{"id":429,"date":"2008-03-17T00:34:59","date_gmt":"2008-03-16T23:34:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=429"},"modified":"2009-04-11T10:31:40","modified_gmt":"2009-04-11T09:31:40","slug":"finalitzen-a-la-linia-2-de-metro-les-proves-de-conduccio-automatica-de-trens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2008\/03\/finalitzen-a-la-linia-2-de-metro-les-proves-de-conduccio-automatica-de-trens\/","title":{"rendered":"Finalitzen a la l\u00ednia 2 de metro les proves de conducci\u00f3 autom\u00e0tica de trens"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span><\/span>El tram La Pau – Clot ha funcionat a les nits com a laboratori d\u2019assajos del sistema de trens sense conductor de la futura l\u00ednia 9<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

El Departament de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques ha enllestit aquests dies les proves de conducci\u00f3 autom\u00e0tica de trens a la l\u00ednia 2 del metro de Barcelona, entre les estacions de Clot i La Pau. Les proves, que es van iniciar la passada tardor, han perm\u00e8s comprovar la viabilitat d\u2019aquest sistema, pioner a Espanya, que aporta puntualitat, seguretat i efici\u00e8ncia al transport p\u00fablic. L\u2019actuaci\u00f3 ha servit com a banc de proves per a la futura L9, que des del principi s\u2019ha concebut amb un sistema de conducci\u00f3 autom\u00e0tica. Els treballs, que han comptat amb una inversi\u00f3 de 2,2 milions d\u2019euros, s\u2019han executat en horari nocturn, per evitar afectacions al servei habitual de metro.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/p>\n

Un sistema pioner<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Des del passat mes d\u2019octubre, el DPTOP, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Siemens, est\u00e0 duent a terme proves de conducci\u00f3 autom\u00e0tica de trens al tram de la L2 de Metro compr\u00e8s entre les estacions de Clot i La Pau, per avaluar l\u2019efic\u00e0cia del sistema amb vista a la seva futura implantaci\u00f3 a la L9, que des del principi s\u2019ha concebut com una l\u00ednia de conducci\u00f3 autom\u00e0tica.<\/span><\/span><\/p>\n

En aquest sentit, ara s\u2019han completat les proves en aquest tram de la L2 , que han perm\u00e8s comprovar el correcte funcionament d\u2019aquesta tecnologia, pionera a Espanya.<\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta manera, s\u2019ha analitzat i mesurat la viabilitat i efici\u00e8ncia d\u2019aquest sistema, que en el futur s\u2019aplicar\u00e0 a la L9 i a altres l\u00ednies de metro. Les proves a la L2 han convertit Barcelona en la primera ciutat de tot l\u2019Estat espanyol amb trens en proves que circulen de manera totalment autom\u00e0tica.<\/span><\/span><\/p>\n

Sis mesos de proves<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/strong>Com a banc de proves per a la futura L9, aquest assaig a la L2 ha perm\u00e8s demostrar la viabilitat del sistema de conducci\u00f3 autom\u00e0tica (CBTC Trainguard MT) de Siemens, el mateix que s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 a la L9. Aix\u00ed, Siemens, conjuntament amb TMB, ha treballat durant les nits dels \u00faltims sis mesos per poder garantir l\u2019\u00e8xit d\u2019aquestes proves i demostrar la viabilitat, efici\u00e8ncia i fiabilitat de l\u2019automatitzaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia convencional. <\/span><\/span><\/p>\n

Per tal d\u2019executar aquestes proves de seguretat i viabilitat del sistema de conducci\u00f3 autom\u00e0tica, s\u2019ha instal\u00b7lat una tecnologia espec\u00edfica de transmissi\u00f3 via r\u00e0dio en el tram de 2,4 quil\u00f2metres de la L2 de Metro entre les estacions de Clot i La Pau.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb aquesta finalitat, s\u2019han col\u00b7locat 10 estacions de radio, ubicades cada 300 metres al llarg d\u2019aquest tram, per a permetre la localitzaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 amb l\u2019interior dels trens. Aix\u00ed, mitjan\u00e7ant aquestes estacions, el comboi envia la seva posici\u00f3 a un centre de control espec\u00edfic, instal\u00b7lat, en aquest cas, a l\u2019estaci\u00f3 de La Pau, des d\u2019on se centralitzen totes les dades. Aquest centre de control s\u2019encarrega d\u2019avisar cada un dels trens de la localitzaci\u00f3 exacta dels combois m\u00e9s propers, de manera que la informaci\u00f3 \u00e9s rec\u00edproca en tot moment. <\/span><\/span><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant un software espec\u00edfic, s\u2019introdueixen els par\u00e0metres per programar el punt exacte d\u2019aturada dels combois, la velocitat i la frenada, i es predefineixen totes les estrat\u00e8gies a seguir per tal de respondre a qualsevol situaci\u00f3. En aquest sentit, el sistema ha estat especialment dissenyat per garantir en tot moment el seu funcionament i evitar afectacions en cas de fallada. <\/span><\/span><\/p>\n

