{"id":23901,"date":"2016-12-08T11:40:59","date_gmt":"2016-12-08T10:40:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=23901"},"modified":"2016-12-08T11:47:57","modified_gmt":"2016-12-08T10:47:57","slug":"lajuntament-aprova-inicialment-un-pla-per-protegir-el-nucli-antic-de-sant-andreu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2016\/12\/lajuntament-aprova-inicialment-un-pla-per-protegir-el-nucli-antic-de-sant-andreu\/","title":{"rendered":"L&#8217;Ajuntament aprova inicialment un pla per protegir el nucli antic de Sant Andreu"},"content":{"rendered":"<p><strong>AJUNTAMENT DE BARCELONA. NOTA DE PREMSA<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;objectiu \u00e9s conservar el patrimoni hist\u00f2ric i les edificacions caracter\u00edstiques del \u201cPoble Antic\u201d de Sant Andreu.<\/p>\n<p>Es catalogaran amb el nivell &#8220;C&#8221; (b\u00e9 d\u2019inter\u00e8s urban\u00edstic) 9 edificis, i altres 11 tindran fitxes amb el nivell &#8220;D&#8221; (b\u00e9 d\u2019inter\u00e8s documental), i tamb\u00e9 el conjunt del \u201cPoble Antic\u201d de Sant Andreu de Palomar<\/p>\n<p>L&#8217;Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla especial urban\u00edstic amb el qual es protegeix i conserva el patrimoni hist\u00f2ric de l&#8217;antiga vila de Sant Andreu de Palomar, avui nucli antic del barri que porta aquest nom. Es tracta del Pla especial de protecci\u00f3 del sub\u00e0mbit &#8220;Poble Antic&#8221; del nucli antic de Sant Andreu, un sub\u00e0mbit que abasta el conjunt que va des de la pla\u00e7a Orfila fins a l\u2019avinguda Meridiana, i des del carrer d\u2019Ignasi Iglesias fins a la conflu\u00e8ncia del carrer Grau amb Gran de Sant Andreu. Aquest projecte s\u2019ha treballat conjuntament amb l\u2019\u00c0rea d\u2019Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i el Districte de Sant Andreu, ha passat el primer tr\u00e0mit d&#8217;aprovaci\u00f3 en Comissi\u00f3 de Govern, i inicia ara el per\u00edode d&#8217;exposici\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n<p>El sub\u00e0mbit \u201cPoble Antic\u201d que es protegeix t\u00e9 una superf\u00edcie d\u2019unes 27 hect\u00e0rees i inclou el teixit hist\u00f2ric m\u00e9s personal i significatiu de Sant Andreu de Palomar. Cont\u00e9 la concentraci\u00f3 m\u00e9s preservada i representativa del que era la morfologia urbana i el cens edificat abans de l\u2019agregaci\u00f3 de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, l\u2019any 1897. En aquest \u00e0mbit es troben els exemples de cases de cos de planta baixa i pis m\u00e9s caracter\u00edstics de Sant Andreu de Palomar, aix\u00ed com alguns edificis de renda de l\u2019etapa d\u2019annexi\u00f3, i tots els elements formen part del patrimoni vernacle andreuenc. Es tracta d\u2019una \u00e0rea que conserva l\u2019her\u00e8ncia del passat i de l\u2019evoluci\u00f3 f\u00edsica, social i urbana, cosa que la fa mereixedora de constituir un Conjunt Urban\u00edsticament Protegit.<\/p>\n<p>El Pla est\u00e0 pensat per protegir elements patrimonials de l&#8217;antic municipi. Amb aquesta finalitat incorpora les noves fitxes de cat\u00e0leg i modifica el Pla Especial de Protecci\u00f3 de Patrimoni del Districte de Sant Andreu, tot incloent les noves edificacions que amb aquest nou Pla es protegeixen.<\/p>\n<p>Un altre dels objectius \u00e9s justament regular les intervencions per a cadascuna de les edificacions incloses en l&#8217;\u00e0mbit del Pla, definir els par\u00e0metres i les caracter\u00edstiques d\u2019edificaci\u00f3, i finalment modificar i fer m\u00e9s concret el contingut de determinats articles de les ordenances del nucli antic de Sant Andreu.