{"id":27882,"date":"2019-04-23T17:34:00","date_gmt":"2019-04-23T16:34:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=27882"},"modified":"2019-04-23T17:34:00","modified_gmt":"2019-04-23T16:34:00","slug":"el-conseller-calvet-i-la-consellera-vilallonga-bategen-dos-trens-dfgc-amb-noms-descriptors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2019\/04\/el-conseller-calvet-i-la-consellera-vilallonga-bategen-dos-trens-dfgc-amb-noms-descriptors\/","title":{"rendered":"El conseller Calvet i la consellera Vilallonga bategen dos trens d&#8217;FGC amb noms d&#8217;escriptors"},"content":{"rendered":"<p><strong>Dos trens de la l\u00ednia Llobregat-Anoia porten des d\u2019avui els noms de Dolors Monserd\u00e0 i Joan Brossa <\/strong><br \/>\n<strong>L\u2019acte de bateig forma part del conjunt d\u2019activitats que FGC ha preparat amb motiu de la Diada de Sant Jordi<\/strong><\/p>\n<p>El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami\u00e0 Calvet, i la consellera de Cultura, Mair\u00e0ngela Vilallonga, han batejat avui dos trens d\u2019FGC amb els noms de l\u2019escriptora Dolors Monserd\u00e0 i de l\u2019escriptor Joan Brossa, en un acte celebrat a l\u2019estaci\u00f3 de Pla\u00e7a Espanya amb motiu de la Diada de Sant Jordi.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-27884\" src=\"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/FGC-Joan-Brosa\u00b702-2019\u00b704\u00b723.jpg\" alt=\"\" width=\"1000\" height=\"750\" srcset=\"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/FGC-Joan-Brosa\u00b702-2019\u00b704\u00b723.jpg 1000w, https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/FGC-Joan-Brosa\u00b702-2019\u00b704\u00b723-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/FGC-Joan-Brosa\u00b702-2019\u00b704\u00b723-768x576.jpg 768w, https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/FGC-Joan-Brosa\u00b702-2019\u00b704\u00b723-350x263.jpg 350w\" sizes=\"auto, (max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/>Aquestes dues unitats de tren se sumen al conjunt de trens que Ferrocarrils ha batejat els \u00faltims anys amb noms d\u2019escriptores i escriptors, com els de Maria Aur\u00e8lia Campmany, Josep M. Espin\u00e0s, Merc\u00e8 Rodoreda, Montserrat Roig, M\u00e0rius Torres, Elvira Farreras, Carles Salmer\u00f3n, Caterina Albert, Joaquim Carb\u00f3, Aurora i Prudenci Bertrana i Josep Palau i Fabr\u00e9.<\/p>\n<p>Durant l\u2019acte de bateig, el conseller Calvet i la consellera Vilallonga han llegit un fragment d\u2019una obra de cadascun dels dos escriptors. Aquesta iniciativa forma part del conjunt d\u2019activitats que FGC ha preparat per celebrar la setmana de Sant Jordi amb l\u2019objectiu de difondre la cultura i la literatura entre els clients. L\u2019acte tamb\u00e9 ha comptat amb la pres\u00e8ncia del president d\u2019FGC, Ricard Font, i del director de la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsat\u00ed.<\/p>\n<p>Durant l\u2019acte, Calvet ha destacat que a Catalunya \u201cl&#8217;amor que tenim per la cultura el portem a tots els \u00e0mbits, tamb\u00e9 al del transport p\u00fablic i per aix\u00f2 la Generalitat posa noms d&#8217;autors literaris als trens\u201d. El titular de Territori i Sostenibilitat ha donat les gr\u00e0cies a FGC \u201cper fer del transport p\u00fablic quelcom m\u00e9s que dur gent d\u2019un lloc a l\u2019altre. Amb aquest tipus d\u2019iniciatives donem valor afegit\u201d. La consellera de Cultura s&#8217;ha mostrat molt satisfeta de \u201cbatejar trens que tenen noms d&#8217;Any literari de dos autors que, cadasc\u00fa a la seva manera, van arrelar en el territori\u201d.<\/p>\n<p>De la seva banda, el president d\u2019FGC ha manifestat: \u201cCreativitat, cultura, solidaritat i llibertat s\u00f3n quatre valors que ens identifiquen com a empresa. Aquestes quatre paraules les hem posat avui en primera l\u00ednia amb la donaci\u00f3 de sang a Espai Proven\u00e7a, amb el lliurament de roses solid\u00e0ries a l\u2019Hospital de la Vall d\u2019Hebron, amb el bateig de trens amb noms d\u2019autors representatius de la cultura catalana\u201d.<\/p>\n<p><strong>Cent anys de la mort de Dolors Monserd\u00e0 (Barcelona, 1845-1919)<\/strong><br \/>\nFilla d\u2019una fam\u00edlia de la burgesia, va rebre una acurada educaci\u00f3. La seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria es va centrar inicialment en la poesia. Els seus poemes van ser guardonats als Jocs Florals en diverses ocasions i l\u2019any 1909 va ser nomenada presidenta dels Jocs Florals de Barcelona. Aix\u00ed, Monserd\u00e0 va esdevenir la primera dona que va ocupar aquest c\u00e0rrec. La major part de la seva obra po\u00e8tica va quedar recollida en Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).<\/p>\n<p>Monserd\u00e0 va col\u00b7laborar amb regularitat en publicacions peri\u00f2diques, com ara La Veu de Catalunya, La Renaixen\u00e7a, Il\u00b7lustraci\u00f3 Catalana, La Ilustraci\u00f3n de la Mujer, Or y Grana, Feminal&#8230; i tamb\u00e9 va escriure teatre, amb obres com per exemple Sembrad y coger\u00e9is (1874) i Teresa o un jorn de prova (1876).<\/p>\n<p>M\u00e9s tard, va reorientar la seva producci\u00f3 cap a la novel\u00b7la. Va publicar, entre d\u2019altres, La Montserrat (1893), La fam\u00edlia Aspar\u00f3 (1900) i la seva obra m\u00e9s significativa: La fabricanta (1904).