{"id":24103,"date":"2017-01-19T18:01:25","date_gmt":"2017-01-19T17:01:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=24103"},"modified":"2017-01-19T18:01:25","modified_gmt":"2017-01-19T17:01:25","slug":"cientifics-del-csic-elaboren-el-primer-cataleg-de-microorganismes-de-laire-del-metro-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2017\/01\/cientifics-del-csic-elaboren-el-primer-cataleg-de-microorganismes-de-laire-del-metro-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Cient\u00edfics del CSIC elaboren el primer cat\u00e0leg de microorganismes de l’aire del metro de Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"TMB01\"19\/03\/2017. \u00a0Un cat\u00e0leg gen\u00e8tic de la comunitat microbiana del metro podria ser benefici\u00f3s per con\u00e8ixer i controlar la qualitat de l’aire. L’estudi forma part del projecte europeu Improve Life<\/a><\/strong><\/span>, per avaluar la qualitat de l’aire i proposar mesures que la millorin.
\nUn equip d’investigadors del Centre d’Estudis Avan\u00e7ats de Blanes (CEAB-CSIC<\/a><\/span><\/strong>) i de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) <\/a><\/span><\/strong>han elaborat el primer cat\u00e0leg de microorganismes de l’aire del metro de Barcelona utilitzant eines gen\u00e8tiques. L’article cient\u00edfic, publicat a Indoor Air Journal, analitza la qualitat de l’aire de les estacions de metro i de l’interior dels vagons. Es tracta d’un estudi preliminar, una primera aproximaci\u00f3 ampliable a un seguiment a m\u00e9s llarg termini, per tal de con\u00e8ixer les din\u00e0miques i fluctuacions que s’hi produeixen al llarg de l’any i a qualsevol hora del dia.<\/p>\n

Els sistemes de metro de les ciutats s\u00f3n espais subterranis confinats i plens de gent, com la majoria dels espais tancats on passem gran part del dia, i aquestes s\u00f3n condicions que podrien tenir efectes negatius en la qualitat de l’aire. Xavier Triad\u00f3, investigador del CEAB-CSIC i autor principal de l’estudi, explica que \u201camb l’estil de vida actual, ens passem el 90% del temps dins d’espais tancats on l’aire podria ser un canal de transmissi\u00f3 d’alguns pat\u00f2gens. Per aquesta ra\u00f3, monitorar la qualitat de l’aire d’aquests ambients \u00e9s important\u201d.<\/p>\n

\u201cEn aquest estudi hem analitzat les comunitats microbianes i la pres\u00e8ncia de virus utilitzant eines gen\u00e8tiques. \u00c9s, doncs, un primer inventari del microbioma de l’aire d’un lloc p\u00fablic altament freq\u00fcentat, com \u00e9s el metro\u201d, comenta Triad\u00f3. La major part dels microorganismes trobats (10.000 bacteris per metre c\u00fabic d’aire) s\u00f3n innocus per a les persones. Els bacteris d’origen hum\u00e0, inclosos els que s\u00f3n pat\u00f2gens potencials, presenten una proporci\u00f3 per sota del 2%. \u00c9s a dir, que \u201cla xarxa de metro de Barcelona no \u00e9s un punt d’exposici\u00f3 de risc biol\u00f2gic important i els viatgers no s\u00f3n la font principal de microorganismes a l’aire. Aix\u00f2 es podria deure a l’aflu\u00e8ncia mitjana-baixa d’usuaris que hi havia en el moment dels mostreigs i a l’elevada renovaci\u00f3 de l’aire que hi ha. Possiblement, tamb\u00e9 per aquest motiu, la pres\u00e8ncia de virus era notablement m\u00e9s baixa que la detectada en altres estudis fets en centres de salut o aeroports\u201d, afirma l’investigador del CEAB.<\/p>\n

\u201cPer a nosaltres, com a operadors de refer\u00e8ncia en el transport p\u00fablic de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona, \u00e9s enriquidor col\u00b7laborar amb institucions cient\u00edfiques per tal de con\u00e8ixer la qualitat de l’aire dins del metro, un pas necessari per continuar treballant en possibles mesures a aplicar per millorar-la\u201d, assenyala el director de Qualitat i Gesti\u00f3 Mediambiental de TMB, Eladi de Miguel.<\/p>\n

