{"id":3790,"date":"2009-05-23T21:58:56","date_gmt":"2009-05-23T20:58:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=3790"},"modified":"2009-05-25T22:32:24","modified_gmt":"2009-05-25T21:32:24","slug":"el-conseller-nadal-aprova-inicialment-el-pla-territorial-metropolita-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2009\/05\/el-conseller-nadal-aprova-inicialment-el-pla-territorial-metropolita-de-barcelona\/","title":{"rendered":"El conseller Nadal aprova inicialment el Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"gencatobrespubliques0110\"El conseller de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques, Joaquim Nadal, ha aprovat inicialment el Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona que ha estat formulat per la Comissi\u00f3 d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial Metropolitana de Barcelona, formada pel Govern de la Generalitat, representants dels ens locals, l\u2019Ajuntament de Barcelona, les associacions municipalistes i l\u2019Administraci\u00f3 de l\u2019Estat.<\/strong> El Projecte, que se sotmetr\u00e0 ara a informaci\u00f3 p\u00fablica, inclou les aportacions rebudes durant la fase de consulta, que han ajudat a enriquir el document i a precisar-ne les propostes. D\u2019aquesta manera, es fa un pas m\u00e9s en la concreci\u00f3 i el consens del primer Pla territorial de conjunt amb qu\u00e8 comptar\u00e0 la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona.<\/p>\n

\u00a0Es tracta d\u2019un instrument b\u00e0sic que t\u00e9 com a principals objectius:<\/strong><\/p>\n

\u00b7 \u00a0Fomentar un model en xarxa on els nodes han de ser ciutats denses, complexes i cohesionades, per tal de fer front a l\u2019ocupaci\u00f3 extensiva de s\u00f2l, la dispersi\u00f3, l\u2019especialitzaci\u00f3 funcional i la segregaci\u00f3 social.<\/p>\n

\u00b7 Potenciar l\u2019activitat econ\u00f2mica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d\u2019habitatge amb espais equipats, connectats i eficients que permetin donar resposta a les necessitats de desenvolupament dels propers anys.<\/p>\n

\u00a0\u00b7\u00a0 Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge tot conformant un sistema d\u2019espais oberts de m\u00e9s de 241.000 hect\u00e0rees que amplia i connecta les \u00e0rees actualment protegides, per tal de garantir-ne la funcionalitat.<\/p>\n

\u00a0\u00b7 \u00a0Potenciar l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic a partir de l\u2019extensi\u00f3 i la millora de la xarxa ferrovi\u00e0ria amb una nova connexi\u00f3 entre Barcelona i el Vall\u00e8s mitjan\u00e7ant el nou t\u00fanel ferroviari d\u2019Horta; un nou t\u00fanel de Rodalia a Barcelona i actuacions que trenquen la radialitat com la l\u00ednia Orbital ferrovi\u00e0ria o\u00a0 la nova l\u00ednia Castelldefels-Cornell\u00e0.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Racionalitzar les infraestructures vi\u00e0ries i facilitar la utilitzaci\u00f3 del transport col\u00b7lectiu per carretera, amb actuacions com la interconnexi\u00f3 entre el Baix Llobregat i el Vall\u00e8s Oriental i Occidental amb la Ronda del Vall\u00e8s o la millora de vies b\u00e0siques com l\u2019eix de la C-15 Garraf-Pened\u00e8s, el de la C-59\/B500 Vall\u00e8s-Maresme amb el t\u00fanel de la Conreria, o de la C-17 Barcelona \u2013 Osona, aix\u00ed com la millora de la xarxa secund\u00e0ria metropolitana i la incorporaci\u00f3 de plataformes BUS-VAO.<\/p>\n

\u00a0El primer Pla Territorial Metropolit\u00e0<\/strong><\/p>\n

\u00a0La Comissi\u00f3 d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial Metropolitana ha fet avui un nou pas per tal que l\u2019\u00e0rea m\u00e9s poblada de Catalunya compti amb un Pla territorial propi, 30 anys despr\u00e9s que s\u2019aprov\u00e9s el Pla General Metropolit\u00e0, de car\u00e0cter urban\u00edstic, i 14 anys despr\u00e9s del Pla Territorial General de Catalunya. El Pla territorial \u00e9s una eina que delimita els espais d\u2019inter\u00e8s natural i agrari que cal preservar i que impulsa una xarxa vi\u00e0ria i ferrovi\u00e0ria de qualitat que fa possible el seu creixement futur, amb un horitz\u00f3 temporal establert a l\u2019any 2026.<\/p>\n

El Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona abasta un total de 164 municipis de les comarques de l\u2019Alt Pened\u00e8s, el Baix Llobregat, el Barcelon\u00e8s, el Garraf, el Maresme, el Vall\u00e8s Occidental i el Vall\u00e8s Oriental, i compr\u00e8n una superf\u00edcie total de 3.236 quil\u00f2metres quadrats, on viu gaireb\u00e9 el 70% de la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n

\u00a0A partir d\u2019aquest document, es concretaran aquelles propostes que no pot abastar a la seva escala mitjan\u00e7ant un conjunt de plans directors urban\u00edstics, cadascun d\u2019ells amb objectius espec\u00edfics per a cada zona, entre els que es troba el de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, que ha d\u2019abordar la revisi\u00f3 del Pla General Metropolit\u00e0.<\/p>\n

Un Pla de consens<\/strong><\/p>\n

\u00a0Atesa la rellev\u00e0ncia territorial i demogr\u00e0fica de l\u2019\u00e0mbit que abasta, la formulaci\u00f3 del Pla territorial ja s\u2019ha dut a terme mitjan\u00e7ant un procediment espec\u00edfic que ha garantit la participaci\u00f3 directa i l\u2019acord dels ens territorials des de bon comen\u00e7ament.<\/p>\n

\u00a0Aix\u00ed, \u00e9s el DPTOP qui impulsa la redacci\u00f3 del Pla, per\u00f2 ho fa mitjan\u00e7ant la Comissi\u00f3 d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial Metropolitana, composta, de manera parit\u00e0ria, per membres del Govern de la Generalitat, de l\u2019Estat i l\u2019administraci\u00f3 local, representada pels Consells Comarcals, l\u2019ajuntament de Barcelona i les associacions municipalistes. Aquesta Comissi\u00f3 s\u2019ha dotat d\u2019una Pon\u00e8ncia t\u00e8cnica igualment parit\u00e0ria i ha comptat amb el suport de l\u2019Institut d\u2019Estudis Territorials (IET) per a la confecci\u00f3 material del Projecte, i de l\u2019Ag\u00e8ncia Barcelona Regional i la Diputaci\u00f3 de Barcelona per a l\u2019Informe de Sostenibilitat Ambiental.<\/p>\n

L\u2019Avantprojecte del Pla es va aprovar el 7 d\u2019abril de l\u2019any passat i, des d\u2019aquell moment i fins el mes d\u2019octubre, es va obrir un proc\u00e9s de consulta p\u00fablica durant el qual es van rebre 2.275 observacions i suggeriments. Paral\u00b7lelament a aquell proc\u00e9s, el DPTOP va impulsar presentacions i sessions de treball tant amb les institucions com amb les entitats del territori, durant les quals tamb\u00e9 es van recollir les seves aportacions. Aix\u00ed, s\u2019han fet 81 sessions de presentaci\u00f3 de l\u2019Avantprojecte i 102 reunions de treball amb ajuntaments, entitats, col\u00b7legis professionals i altres departaments de la Generalitat i representants del Govern central. Des del mes d\u2019octubre, s\u2019han estudiat tots els suggeriments rebuts i s\u2019han incorporat en la mesura del possible, modificant o ajustant els continguts del Pla.<\/p>\n

Ara, la Comissi\u00f3 ha donat conformitat al projecte elaborat per la pon\u00e8ncia t\u00e8cnica i el conseller n\u2019ha fet l\u2019aprovaci\u00f3 inicial. A partir d\u2019aqu\u00ed, el Pla se sotmetr\u00e0 a informaci\u00f3 p\u00fablica durant un nou per\u00edode de dos mesos, amb dos mesos addicionals d\u2019audi\u00e8ncia als ajuntaments. Una vegada s\u2019hagin analitzat les al\u00b7legacions i s\u2019hagin incorporat les que sigui possible, ser\u00e0 el Govern de la Generalitat l\u2019encarregat de fer l\u2019aprovaci\u00f3 definitiva del Pla.<\/p>\n

