit\u00e0ria fins a Sant Joan Desp\u00ed i Sant Feliu de Llobregat.
\n* Perllongament de l\u2019L2 a Badalona i a l\u2019Hospitalet, entre Sant Antoni i Parc Log\u00edstic.
\n* Perllongament de l\u2019L1 a Badalona i el Prat de Llobregat.
\n* Xarxa de tren-tramvia: el Pla recull dins aquesta categoria la millora de la l\u00ednia d\u2019FGC entre Martorell i Igualada i concreta la connexi\u00f3 entre Sabadell i Granollers amb el sistema del tren-tramvia.
\n* Xarxa de tramvia i plataformes reservades d\u2019autob\u00fas: dins d\u2019aquesta categoria s\u2019inclouen tramvies i plataformes reservades per a autob\u00fas; s\u2019haur\u00e0 d\u2019estudiar en cada cas el sistema m\u00e9s eficient. Es proposen noves connexions al Baix Llobregat, al Vall\u00e8s Occidental i Oriental i al Barcelon\u00e8s i a la mateixa xarxa tramvi\u00e0ria de Barcelona.<\/p>\n

Pel que fa a la xarxa vi\u00e0ria, les propostes van adre\u00e7ades a millorar la situaci\u00f3 de la xarxa vi\u00e0ria metropolitana des d\u2019un triple punt de vista: evitar la sobrec\u00e0rrega de les vies de pas, incrementar la connectivitat i aprofondir la capil\u00b7laritat de la xarxa.<\/p>\n

Per aquest motiu, cal destacar actuacions com ara la nova vialitat entre el Baix Llobregat i la plana del Vall\u00e8s; la construcci\u00f3 o la millora de les vies que connecten les ciutats nodals,i intervencions a les vies estructurants secund\u00e0ries i suburbanes per tal de garantir la capil\u00b7laritat del sistema.<\/p>\n

Vies estructurants prim\u00e0ries: s\u00f3n les vies principals de la regi\u00f3 i inclouen les autopistes i autovies existents.<\/p>\n

El Pla preveu<\/strong>:
\n* Ronda del Vall\u00e8s: amb l\u2019especificaci\u00f3 de qu\u00e8 el tra\u00e7at definitiu haur\u00e0 de ser resolt entre les diferents alternatives a trav\u00e9s de l\u2019estudi informatiu que l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat realitzi.
\n* Continuaci\u00f3 de l\u2019A-7 entre el Vendrell i Abrera.
\n* A-2\/C-32 entre Palafolls i Ma\u00e7anet.
\n* Via de connexi\u00f3 entre l\u2019A-2 i la Ronda del Vall\u00e8s a Abrera.
\n* Ampliaci\u00f3 i millora de tra\u00e7at de la C15, Vilanova i la Geltr\u00fa-Igualada.
\n* Variants, millores de tra\u00e7at i ampliaci\u00f3 de la C-17 entre Mollet del Vall\u00e8s i Osona.
\n* Desdoblament de la C-59 entre Palau-Solit\u00e0 i Caldes de Montbui.
\n* B-500, t\u00fanel de la Conreria.
\n* Cal\u00e7ades laterals C-58 entre Badia del Vall\u00e8s i Terrassa.
\n* Prolongaci\u00f3 cal\u00e7ades laterals AP-7 en alguns trams entre Barber\u00e0 i Granollers.
\n* Millora de la C-35 entre Granollers i Ma\u00e7anet.
\n* Via per a vehicles pesants d\u2019acc\u00e9s al Port de Barcelona.
\n* Carrils bus\/VAO a la B-23, C-58 i C-31.
\n* Incorpora actuacions de millora ambiental en vies existents, com s\u00f3n:
\n* C-31 a Badalona i Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s
\n* C-58 a Cerdanyola del Vall\u00e8s i Ripollet, aix\u00ed com entre Badia del Vall\u00e8s i la UAB
\n* B-23, a Esplugues de Llobregat
\n* AP-7 a Montmel\u00f3 i Martorell
\n* A-2 a Martorell i Abrera
\n* Inclou l\u2019ampliaci\u00f3 de la Ronda Litoral al tram del Morrot i la construcci\u00f3 d\u2019una nova galeria al t\u00fanel de Vallvidrera.
\n* Estudi de la via de connexi\u00f3 entre l\u2019A-2 i la C-16 entre Abrera i Vacarisses.
\n* Intervencions a la xarxa de vies estructurants secund\u00e0ries i suburbanes: es proposen millores de tra\u00e7at, variants i rondes i compleci\u00f3 de la xarxa, per tal d\u2019alliberar de tr\u00e0nsit de pas els carrers interns de les poblacions i, alhora, de tr\u00e0nsit local a les vies de gran capacitat .
\n
\nEl Pla recull les seg\u00fcents actuacions<\/strong>:
\n* Ronda Est de Terrassa.
\n* Ronda de Rub\u00ed.
\n* Ronda est de Sabadell.
\n* Via interpolar entre Castellbisbal i Granollers.
\n* BV-5001, Via marge esquerra del Bes\u00f2s.
\n* Trasllat de l\u2019N-II paral\u00b7lel a la C-32 entre Montgat i Calella.
\n* Millora i variants de la BV-2002.
\n* Millora de la B- 224 .
\n* C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni.
\n* Variants a diverses poblacions.<\/p>\n

A banda de tots aquests canvis i actuacions enumerades, el Pla, despr\u00e9s de les al\u00b7legacions, proposa tamb\u00e9 ajustos del tra\u00e7at de les variants entre alguns municipis, aix\u00ed com la redacci\u00f3 d\u2019estudis conjunts per a tres corredors d\u2019infraestructures que hauran de vetllar per l\u2019adequada coordinaci\u00f3 entre les actuacions ferrovi\u00e0ries i vi\u00e0ries previstes. Es tracta de l\u2019eix de la B-30; l\u2019eix central de la plana del Vall\u00e8s (C-155), i l\u2019eix del Congost entre la Garriga i la comarca d\u2019Osona (C-17 i xarxa ferrovi\u00e0ria).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona, un territori que aplega un 10% de la superf\u00edcie de Catalunya i un 70%<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[35,4,6],"class_list":["post-7030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-barcelona","tag-funiculars-i-telecabines","tag-informacio-de-caracter-general","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7030"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7032,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7030\/revisions\/7032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}