{"id":24106,"date":"2017-01-19T18:09:58","date_gmt":"2017-01-19T17:09:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=24106"},"modified":"2017-01-19T18:09:58","modified_gmt":"2017-01-19T17:09:58","slug":"rull-apostem-pel-transport-public-perque-es-el-cami-cap-a-un-pais-mes-sostenible-modern-i-cohesionat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2017\/01\/rull-apostem-pel-transport-public-perque-es-el-cami-cap-a-un-pais-mes-sostenible-modern-i-cohesionat\/","title":{"rendered":"Rull: “Apostem pel transport p\u00fablic perqu\u00e8 \u00e9s el cam\u00ed cap a un pa\u00eds m\u00e9s sostenible, modern i cohesionat”"},"content":{"rendered":"

\"TerritoriSostenibilitat\"\u00b7 S\u2019invertiran m\u00e9s recursos en transport p\u00fablic, amb 612,5 milions: 374 per a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona, 184 milions a FGC, 42 milions a transport interurb\u00e0 i 12,5 milions a Rodalies.
\n\u00b7 El pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat per al 2017, sense incloure el sector p\u00fablic, arriba als 1.669 milions, un 12 % m\u00e9s respecte del darrer pressupost aprovat el 2015.
\n\u00b7 Malgrat tenir un 38% del pressupost hipotecat, organismes com l\u2019ACA o l\u2019INCAS\u00d2L han aconseguit una gran capacitat inversora gr\u00e0cies a ingressos propis.<\/p>\n

Sostenibilitat, modernitzaci\u00f3, cohesi\u00f3 territorial i cohesi\u00f3 social s\u00f3n els quatre eixos principals que regiran el pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat el 2017. Aix\u00ed ho ha assegurat avui el conseller Josep Rull durant la compareixen\u00e7a parlament\u00e0ria per detallar les xifres del proper exercici.<\/p>\n

El Departament augmenta enguany el seu pressupost en 178 milions respecte l\u2019\u00faltim pressupost aprovat el 2015 (un 12% m\u00e9s), arribant als 1.669 milions. Aquest increment no inclou les partides en habitatge i biodiversitat, at\u00e8s que s\u00f3n mat\u00e8ries que han canviat de Departament en aquest per\u00edode. Aquesta xifra tampoc t\u00e9 en compte els organismes inclosos dins del sector p\u00fablic.<\/p>\n

El Departament \u00e9s el tercer de la Generalitat amb m\u00e9s volum de despesa, amb el 10% del total, per darrera del Departament de Salut, amb el 24%, i el d\u2019Ensenyament, amb el 13%.<\/p>\n

Rull ha assegurat que \u201cs\u2019ha acabat l\u2019\u00e8poca de les inversions sense racionalitat\u201d, i ha defensat que aquests pressupostos \u201creflecteixen un canvi de model\u201d en el planejament i finan\u00e7ament de les obres. Aix\u00ed, la coher\u00e8ncia en les inversions \u00e9s una prioritat, tenint en compte l\u2019inter\u00e8s general, el retorn social, econ\u00f2mic i ambiental, la seguretat i la cohesi\u00f3 territorial.<\/p>\n

Precisament, el conseller ha recordat que s\u00f3n uns pressupostos que tenen una part important \u201chipotecada\u201d per fer front a infraestructures executades amb pagaments diferits, que considera \u201cdolents si se\u2019n fa un ab\u00fas\u201d. Aix\u00ed, el 38% del pressupost del Departament, 632 milions, s\u2019ha de destinar a fer front a compromisos d\u2019etapes anteriors, com s\u00f3n les concessions de les estacions de l\u2019L9, i peatges a l\u2019ombra, principalment. Durant la seva compareixen\u00e7a, Rull ha insistit que el pa\u00eds genera prou recursos per poder fer les infraestructures que requereix, i ha defensat \u201ccanviar el sistema per no hipotecar les generacions futures\u201d.<\/p>\n

Aposta clara pel transport p\u00fablic<\/strong>
\nEl gruix del pressupost d\u2019enguany anir\u00e0 destinat al transport p\u00fablic, que el 2016 va registrar xifres r\u00e8cord. Concretament, s\u2019ha tancat l\u2019any amb 955 milions de viatges a les 7 corones de l\u2019ATM de Barcelona, 16 milions m\u00e9s respecte el 2015. Aix\u00ed, les actuacions vinculades a aquest \u00e0mbit concentraran el 58,77% del pressupost del Departament.<\/p>\n

El conseller ha apuntat que el r\u00e8cord de passatgers coincideix amb el r\u00e8cord d\u2019aportacions de la Generalitat al sistema de transport. Aix\u00ed, tot i la reducci\u00f3 del pressupost en els darrers anys, la Generalitat ha incrementat la seva contribuci\u00f3 per finan\u00e7ar el d\u00e8ficit del sistema de transport p\u00fablic, passant del 43% del 2008 al 51% actual. Tanmateix, el conseller ha recordat \u201cl\u2019abandonament clar de l\u2019Estat\u201d, que ha baixat d\u2019un 29% del 2008 a un 14% actual.<\/p>\n