\u00a0Els reptes del nou Pla<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>Les caracter\u00edstiques del marc f\u00edsic de la regi\u00f3 metropolitana i del patrimoni urb\u00e0 actual, les din\u00e0miques demogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques i el proc\u00e9s d\u2019ocupaci\u00f3 del territori a qu\u00e8 han donat pas, aix\u00ed com els previsibles escenaris de creixement per als propers anys plantegen una s\u00e8rie de reptes als quals els Pla haur\u00e0 de donar resposta:<\/p>\n

1. Garantir la funcionalitat dels espais oberts: protegir nous espais interconnectats al voltant de les \u00e0rees ja protegides i potenciar la continu\u00eftat dels espais oberts al llarg de les serralades litoral i prelitoral. Garantir la perman\u00e8ncia d\u2019\u00e0rees d\u2019alt valor agrari i evitar la construcci\u00f3 en zones amb riscos naturals.<\/p>\n

\u00a02. Atendre les necessitats d\u2019habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econ\u00f2mica: completar el potencial de construcci\u00f3 d\u2019habitatges del planejament urban\u00edstic vigent amb noves unitats ubicades en base a un model nodal del territori; fomentar \u00e0rees industrials amb un alt nivell d\u2019equipaments i connexi\u00f3 a la xarxa de transport i atendre les necessitats d\u2019infraestructures de suport a l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

3. Promoure la ciutat densa, compacta, complexa i cohesionada: fomentar el desenvolupament de trames urbanes amb unes densitats de poblaci\u00f3 que redueixin al m\u00e0xim el consum de s\u00f2l, afavorir els creixements en continu\u00eftat enfront de la dispersi\u00f3 i fomentar la ciutat complexa potenciant els usos del s\u00f2l on convisquin activitats residencials i econ\u00f2miques.<\/p>\n

\u00a04. Optimitzar la mobilitat sostenible amb un model d\u2019urbanitzaci\u00f3 que afavoreixi i integri el transport p\u00fablic; completar l\u2019actual estructura vi\u00e0ria, marcadament radial, fins a configurar una malla que augmenti la connectivitat dels municipis perif\u00e8rics; completar la xarxa ferrovi\u00e0ria amb noves l\u00ednies i intercanviadors i dotar-se d\u2019una xarxa segregada per al transport de mercaderies.<\/p>\n

Per tal de poder respondre a aquests reptes, el nou Pla estructura les seves directrius en tres sistemes d\u2019ordenaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

\u00a01. Espais oberts
\n\u00a02. Assentaments urbans
\n\u00a03. Infraestructures de mobilitat<\/p>\n

A. Espais oberts<\/strong><\/p>\n

\u00a0En el sistema d\u2019espais oberts, respecte a l\u2019Avantprojecte, s\u2019ha modificat la seva definici\u00f3 per tal d\u2019expressar encara millor el reconeixement de l\u2019activitat agr\u00e0ria. Aix\u00ed, el Projecte estableix com a categories els s\u00f2ls de protecci\u00f3 especial d\u2019inter\u00e8s natural i agrari (abans, natural i ecol\u00f2gic), de protecci\u00f3 especial de la vinya i de protecci\u00f3 preventiva (abans, del mosaic agroforestal).<\/p>\n

\u00a0D\u2019altra banda, en alguns espais s\u2019ha variat el grau de protecci\u00f3 per ajustar-la millor a la realitat del territori. Els principals canvis s\u00f3n aquells que precisen els l\u00edmits dels espais oberts, que milloren la coher\u00e8ncia de la xarxa d\u2019aquestes zones i de localitzaci\u00f3 dels espais.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, el Pla permet configurar una xarxa de m\u00e9s de 241.000 hect\u00e0rees amb algun grau de protecci\u00f3 i, el que \u00e9s m\u00e9s destacable, configura un sistema espais oberts que, al mateix temps que impedeix l\u2019expansi\u00f3 incontrolada de les \u00e0rees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatg\u00edstics existents, permet la connectivitat biol\u00f2gica i facilita el manteniment de la biodiversitat.<\/p>\n