<\/p>\n<p>En els seus escrits, es va posar de manifest el seu inter\u00e8s pel paper social de la dona en un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 a Catalunya es comen\u00e7ava a q\u00fcestionar el model de l\u2019\u00e0ngel de la llar com a dest\u00ed de les dones. Les seves reflexions i propostes les va recollir en l\u2019assaig Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909).<\/p>\n<p>Un altre eix del seu pensament va ser la preocupaci\u00f3 per les condicions de vida de les obreres, en especial per les cosidores, un col\u00b7lectiu que treballava en unes dures condicions d\u2019explotaci\u00f3 i insalubritat. A la recerca d\u2019una soluci\u00f3 a aquesta situaci\u00f3, el 1910 va fundar i dirigir el Patronat per a les Obreres de l&#8217;Agulla, una associaci\u00f3 professional situada al carrer de Montcada de Barcelona. Funcionava com una cooperativa i oferia materials de costura a preu de cost, formaci\u00f3 borsa de treball i assist\u00e8ncia m\u00e8dica gratu\u00efta. Per tot aix\u00f2, va esdevenir una entitat pionera en la millora de les condicions laborals de les dones.<\/p>\n<p><strong>Cent anys del naixement de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998)<\/strong><br \/>\nBrossa va ser un dels fundadors del grup d\u2019avantguarda Dau al Set, amb Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Pon\u00e7, Antoni T\u00e0pies i Joan-Josep Tharrats. Van editar una revista hom\u00f2nima on Brossa va comen\u00e7ar a fer \u00fas de l\u2019escriptura autom\u00e0tica com a mitj\u00e0 de creaci\u00f3. Es va interessar tamb\u00e9 pels l\u00edmits del llenguatge i l\u2019experimentaci\u00f3 amb els diferents g\u00e8neres literaris, especialment del teatre. Va publicar Quiriquib\u00fa (1945), El poeta presenta quinze pantomimes (1956) i Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958), entre d\u2019altres.<\/p>\n<p>Artista comprom\u00e8s amb el seu temps, la den\u00fancia de la repressi\u00f3 pol\u00edtica i la defensa de la cultura catalana tamb\u00e9 van ser presents en obres com Em va fer Joan Brossa (1951), Cortina de muralles (1951) i El pedestal s\u00f3n les sabates (1955).<\/p>\n<p>La seva recerca constant d\u2019un llenguatge m\u00e9s sincr\u00e8tic i la seva representaci\u00f3 gr\u00e0fica van culminar en la poesia visual, les \u201caccions espectacle\u201d o els treballs escult\u00f2rics anomenats \u201cpoemes visuals corporis\u201d, propostes que situen el treball de Brossa m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits tradicionals de les disciplines art\u00edstiques. En aquesta l\u00ednia, destaquen Fr\u00e8goli, (1965), Fora de l\u2019umbracle (1968) o Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975).<\/p>\n<p>Cap als anys setanta, va comen\u00e7ar a realitzar poemes urbans, intervencions tridimensionals en espais p\u00fablics. El Poema visual transitable en tres parts (1984) al Vel\u00f2drom d&#8217;Horta; el Rellotge il\u00b7lusori (1985), instal\u00b7lat al vest\u00edbul del Teatre<\/p>\n<p>Poliorama; Contra l\u2019oblit, som! (1988), situat a Corbera d\u2019Ebre per commemorar la batalla de l&#8217;Ebre, o Homenatge al llibre (1994), a la Gran Via de Barcelona, en s\u00f3n els exemples m\u00e9s destacats.<\/p>\n<p>La traject\u00f2ria art\u00edstica de Brossa ha rebut el reconeixement internacional i ha estat mereixedora de nombrosos guardons, com ara el premi de poesia Ciutat de Barcelona (1978), el Cr\u00edtica Serra d&#8217;Or de poesia (1980 i 1996), la medalla Picasso de la UNESCO (1988), el Premi Nacional d\u2019Arts Pl\u00e0stiques de la Generalitat de Catalunya (1992), els premis Nacional de la Cr\u00edtica de poesia (1995), la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1996), el Premi Nacional de Cultura (1998) i el Premi Nacional de Teatre (1998).<\/p>\n<p>L&#8217;any 1997 es va inaugurar a Barcelona el centre de creaci\u00f3 i experimentaci\u00f3 Espai Esc\u00e8nic Joan Brossa i, dos anys m\u00e9s tard, la Fundaci\u00f3 Joan Brossa, dedicada a difondre i promoure el seu esperit innovador.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dos trens de la l\u00ednia Llobregat-Anoia porten des d\u2019avui els noms de Dolors Monserd\u00e0 i Joan Brossa L\u2019acte de bateig<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":27883,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[25,35,47,73,105,638],"class_list":["post-27882","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-actes-congrtesosi-exposicions-fires-i-formacio","tag-barcelona","tag-fgc-ferrocarrils-de-la-generalitat-de-catalunya","tag-generalitat-de-catalunya-territori-i-sostenibilitat","tag-linea-llobregat-anoia","tag-unitats-213","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27882","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27882"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27882\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27885,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27882\/revisions\/27885"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27882"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27882"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}