A m\u00e9s, ha posat en valor que hi ha hagut un increment superior al 1.000% de l\u2019\u00fas de t\u00edtols integrats de caire social (T12, bonificaci\u00f3 persones en situaci\u00f3 d\u2019atur, reducci\u00f3 del preu de la targeta T-Jove, descomptes a fam\u00edlies nombroses i monoparentals, entre altres), segons la comparativa de l\u2019any 2008 amb el 2016. L\u2019aportaci\u00f3 de les administracions per a l\u2019\u00fas d\u2019aquests abonaments socials ha estat superior als 28 milions durant el 2016.<\/p>\n

Aix\u00ed, enguany el pressupost destinar\u00e0 612,5 milions als diferents transports p\u00fablics del pa\u00eds: 374 es destinaran a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona, 184 milions a FGC, 42 milions a transport interurb\u00e0 i 12,5 milions a Rodalies. A aquesta xifra s\u2019hi ha d\u2019afegir 441 milions en obres i finan\u00e7ament d\u2019actuacions. Concretament, 348 milions es destinaran a concessions i finan\u00e7ament de l\u2019L9; 48,5 milions a obres de l\u2019L10 a Zona Franca; 28,14 milions per al perllongament d\u2019FGC a Sabadell. Tamb\u00e9 es duran a terme altres millores com els plans de mobilitat redu\u00efda que permetran que el 2017 totes les estacions de FGC estiguin adaptades, i el 91% de les del metro.<\/p>\n

A m\u00e9s, aquest any es treballar\u00e0 per a l\u2019adquisici\u00f3 de 15 noves unitats 113 que es posaran en marxa a partir del 2019 a Sabadell i a Terrassa, per reduir la congesti\u00f3 actual en hores punta en aquestes l\u00ednies, i reduir la freq\u00fc\u00e8ncia de pas. Tamb\u00e9 finalitzar el projectes de l\u2019L8 d\u2019FGC per connectar Pla\u00e7a Espanya amb Gr\u00e0cia.<\/p>\n

Pel que fa a Rodalies, ha advertit que al pressupost de la Generalitat de 2017 hi falten 140 milions de l\u2019Estat \u201cd\u2019un trasp\u00e0s mal fet\u201d. Tanmateix, el Departament destina entre 13 i 15 milions l\u2019any per pagar totes les millores a la xarxa ferrovi\u00e0ria, com ara l\u2019R8, les Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida, les bonificacions de tarifes, el manteniment de serveis R15 eliminats per l\u2019Estat, les millores a l\u2019R1 del Maresme, les parades de l\u2019Euromed a l\u2019Aldea, i el semidirecte de Puigcerd\u00e0, entre altres.<\/p>\n

Rull tamb\u00e9 ha destacat l\u2019aposta del Departament per les infraestructures que milloren la velocitat comercial del transport p\u00fablic respecte del privat. Aix\u00ed, es mantindran les bonificacions per vehicles VAO +3 (40%), ECO (30%), eliminant el di\u00e8sel, i el\u00e8ctrics (100%). A m\u00e9s, s\u2019impulsaran els carrils bus VAO a l\u2019entorn metropolit\u00e0: elaboraci\u00f3 del projecte del carril bus de la C-31 (Barcelon\u00e8s nord-Maresme), finalitzaci\u00f3 del projecte de la B-23 que ha d\u2019executar el Ministeri de Foment i del projecte del carril bus – bici de la C-245 entre Castelldefels i Cornell\u00e0.<\/p>\n

Capacitat inversora de l\u2019ACA i INCAS\u00d2L<\/strong>
\nEl conseller Rull s\u2019ha referit tamb\u00e9 a la recuperaci\u00f3 de la capacitat inversora de l\u2019ACA, despr\u00e9s de l\u2019endeutament dels anys de la sequera, i ha posat en valor les oportunitats que s\u2019obren amb fons de finan\u00e7ament pr\u00f2pies com el c\u00e0non de l\u2019aigua. En aquest sentit, ha anunciat una inversi\u00f3 de prop de 600 milions en infraestructures d\u2019aigua en els propers 5 anys.<\/p>\n