\u00b7\u00a0 Els espais de protecci\u00f3 especial d\u2019inter\u00e8s natural i agrari ocupen una superf\u00edcie de m\u00e9s de 203.000 hect\u00e0rees, formades per aquelles \u00e0rees que ja gaudien d\u2019alguna figura de protecci\u00f3 supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, etc.) les quals han estat ampliades i racionalitzades de manera que es garanteix la seva connexi\u00f3 i, a partir d\u2019aqu\u00ed, el seu funcionament com a sistema.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Els espais de protecci\u00f3 especial de la vinya ocupen una superf\u00edcie de m\u00e9s de 23.000 hect\u00e0rees, b\u00e0sicament a la plana del Pened\u00e8s i algunes \u00e0rees lim\u00edtrofes. A aquests espais se\u2019ls assigna un nivell de protecci\u00f3 similar al dels espais d\u2019inter\u00e8s natural i agrari, per la qual cosa han de mantenir la condici\u00f3 de no urbanitzats.<\/p>\n

\u00b7 Els espais de protecci\u00f3 preventiva (14.600 hect\u00e0rees). Es tracta d\u2019espais estrat\u00e8gicament situats entre les \u00e0rees urbanes i les de protecci\u00f3 especial, per tal de poder desenvolupar de la manera m\u00e9s eficient la seva doble funci\u00f3 de preservaci\u00f3 de l\u2019espai i reserva de s\u00f2l per a possibles desenvolupaments urbans futurs.<\/p>\n

B. Assentaments urbans<\/strong><\/p>\n

El sistema d\u2019assentaments \u00e9s aquell en qu\u00e8 s\u2019ordenen els desenvolupaments urbans, ja sigui per a habitatge o per a l\u2019activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

El Pla parteix de l\u2019estructura urbana existent i de l\u2019estimaci\u00f3 de futures demandes d\u2019habitatge i d\u2019activitat per realitzar les propostes d\u2019ordenaci\u00f3, tenint en compte els possibles escenaris d\u2019evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica i d\u2019activitat econ\u00f2mica.\u00a0 Fruit dels suggeriments rebuts s\u2019han concretat algunes estrat\u00e8gies de desenvolupament.<\/p>\n

En aquest sentit, el Pla proposa el desenvolupament urb\u00e0 en aquella forma que minimitzi la utilitzaci\u00f3 extensiva del s\u00f2l, la dispersi\u00f3, l\u2019especialitzaci\u00f3 funcional i la segregaci\u00f3 social. \u00c9s a dir, proposa una estructura urbana basada en la densitat, la complexitat d\u2019usos i la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

Per a assolir aquest objectiu, el Pla es basa en la potenciaci\u00f3 dels desenvolupaments m\u00e9s importants a les principals ciutats que s\u2019han anat configurant a la regi\u00f3 metropolitana al llarg de la seva hist\u00f2ria, en la moderaci\u00f3 del creixement dels nuclis menors i en l\u2019aturada de la dispersi\u00f3 urbana, de manera que es mantingui la m\u00e0xima integritat possible del sistema d\u2019espais oberts.<\/p>\n

El sistema resultant queda configurat, aix\u00ed, a partir de tres formes en que s\u2019estructuren els assentaments a la RMB.<\/strong><\/p>\n

\u00b7\u00a0<\/strong> \u00c0rea central metropolitana<\/strong>, configurada per la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn m\u00e9s proper, per a la qual, i en tractar-se d\u2019un \u00e0mbit molt ocupat, el Pla no planteja noves operacions d\u2019extensi\u00f3 urbana de gran dimensi\u00f3 pel que fa a l\u2019ocupaci\u00f3 de nou s\u00f2l que actualment no estigui qualificat com a urbanitzable. Per contra, s\u00ed es presenten noves oportunitats sobre \u00e0rees urbanes en transformaci\u00f3, una part de les quals pot tenir un car\u00e0cter estrat\u00e8gic pel conjunt de la regi\u00f3 metropolitana. (Es poden localitzar al mapa com a Barcelona i subcentres principals del continu urb\u00e0).<\/p>\n

