{"id":32039,"date":"2020-11-27T22:54:53","date_gmt":"2020-11-27T20:54:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=32039"},"modified":"2024-10-18T22:58:50","modified_gmt":"2024-10-18T21:58:50","slug":"el-tren-de-laigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2020\/11\/el-tren-de-laigua\/","title":{"rendered":"El tren de l\u2019aigua"},"content":{"rendered":"

Reprodu\u00efm un article que ja va ser publicat el 1989 al n\u00famero 3 del Butllet\u00ed 7102 (Butllet\u00ed intern de la Secci\u00f3 Ferrovi\u00e0ria de l\u2019Ateneu Obrer de Sant Andreu). <\/strong><\/em><\/p>\n

Amb aquesta acci\u00f3 volem recuperar escrits dels nostres socis que poden estar perduts en el temps.<\/strong><\/em><\/p>\n

Autor: Miquel Bibi\u00e0 i Laplana<\/strong><\/em><\/p>\n

\n

Fullejant reglaments per a maquinistes i fogoners de diverses companyies ens adonem que varien poc.<\/p>\n

Miro el de \u201cCaminos de Hierro del Norte de Espa\u00f1a\u201d i l\u2019article de les disposicions generals diu:<\/p>\n

Antes de salir del dep\u00f3sito para llevar a t\u00e9rmino su cometido deben los maquinistas:<\/p>\n

1. Reconocer minuciosamente la m\u00e1quina, asegurarse de que est\u00e1 hecho el acopio de agua……<\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/a>
Fotografia: Sr Matias de l\u2019Ateneu Obrer de Sant Andreu<\/figcaption><\/figure>\n

Efectivament, els t\u00e8nders de cada m\u00e0quina sortien del seu respectiu dip\u00f2sit o reserva amb l\u2019aigua corresponent, o sigui, amb els tancs plens.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, degut a les fortes rampes, a la c\u00e0rrega que arrossegaven, a l\u2019esfor\u00e7 de tracci\u00f3, a l\u2019estat de les m\u00e0quines i tamb\u00e9… a les mans del maquinista, el consum d\u2019aigua era m\u00e9s r\u00e0pid. Aleshores, a cada certa dist\u00e0ncia, es van instal\u00b7lar les anomenades \u201caguadas\u201d.<\/p>\n

Moltes vegades, a l\u2019estaci\u00f3 de Manresa, havia vist una composici\u00f3 formada per un material molt variat de dos eixos, amb dip\u00f2sits de diferents grand\u00e0ries, muntats damunt de plataformes o t\u00e8nders adaptats a aquesta mena de circulacions molt casolanes. Era l\u2019anomenat TREN DE L\u2019AIGUA.<\/p>\n

Vull recordar que el tra\u00e7at de la l\u00ednia de Manresa (cota 206) en direcci\u00f3 a Lleida, despr\u00e8s d\u2019haver recorregut 34 quil\u00f2metres, arriba a l\u2019estaci\u00f3 de Segu\u00e9s (cota 574), o sigui, una pujada de 368 metres. I si continuem fins a Sant Guim de Freixenet, en una dist\u00e0ncia de 22 quiil\u00f2metres la rampa \u201cpuja\u201d 208 metres, ja que arribem a la cota 786.<\/p>\n

Deixant a part la l\u00ednia del Transpirinenc Ripoll-Puigcerd\u00e0, que t\u00e9 les rampes molt m\u00e9s fortes, per\u00f2 electrificat des del 1.929 i circulant, sempre, amb composicions molt limitades de tonatge, la via que passa per les comarques del Bages i de la Segarra en direcci\u00f3 a Lleida, \u00e9s la que t\u00e9 el tra\u00e7at m\u00e9s dif\u00edcil de la xarxa ferrovi\u00e0ria de Catalunya. Avui dia, amb la electrificaci\u00f3, les penoses condicions de circulaci\u00f3 amb tracci\u00f3 vapor han canviat completament.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Tren de l’Aigua a Manresa<\/figcaption><\/figure>\n

El tren de l\u2019aigua, que rememoro, feia, normalment, el recorregut de Manresa a Segu\u00e9s per portar aigua al dip\u00f2sit que hi havia, ja que a la zona en manca. Per tal d\u2019omplir els dip\u00f2sits pel mitj\u00e0 m\u00e9s primitiu i m\u00e9s senzill i a la vegada m\u00e9s econ\u00f2mic, el tren deixava endarrere l\u2019estaci\u00f3 i travessava tot el t\u00fanel\u00a0 en sentit a Calaf. A certa dist\u00e0ncia de la boca hi havia, paral\u00b7lela a la via i pel seu costat nord, una cuneta feta amb obra (ciment), que era alimentada\u00a0 mitjan\u00e7ant curtes m\u00e0negues des els vagons. Com sigui, tenia la suficient llarg\u00e0ria, una vegada immobilitzat el tren, nom\u00e9s era q\u00fcesti\u00f3 d\u2019obrir aixetes i deixar sortir el l\u00edquid element. L\u2019aigua saltava i corria, com \u00e9s natural, avall i canalitzada amb tubs arribava al dip\u00f2sit per gravetat, sense necessitat de bombat.<\/p>\n