La investigaci\u00f3 forma part de la col\u00b7laboraci\u00f3 que promou i gestiona el Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), dins del marc del projecte Improve Life. T\u00e9 l\u2019objectiu d’avaluar la qualitat de l’aire del metro i proposar mesures per millorar-la. \u201cEs tracta d’un aspecte dels viatges en metro que no rep gaire atenci\u00f3, tot i l’alta aflu\u00e8ncia de persones que t\u00e9\u201d, indica Teresa Moreno, investigadora de l’IDAEA i responsable del projecte. \u201cL’aire subterrani pot contenir contaminants procedents del tr\u00e0nsit, que entren a trav\u00e9s dels sistemes de ventilaci\u00f3 i dels punts d’acc\u00e9s de les estacions, i altres procedents del mateix metro\u201d, emfatitza Moreno.<\/p>\n

L’estudi podria contribuir a la predicci\u00f3 dels episodis de grip<\/strong>
\nM\u00e9s de 100 milions de passatgers fan servir cada dia les xarxes de metro repartides en 200 ciutats de tot el m\u00f3n. Concretament a Barcelona, el metro absorbeix el 50% dels despla\u00e7aments diaris de l’\u00e0rea metropolitana i transporta 1,25 milions de viatgers cada dia laborable. Tot i aquest gran volum de persones, sorprenentment, existeix molt poca informaci\u00f3 publicada sobre la qualitat microbiol\u00f2gica de l’aire.<\/p>\n

Entre novembre del 2013 i febrer del 2014 es van prendre mostres d’aire en estacions, andanes i vagons de la xarxa de metro barcelonina. A partir de les mostres es va realitzar una an\u00e0lisi gen\u00e8tica per saber la identitat i el nombre total de bioaerosols (terme que utilitzen els cient\u00edfics per referir-se a les part\u00edcules en suspensi\u00f3 de l’aire que tenen un origen biol\u00f2gic). En la quantificaci\u00f3 s’hi van incloure microorganismes pat\u00f2gens habituals, com s\u00f3n els virus de la grip (Influenza A i B), els rinovirus i un fong (Aspergillus fumigatus).<\/p>\n

Ara, les dades obtingudes indiquen de manera preliminar l’exist\u00e8ncia d’una din\u00e0mica en les part\u00edcules v\u00edriques a l’aire que podria tenir un cert poder predictiu dels episodis de grip. Tal com s’aprecia al gr\u00e0fic adjunt, s’han observat nivells de virus de la grip m\u00e9s elevats durant els per\u00edodes previs als brots d’aquella temporada. Xavier Triad\u00f3 afirma que \u201ces necessiten m\u00e9s estudis d’episodis de grip successius per confirmar aquesta din\u00e0mica i constatar que realment pot ser una eina de prevenci\u00f3 i vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica en un futur proper\u201d.<\/p>\n

Els avantatges de les noves t\u00e8cniques moleculars i gen\u00e8tiques<\/strong>
\nMolts dels estudis que s’han realitzat dels bioaerosols a les xarxes de metro s’han dut a terme a trav\u00e9s de la t\u00e8cnica cl\u00e0ssica de cultius. El problema d’aquest procediment \u00e9s que, generalment, nom\u00e9s l’1% de les esp\u00e8cies del medi progressen en cultius i, per tant, la resta de microorganismes no es poden detectar. En canvi, les t\u00e8cniques de metagen\u00f2mica permeten estudiar els gens microbians extrets directament de mostres ambientals sense haver-les de cultivar.<\/p>\n

El CEAB compta amb un grup d’experts dedicat a l’ecologia de les comunitats microbianes que busca entendre la seva biodiversitat, com varien al llarg del temps, com es distribueixen a escala regional i global i com han evolucionat i evolucionen dins del context del canvi global. \u201cAquest estudi al metro de Barcelona s’emmarca dins d’una l\u00ednia de recerca que el centre va engegar ara fa 10 anys sobre la identitat dels bacteris aerotransportats i el seguiment de la seva capacitat de dispersi\u00f3 i de colonitzaci\u00f3 intercontinental\u201d, afirma Emilio Casamayor, responsable de l’equip de recerca i director del CEAB-CSIC.<\/p>\n

Pres\u00e8ncia de virus de la grip al metro<\/strong>
\nAl gr\u00e0fic s\u2019aprecia la concentraci\u00f3 de virus de la grip (Influenza) poc abans del pic de casos de grip reportats pel sistema d’informaci\u00f3 dels Serveis d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de l’Institut Catal\u00e0 de la Salut (SISAP-ICS)<\/a><\/span><\/strong> i de les cerques a Google de q\u00fcestions relacionades amb la grip.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

19\/03\/2017. \u00a0Un cat\u00e0leg gen\u00e8tic de la comunitat microbiana del metro podria ser benefici\u00f3s per con\u00e8ixer i controlar la qualitat de<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":24104,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[17,35,225,56],"class_list":["post-24103","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-afectacions-e-incidencies","tag-barcelona","tag-metro","tag-metro-barcelona-tmb","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24103"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24105,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24103\/revisions\/24105"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24104"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}