\u00b7\u00a0 Grans ciutats de la segona corona metropolitana<\/strong>, on, al costat de les ciutats madures ja consolidades (Terrassa, Sabadell, Matar\u00f3), alguns municipis o \u00e0mbits veuran potenciat el seu desenvolupament en diferents graus com a \u00e0rees de refor\u00e7ament nodal, segons el paper que ja tinguin com a centralitats territorials, el seu acc\u00e9s a infraestructures de gran capacitat o la seva densitat. Es distingeix entre \u00e0rees urbanes de desenvolupament nodal (Vilanova i la Geltr\u00fa, Martorell i Granollers); \u00e0rees urbanes de polaritzaci\u00f3 (els \u00e0mbits del Tenes i de la Riera de Caldes); i dos eixos urbans de desenvolupament nodal: un a l\u2019Alt Pened\u00e8s (Vilafranca del Pened\u00e8s, Sant Sadurn\u00ed d\u2019Anoia i Santa Margarida i els Monjos) i un altre al Vall\u00e8s Oriental (Llinars del Vall\u00e8s, Cardedeu i Sant Celoni). (Es localitzen al mapa sota la classificaci\u00f3 de polaritats territorials de l\u2019arc metropolit\u00e0, \u00e0rea de polaritat i polaritat comarcal).<\/p>\n

\u00b7\u00a0Resta de\u00a0 la regi\u00f3 metropolitana<\/strong>: configurada per nuclis que juguen un paper de nivell m\u00e9s local i comarcal i \u00e0rees especialitzades, per als quals el Pla estableix diferents estrat\u00e8gies en funci\u00f3 de l\u2019entitat, les caracter\u00edstiques, l\u2019accessibilitat i la disponibilitat de s\u00f2l f\u00edsicament apte per a un creixement per extensi\u00f3. Es poden trobar al mapa designades com a polaritats comarcals complement\u00e0ries, polaritats municipals estructurants, petits nuclis urbans i petits nuclis rurals.<\/p>\n

C. Infraestructures i mobilitat<\/strong><\/p>\n

El sistema d\u2019infraestructures de mobilitat \u00e9s aquell que permet la connexi\u00f3 dels pobles i ciutats, tant internament com amb l\u2019exterior. L\u2019objectiu darrer d\u2019aquest sistema \u00e9s garantir l\u2019accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el m\u00ednim impacte sobre el medi. Aix\u00ed mateix, es persegueix que des de qualsevol punt del territori metropolit\u00e0 siguin f\u00e0cilment accessibles els punts de connexi\u00f3 amb la resta de Catalunya, Espanya i el m\u00f3n ( tren convencional, TAV, aeroports i ports). En tot cas, l\u2019horitz\u00f3 temporal per al seu desenvolupament \u00e9s l\u2019any 2026. En aquest sentit, fruit de les suggeriments rebuts, s\u2019han fet modificacions i matisacions a les propostes del Pla.<\/p>\n

\u00a0Prioritat per a la xarxa ferrovi\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

\u00a0El Pla prioritza les actuacions sobre la xarxa ferrovi\u00e0ria, amb la intenci\u00f3 de que aquest mode de transport tingui un paper cada vegada m\u00e9s rellevant en la mobilitat de la regi\u00f3 metropolitana.<\/p>\n

En aquest sentit, les propostes del Pla busquen dotar d\u2019infraestructura ferrovi\u00e0ria a \u00e0rees que encara no disposen de connexi\u00f3 o necessiten millorar-la; trencar l\u2019actual radialitat del sistema potenciant la connexi\u00f3 de les ciutats metropolitanes i incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies. Les principals actuacions s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

\u00b7\u00a0 Xarxa d\u2019altes prestacions<\/strong>: aquesta xarxa d\u2019alta velocitat tamb\u00e9 pot ser utilitzada per serveis regionals. Per tal de fer-ho possible, es preveu construir noves estacions a la l\u00ednia d\u2019alta velocitat\u00a0 i a l\u2019Eix Transversal Ferroviari a poblacions on, a m\u00e9s, es pot enlla\u00e7ar amb alguna altra l\u00ednia de ferrocarril. Aix\u00ed, es preveu:<\/p>\n