Per tal de no afectar el servei habitual de metro, les proves s\u2019han dut a terme en horari nocturn, entre les 00.30h i les 04.30 hores. Aix\u00ed, han circulat trens autom\u00e0tics entre La Pau i Clot, efectuant parades i obertura de portes en cadascuna de les estacions, i circulant amb la velocitat comercial indicada per a aquest tram. A m\u00e9s, s\u2019ha utilitzat un simulador per representar el funcionament virtual de les portes d\u2019andana, que seran presents a la L9, per\u00f2 no es troben actualment en aquestes estacions de la L2.<\/span><\/span><\/p>\n

La circulaci\u00f3 autom\u00e0tica<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

En els darrers anys, l\u2019automatitzaci\u00f3 en la conducci\u00f3 s\u2019ha convertit en l\u2019alternativa del futur, at\u00e8s que aporta flexibilitat, fiabilitat, seguretat i efic\u00e0cia al transport p\u00fablic. Per aix\u00f2, cada cop m\u00e9s ciutats europees decideixen adoptar aquest sistema a les xarxes de metro i ferrocarril, per tal d\u2019oferir un servei de qualitat, que millori la puntualitat dels trens, faciliti la regularitat del servei, permeti adaptar l\u2019oferta a la demanda de cada franja hor\u00e0ria i concentri els empleats en les tasques d\u2019atenci\u00f3 personalitzada als usuaris. <\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Alguns exemples d\u2019aquesta progressiva implantaci\u00f3 de sistemes de conducci\u00f3 autom\u00e0tica a Europa s\u00f3n la l\u00ednia 14 del Metro de Paris i la l\u00ednia D del Metro de Li\u00f3, que utilitzen t\u00e8cniques similars i han perm\u00e8s, sobretot, augmentar la freq\u00fc\u00e8ncia de trens i alhora millorar el confort i la seguretat dels viatgers.<\/span><\/span><\/p>\n

El metro del futur<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

Els trens de la s\u00e8rie 9000, constru\u00efts per Alstom, es caracteritzen per la seva estructura lleugera, l\u2019avan\u00e7ada tecnologia i l\u2019elevat rendiment energ\u00e8tic. L\u2019Autoritat del Transport Metropolit\u00e0 ha contractat 50 unitats d\u2019aquest model futurista, destinats a la L9. Actualment, una part han estat entregats a TMB i estan donant servei a la L2 i la L4, mentre que la resta s\u2019utilitzar\u00e0 en el primer tram de la L9.<\/span><\/span><\/p>\n

Els trens 9000 tenen la possibilitat de funcionar en modalitat autom\u00e0tica sense conductor, mitjan\u00e7ant els equips embarcats, o amb conductor. Per a la conducci\u00f3 manual disposen d\u2019una mampara transparent que separa la zona de conducci\u00f3 de la zona de passatge. Per a les proves d\u2019automatisme, les mampares de la unitat experimen-tal han estat retirades per pos-sibilitar la visi\u00f3 directa del t\u00fanel a trav\u00e9s del frontal, pr\u00f2pia dels metros autom\u00e0tics.<\/span><\/p>\n

La xarxa de metro de TMB camina cap a l\u2019automatitzaci\u00f3 en un horitz\u00f3 mitj\u00e0-llarg. En aquest sentit, la L9 ser\u00e0 autom\u00e0tica des del principi, i en el futur s\u2019automatitzar\u00e0 tamb\u00e9 la L2, que es perllongar\u00e0 des de Sant Antoni fins a enlla\u00e7ar amb el tram de la L9 de Parc Log\u00edstic – aeroport del Prat. Igualment, s\u2019est\u00e0 treballant perqu\u00e8 la L11 de metro lleuger es converteixi en una l\u00ednia autom\u00e0tica. <\/span><\/p>\n

Barcelona, 11 de mar\u00e7 de 2008
\n<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\n\n\n\n
\n

\u00a0<\/p>\n<\/td>\n

\n

\u00a0<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Barcelona, 11 de mar\u00e7 de 2008<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0El tram La Pau – Clot ha funcionat a les nits com a laboratori d\u2019assajos del sistema de trens sense<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[19],"class_list":["post-429","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-infraestructures","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=429"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3186,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/429\/revisions\/3186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}