Cal recordar que els diners del c\u00e0non es destinen a garantir el funcionament de 18 preses i embassaments de les conques internes, l\u2019explotaci\u00f3 de m\u00e9s de 500 depuradores i a vetllar pel bon estat del medi h\u00eddric, mitjan\u00e7ant inspeccions i controls sobre la qualitat de l\u2019aigua, entre d\u2019altres. Tamb\u00e9 serveix per finan\u00e7ar noves actuacions destinades a incrementar o millorar la garantia en el subministrament d\u2019aigua, construir nous sistemes de sanejament i per fer actuacions en lleres i altres punts del medi h\u00eddric. El pla d\u2019equilibri econ\u00f2mic i financer de l\u2019ACA ha perm\u00e8s reduir el deute d\u2019aquest organisme en un 70%. L\u2019aigua \u00e9s el segon \u00e0mbit al qual m\u00e9s pressupost disposar\u00e0 enguany: prop del 13%, amb 487 milions destinats a garantir la disponibilitat i l\u2019abastament.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019INCAS\u00d2L, el conseller ha destacat que \u00e9s \u201cl\u2019empresa amb m\u00e9s capacitat d\u2019inversi\u00f3\u201d, amb 99,3 milions, i ha celebrat que enguany \u201ctornem a construir habitatge protegit per destinar-ho a lloguer, cosa que no f\u00e8iem des del 2011\u201d.<\/p>\n

Enguany, el seu pressupost \u00e9s de 205,9 milions d\u2019euros, el 58% dels quals es destinaran al programa d\u2019habitatge i s\u00f2l residencial (119,85 milions), el 40% (82,63 milions) a l\u2019ordenaci\u00f3 i promoci\u00f3 de s\u00f2l i edificis industrials i serveis, i la resta, el 2%, a barris i nuclis antics (3,46 milions).<\/p>\n

Seguretat vi\u00e0ria i cohesi\u00f3 territorial<\/strong>
\nPel que fa a la xarxa vi\u00e0ria, s\u2019hi destina el 10,95% del pressupost del Departament d\u2019enguany. El gruix d\u2019inversi\u00f3 en aquest \u00e0mbit est\u00e0 destinat a actuacions en mat\u00e8ria de seguretat vi\u00e0ria, amb 52 milions previstos, aix\u00ed com a la conservaci\u00f3 i manteniment de la xarxa, amb 39 milions. L\u2019objectiu \u00e9s millorar l\u2019accessibilitat, la mobilitat i la seguretat per garantir la cohesi\u00f3 territorial a tot Catalunya.<\/p>\n

El pressupost s\u2019ha dissenyat m\u00e9s enll\u00e0 del 2017, per posar en marxa obres i projectes estrat\u00e8gics pel pa\u00eds, com ara el t\u00fanel de Tres Ponts a la C-14, el tercer carril de la C-58 entre Terrassa, Sabadell i Cerdanyola (inici obres), les cal\u00e7ades laterals i el tercer carril de la C-17 entre Granollers i Montmel\u00f3 (licitaci\u00f3 obres), la variant de les Preses (redacci\u00f3 del projecte), el carril bus de la C-245 Castelldefels \u2013 Cornell\u00e0 (redacci\u00f3 de projecte i inici d\u2019actuaci\u00f3), i la millora a l\u2019N-141 (redacci\u00f3 del projecte de la variant d\u2019Angl\u00e8s per execuci\u00f3 a partir de 2018).<\/p>\n

Punt d\u2019inflexi\u00f3 en la inversi\u00f3 en espais naturals<\/strong>
\nEn refer\u00e8ncia al medi ambient, el conseller ha afirmat que \u201cla sostenibilitat \u00e9s el criteri m\u00e9s potent i transformador que distingeix un pa\u00eds modern\u201d. Aix\u00ed, ha defensat \u201cm\u00e9s pres\u00e8ncia de les pol\u00edtiques ambientals en l\u2019acci\u00f3 de Govern\u201d, per \u201cassumir la responsabilitat del nostre impacte\u201d. Per aix\u00f2, ha apostat que \u201cla transici\u00f3 vigent a l\u2019economia circular ha de ser una prioritat\u201d.<\/p>\n

El conseller s\u2019ha comprom\u00e8s a compar\u00e8ixer a la comissi\u00f3 de Medi Ambient del Parlament per parlar de l\u2019estrat\u00e8gia en biodiversitat, i ha proposat una proposici\u00f3 de llei per crear una Ag\u00e8ncia de Patrimoni Natural.<\/p>\n

Rull ha insistit en el paper dinamitzador dels parcs i espais naturals per a l\u2019economia de moltes comarques, recordant que cada euro invertit en un parc natural t\u00e9 un retorn de 9 euros. La inversi\u00f3 en aquest \u00e0mbit arribar\u00e0 fins als 4 milions d\u2019euros. El conseller ha destacat que el 2017 marca un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la gesti\u00f3 dels espais protegits, amb un increment del total d\u2019aportacions del 130%, la qual cosa permetr\u00e0 recuperar nivells d\u2019inversi\u00f3 en aquest \u00e0mbit dels anys 2009\/2010.<\/p>\n