\u00b7\u00a0Nous intercanviadors<\/strong> a Vilafranca del Pened\u00e8s, Martorell, el Vall\u00e8s Occidental i Granollers.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ramal de l\u2019alta velocitat al Vall\u00e8s i acc\u00e9s a l\u2019aeroport del Prat<\/strong><\/p>\n

\u00b7\u00a0Connexi\u00f3 de l\u2019Eix transversal ferroviari amb Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

\u00b7 Xarxa de mercaderies<\/strong>: el Pla aprofita les possibilitats que obren tant la l\u00ednia d\u2019alta velocitat com l\u2019Eix Transversal ferroviari per a la circulaci\u00f3 mixta de passatgers i mercaderies, alhora que preveu la construcci\u00f3 d\u2019una nova l\u00ednia de mercaderies al corredor mediterrani incorporant el desdoblament de vies entre Vilafranca i Martorell, aix\u00ed com la nova variant ferrovi\u00e0ria de Montmel\u00f3.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Xarxa de Rodalia<\/strong>: recull la construcci\u00f3 de dues noves l\u00ednies, amb les alternatives i connexions que se\u2019n deriven, com s\u00f3n la l\u00ednia Castelldefels-Cornell\u00e0-Barcelona i la L\u00ednia Orbital Ferrovi\u00e0ria. Igualment, proposa millores sobre la xarxa existent.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Nova l\u00ednia Castelldefels-Barcelona<\/strong> amb la construcci\u00f3 d\u2019un nou t\u00fanel per sota de l\u2019avinguda Diagonal de Barcelona.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0 Nova L\u00ednia Orbital Ferrovi\u00e0ria<\/strong>, amb alternatives a estudiar al Garraf i a Matar\u00f3.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00b7\u00a0Desdoblament i variants de la l\u00ednia Barcelona-Vic<\/strong>. El Projecte inclou ara la construcci\u00f3 d\u2019un t\u00fanel entre el Figar\u00f3 i Aiguafreda.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Trasllat a l\u2019interior de la l\u00ednia Barcelona-Matar\u00f3 i desdoblament i variants ferrovi\u00e0ries entre Arenys de Mar i Ma\u00e7anet.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Millores de tra\u00e7at a la l\u00ednia Barcelona-Manresa.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7 Nou acc\u00e9s de Rodalia a l\u2019aeroport del Prat.<\/strong><\/p>\n

\u00b7\u00a0Xarxa de metro comarcal<\/strong>: s\u2019amplia la xarxa amb noves l\u00ednies i extensions de les actuals amb noves connexions amb el Vall\u00e8s i la ciutat de Barcelona.<\/p>\n

\u00b7\u00a0 Nova l\u00ednia Barcelona-Vall\u00e8s pel t\u00fanel d\u2019Horta<\/strong> amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l\u2019interior de Barcelona.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Perllongament de la l\u00ednia de Sabadell del Metro del Vall\u00e8s fins a Castellar del Vall\u00e8s i la de Terrassa fins a Matadepera<\/strong>.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Perllongament de la l\u00ednia Llobregat-Anoia<\/strong> entre la pla\u00e7a Espanya i la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries i el Barcelon\u00e8s nord.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Perllongament de l\u2019L-6 fins a Esplugues de Llobregat<\/strong>.<\/p>\n

\u00a0\u00b7\u00a0 Xarxa de metro<\/strong>: el Projecte recull les actuacions incloses en les darreres versions dels corresponents plans sectorials.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Nova L9<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Perllongament de l\u2019L5<\/strong> entre Horta i Vall d\u2019Hebron.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00b7\u00a0Perllongament de l\u2019L3<\/strong> des de la Zona Universit\u00e0ria fins a Sant Joan Desp\u00ed i Sant Feliu de Llobregat.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00b7\u00a0Perllongament de l\u2019L2<\/strong> a Badalona i a l\u2019Hospitalet, entre Sant Antoni i Parc Log\u00edstic.<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00b7\u00a0Perllongament de l\u2019L1<\/strong> a Badalona i el Prat de Llobregat.<\/p>\n