I ja que parlem de l\u2019estaci\u00f3 de Segu\u00e9s far\u00e9 esment del fet que \u00e9s molt curiosa. Est\u00e0 situada enmig de dos foradades (t\u00fanels). Nom\u00e9s hi havia dos vies (actualment una). A la de pujada, costat esquerre (no hem d\u2019oblidar que era l\u00ednia de Norte) hi havia una placa girat\u00f2ria per a vagons de c\u00e0rrega que donava pas a una curta via que tenia moll i magatzem. A la via de baixada, la dreta sentit Lleida, tocant a l\u2019entrada de la foradada, el dip\u00f2sit de la “aguada\u201d que, sortosament, encara hi \u00e9s. Les agulles de les \u00faniques vies generals estaven situades dins de les foradades.<\/p>\n

No podeu imaginar-vos el que era l\u2019estaci\u00f3 de Segu\u00e9s en ple hivern!. Tot estava gla\u00e7at, incl\u00f2s el goteig de la m\u00e0nega del dip\u00f2sit de l\u2019\u201daguada\u201d. El cap de l\u2019estaci\u00f3 dona la sortida, el xiulet escardat de la 400, l\u2019arrancada amb les cl\u00e0ssiques patinades, fum per tot arreu de la m\u00e0quina, tamb\u00e9 per la xemeneia. El tren es mou lentament. Ja som dins del t\u00fanel.\u00a0 Fum i m\u00e9s fum. Aquest envaeix l\u2019interior dels cotxes. No es veuen les llums que pengen del sostre. La gent tus. Encara bo que ja hem sortit del t\u00fanel, no es veu res, els vidres tots entelats.<\/p>\n

El pitjor era quan la composici\u00f3 es quedava parada dins de la foradada. Ni endavant ni endarrere. Al cap d\u2019una estona, que encara que era curta semblava llarga, marxa endarrere travessant d\u2019aquesta manera l\u2019estaci\u00f3 fins que els cotxes quedaven amagats dintre de l\u2019altra foradada. Apa, tornem-ho a provar, agafem embranzida fins aconseguir sortir del mal pas. L\u2019arribada del tren a Calaf en lloc d\u2019\u00e9sser a dos quarts de dotze era a les tres.<\/p>\n

Els temps van anar canviant, m\u00e0quines m\u00e9s potents com a titulars i com a doble tracci\u00f3, al davant, una 400 o una Maffei.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Tren de l’Aigua a Manresa<\/figcaption><\/figure>\n

Les \u201cMonta\u00f1as\u201d, les \u201cRenfes\u201d i les \u201cMikados\u201d anaren substituint el material ja vell. Va desapar\u00e8ixer el tren de l\u2019aigua, molt conegut pels vilatans d\u2019aquella comarca. Quantes vegades la gent que havia perdut, o deixava passar, el tren normal de viatgers l\u2019agafava i, ni que port\u00e9s aigua, perqu\u00e8 al furg\u00f3 hi tenien cabuda.<\/p>\n

Aquest tren va fer els seus darrers serveis portant aigua des del Poble Nou fins a l\u2019Empalme (Massanet-Massanes). Era curi\u00f3s de veure\u2019l passar per la costa remolcat per les seves t\u00edpiques \u201c230 Norte\u201d \u2013 gens normals a la l\u00ednia, ex MZA \u2013 sota la caten\u00e0ria que ja arribava a Arenys.<\/p>\n

Un altre tren de l\u2019aigua va circular tamb\u00e9 per alimentar, durant cert temps, des de Barcelona el dip\u00f2sit de Vilanova i la Geltr\u00fa.<\/p>\n

Com a cloenda, detallo el n\u00famero de \u201caguadas\u201d que hi havia a les diferents l\u00ednies de Catalunya. Unes eren amb \u201cgrua lenta\u201d i altres amb \u201cgrua r\u00e0pida\u201d. Totes s\u2019alimentaven de diferents proced\u00e8ncies, rius, fonts, pous o eren servides pels TRENS DE L\u2019AIGUA.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
De Barcelona a Manresa i Lleida<\/td>\n12<\/td>\n<\/tr>\n
De Lleida a la Pobla de Segur<\/td>\n5<\/td>\n<\/tr>\n
De Barcelona a Puigcerd\u00e0<\/td>\n9<\/td>\n<\/tr>\n
Sant Joan de les Abadesses<\/td>\n1<\/td>\n<\/tr>\n
De Barcelona a Port-Bou, via Granollers<\/td>\n10<\/td>\n<\/tr>\n
De Barcelona a Empalme, Via Matar\u00f3<\/td>\n4<\/td>\n<\/tr>\n
De Barcelona a Tortosa, via Vilanova<\/td>\n12<\/td>\n<\/tr>\n
De Sant Vicens de Calders a Picamoixons<\/td>\n2<\/td>\n<\/tr>\n
De Sant Vicens de Calders a Barcelona (via Vilafranca)<\/td>\n8<\/td>\n<\/tr>\n
De Reus a Fai\u00f3<\/td>\n4<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n

Miquel Bibi\u00e0 i Laplana<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reprodu\u00efm un article, que trobem interessant, que ja va ser publicat el 1989 al n\u00famero 3 del Butllet\u00ed 7102 (Butllet\u00ed intern de la Secci\u00f3 Ferrovi\u00e0ria de l\u2019Ateneu Obrer de Sant Andreu).<\/p>\n

Autor: Miquel Bibi\u00e0 i Laplana<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":32053,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[817],"tags":[],"class_list":["post-32039","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32039"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38631,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32039\/revisions\/38631"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}