A m\u00e9s de tenir cura del patrimoni natural i vetllar per la conservaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat, a la que es destinen 1,54 milions d\u2019euros, el Govern considera el medi natural com a un element tractor de l\u2019economia en moltes comarques.<\/p>\n

Una altra de les prioritats del Departament en mat\u00e8ria de sostenibilitat \u00e9s la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. Aix\u00ed, el conseller ha recordat que \u201chem de ser capa\u00e7os de regular properament l\u2019entrada de vehicles determinades zones\u201d per reduir les emissions, i ha destacat les bonificacions a vehicles nets, i ajuts als taxis i distribuci\u00f3 de mercaderies que lluiten per millorar la qualitat de l\u2019aire.<\/p>\n

En mat\u00e8ria de gesti\u00f3 de residus, l\u2019Ag\u00e8ncia de Residus de Catalunya (ARC) comptar\u00e0 amb un pressupost de m\u00e9s de 139 milions d\u2019euros, dels quals uns 46 milions aniran a inversions en infraestructures, com la planta de tractament del Maresme (8,66 MEUR), el centre de tractament del Vall\u00e8s Occidental (8,61 MEUR) o el de l\u2019Alt Empord\u00e0 (6,61 MEUR); i 93 milions a d\u2019altres despeses associades a la gesti\u00f3 sostenible.<\/p>\n

Llei de territori i Agenda urbana catalana<\/strong>
\nD\u2019altra banda, en mat\u00e8ria d\u2019ordenaci\u00f3 del territori i urbanisme, Rull ha recordat que l\u2019urbanisme \u00e9s \u201cuna gran eina de cohesi\u00f3 social\u201d, i ha celebrat l\u2019aposta del Departament per \u201cabra\u00e7ar l\u2019agenda urbana, per passar d\u2019un urbanisme pensat en l\u2019extensi\u00f3 de s\u00f2l a un basat en el reciclatge urb\u00e0\u201d. Aix\u00ed, ha defensat la \u201ccapacitat transformadora de primera magnitud\u201d, perqu\u00e8 l\u2019urbanisme contribueix a aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant actuacions.<\/p>\n

En aquest sentit, el pressupost inclou actuacions que avancen cap a un model d\u2019urbanisme compacte, centrat en el reciclatge, la reutilitzaci\u00f3 i la sostenibilitat, que ha de servir de base tamb\u00e9 per impulsar el desenvolupament econ\u00f2mic. Entre les prioritats del Departament en aquest \u00e0mbit destaca l\u2019aprovaci\u00f3 de la nova Llei de territori, que suposar\u00e0 un canvi de paradigma sobre com s\u2019ha plantejat l\u2019urbanisme i planificaci\u00f3 a Catalunya i, a m\u00e9s, recollir\u00e0 l\u2019esperit de la Nova Agenda Urbana (NAU). Es tracta del document que servir\u00e0 de guia per al desenvolupament urb\u00e0 de les properes d\u00e8cades, seguint les directrius de sostenibilitat ambiental, econ\u00f2mic i social a escala mundial acordades durant la cimera H\u00e0bitat III, que les Nacions Unides van organitzar a Quito (Equador) el passat octubre. El Departament treballa per transposar aquestes directrius mitjan\u00e7ant l\u2019impuls d\u2019una Agenda urbana catalana. A m\u00e9s, durant l\u2019exercici s\u2019impulsar\u00e0 la tramitaci\u00f3 de la Llei d\u2019arquitectura i de la Llei del litoral, que tamb\u00e9 formen part d\u2019aquest esfor\u00e7 per actualitzar els instruments de planificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 als criteris de sostenibilitat i recerca de la cohesi\u00f3 social.<\/p>\n

Pel que fa a les pol\u00edtiques de muntanya, el conseller ha recordat que \u201ccal garantir l\u2019acc\u00e9s al benestar i la prosperitat independentment del lloc de resid\u00e8ncia\u201d, i ha apostat per una \u201ccoher\u00e8ncia territorial permanent\u201d, perqu\u00e8 les pol\u00edtiques de muntanya afecten al 40% del territori, en prop de 300 municipis.<\/p>\n

En aquest sentit, el 2017 es dobla el pressupost de l\u2019Institut per al Desenvolupament de l\u2019Alt Pirineu i Aran (IDAPA), per actuacions de promoci\u00f3 a aquestes comarques (0,89 milions). Es preveuen 3 milions m\u00e9s per a diverses accions de suport a les comarques de muntanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00b7 S\u2019invertiran m\u00e9s recursos en transport p\u00fablic, amb 612,5 milions: 374 per a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":24107,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[36,73,19],"class_list":["post-24106","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-catalunya","tag-generalitat-de-catalunya-territori-i-sostenibilitat","tag-infraestructures","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24106"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24108,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24106\/revisions\/24108"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24107"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}