\u00a0\u00b7\u00a0Xarxa de ferrocarril lleuger i plataformes reservades d\u2019autob\u00fas: dins d\u2019aquesta categoria s\u2019inclouen tramvies, tren-tramvies i plataformes reservades per a autob\u00fas<\/strong>; s\u2019haur\u00e0 d\u2019estudiar en cada cas el sistema m\u00e9s eficient. Es proposen noves connexions al Baix Llobregat, al Vall\u00e8s Occidental i Oriental i al Barcelon\u00e8s i a la mateixa xarxa tramvi\u00e0ria de Barcelona<\/p>\n

\u00a0\"xarxa-ferroviaria\"<\/p>\n

\u00a0\"actuacions-destacades\"\u00a0<\/p>\n

\"xarxa-ferroviaria022\"\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0Racionalitzar la xarxa vi\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

Pel que fa a la xarxa vi\u00e0ria, les propostes van adre\u00e7ades a superar la triple problem\u00e0tica que provoca actualment l\u2019estructura de la xarxa metropolitana: la sobrec\u00e0rrega de les vies de pas, la manca de mallat i la manca de capil\u00b7laritat.<\/p>\n

Per aquest motiu, cal destacar actuacions com ara la nova vialitat entre el Baix Llobregat i la plana del Vall\u00e8s, la construcci\u00f3 o la millora de les vies que connecten les ciutats nodals, i intervencions a les vies estructurants secund\u00e0ries i suburbanes per tal de garantir la capil\u00b7laritat del sistema.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Vies estructurants prim\u00e0ries: s\u00f3n les vies principals de la regi\u00f3 i inclouen les autopistes i autovies existents:<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ronda del Vall\u00e8s. Fruit de la consulta p\u00fablica s\u2019ha modificat el tra\u00e7at del tram de Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Continuaci\u00f3 de l\u2019A-7 entre el Vendrell i Abrera.<\/p>\n

\u00b7\u00a0A-2\/C-32 entre Palafolls i Ma\u00e7anet.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ampliaci\u00f3 i millora de tra\u00e7at de la C15, Vilanova i la Geltr\u00fa-Igualada.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Variants, millores de tra\u00e7at i ampliaci\u00f3 de la C-17 entre Mollet del Vall\u00e8s i Osona.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Via de connexi\u00f3 entre l\u2019A-2, Ronda del Vall\u00e8s i C-16 entre Martorell i Vacarisses.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Desdoblament de la C-59 entre Palau-Solit\u00e0 i Caldes de Montbui<\/p>\n

\u00b7\u00a0B-500, t\u00fanel de la Conreria.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Cal\u00e7ades laterals C-58 entre Badia del Vall\u00e8s i Terrassa.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Prolongaci\u00f3 cal\u00e7ades laterals AP-7 en alguns trams entre Barber\u00e0 i Granollers.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Millora de la C-35 entre Granollers i Ma\u00e7anet.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Via per a vehicles pesants d\u2019acc\u00e9s al Port de Barcelona.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Carrils bus\/VAO a la B-23, C-58 i C-31.<\/p>\n

Intervencions a la xarxa de vies estructurants secund\u00e0ries i suburbanes: es proposen millores de tra\u00e7at, variants i rondes i compleci\u00f3 de la xarxa, per tal d\u2019alliberar de tr\u00e0nsit de pas els carrers interns de les poblacions i, alhora, de tr\u00e0nsit local a les vies de gran capacitat . Entre les actuacions m\u00e9s destacables, hi ha les seg\u00fcents:<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ronda Est de Terrassa.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ronda de Rub\u00ed.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Ronda est de Sabadell.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Via interpolar entre Castellbisbal i Granollers.<\/p>\n

\u00b7\u00a0BV 5001 Via marge esquerra del Bes\u00f3s.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Trasllat de l\u2019N-II paral\u00b7lel a la C-32 entre Montgat i Calella.<\/p>\n

\u00b7\u00a0Millora i variants\u00a0 de la BV-2002<\/p>\n

\u00b7\u00a0Millora de la B- 224<\/p>\n

\u00b7\u00a0C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni<\/p>\n

\u00b7\u00a0Variants a diverses poblacions<\/p>\n

22 de maig de 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El conseller de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques, Joaquim Nadal, ha aprovat inicialment el Pla territorial metropolit\u00e0 de Barcelona que<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[19],"class_list":["post-3790","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","tag-infraestructures","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3790"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3799,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3790\/revisions\/3799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3790"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3790"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3790"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}