<\/p>\n<p>La protecci\u00f3 dels elements hist\u00f2rics del nucli antic de Sant Andreu es va preveure en una Modificaci\u00f3 del Pla General Metropolit\u00e0 (MPGM) que ara amb aquest pla es concreta i desenvolupa. Per fer-ho s&#8217;ha fet un estudi acurat de les edificacions que la MPGM preveia que caldria protegir i tamb\u00e9 de les illes de cases caracter\u00edstiques de l&#8217;antic municipi de Sant Andreu de Palomar (anomenades quarterons). Aix\u00ed doncs, el Pla preveu:<br \/>\n&#8211; La catalogaci\u00f3 de 9 edificis amb el nivell &#8220;C&#8221; (b\u00e9 d&#8217;inter\u00e8s urban\u00edstic).<br \/>\n&#8211; La catalogaci\u00f3 d&#8217;11 edificis amb el nivell &#8220;D&#8221; (b\u00e9 d\u2019inter\u00e8s documental).<br \/>\n&#8211; Una fitxa per al conjunt del \u201cPoble Antic\u201d de Sant Andreu<br \/>\n&#8211; La protecci\u00f3 de dos elements d&#8217;inter\u00e8s amb el nivell &#8220;D&#8221;: la &#8220;Mitgera Pomera&#8221; situada al carrer Rub\u00e9n Dar\u00edo 15, i el jard\u00ed privat &#8220;Catalunya en Petit&#8221;, situat al carrer Grau 41-43.<\/p>\n<p>Fins ara, i a trav\u00e9s de la MPGM, el 48% del nucli hist\u00f2ric de Sant Andreu quedava protegit i conservat. La nova proposta de pla especial afegeix un 10% m\u00e9s al volum d&#8217;edificis protegits a tot el sub\u00e0mbit de \u201cPoble Antic\u201d (amb un total de 130 finques). En concret, aquest 10% que s&#8217;afegeix ara, haur\u00e0 de conservar les fa\u00e7anes actuals en futures actuacions de rehabilitaci\u00f3. El Pla detalla quines s\u00f3n les finques han de conservar aquestes fa\u00e7anes hist\u00f2riques. Tamb\u00e9 preveu que qualsevol actuaci\u00f3 que afecti els espais enjardinats d&#8217;aquestes finques haur\u00e0 d&#8217;obtenir pr\u00e8viament un informe favorable de l&#8217;Institut Municipal de Parcs i Jardins.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-23903\" src=\"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Aj-BCN-Sant-Andreu-Palomar.jpg\" alt=\"aj-bcn-sant-andreu-palomar\" width=\"305\" height=\"370\" srcset=\"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Aj-BCN-Sant-Andreu-Palomar.jpg 305w, https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Aj-BCN-Sant-Andreu-Palomar-247x300.jpg 247w\" sizes=\"auto, (max-width: 305px) 100vw, 305px\" \/>Pel que fa a les illes, o quarterons, el Pla especial que ara inicia la tramitaci\u00f3 ordena les condicions d&#8217;edificaci\u00f3 de les 36 illes que configuren el conjunt del \u201cPoble Antic\u201d. El Pla regula amb precisi\u00f3 les finques on \u00e9s possible dur a terme actuacions de remunta, i indica el nombre de plantes possible, les fond\u00e0ries, les finques a mantenir, i els edificis on es permeten remuntes. Tamb\u00e9 situa els jardins i elements arboris.<\/p>\n<p><strong>Protegir el patrimoni cultural i hist\u00f2ric<\/strong><br \/>\nEl patrimoni cultural \u00e9s un dels testimonis fonamentals de la traject\u00f2ria hist\u00f2rica i d&#8217;identitat d&#8217;un territori i d\u2019una comunitat. Els b\u00e9ns que l&#8217;integren constitueixen una her\u00e8ncia insubstitu\u00efble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. Els cat\u00e0legs de protecci\u00f3 de patrimoni s\u00f3n l&#8217;instrument adient per poder protegir tot aquest llegat.<\/p>\n<p>L&#8217;antecedent del Cat\u00e0leg de Patrimoni de la Ciutat de Barcelona es remunta a la Llei de S\u00f2l de 1956 on es fixava que els municipis havien d&#8217;aprovar uns llistats o cat\u00e0legs d&#8217;edificis que a causa dels seus valors art\u00edstics, hist\u00f2rics, arqueol\u00f2gics, t\u00edpics o tradicionals no podien ser enderrocats. La conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;aquesta normativa va quedar materialitzada en l&#8217;aprovaci\u00f3 el 30 d&#8217;octubre de 1962 del Cat\u00e1logo de edificios y monumentos de inter\u00e9s art\u00edstico, hist\u00f3rico, arqueol\u00f3gico y t\u00edpico o tradicional amb categoria de pla parcial.<\/p>\n<p>Aquest document va ser el primer que es va redactar a l&#8217;Estat espanyol, fruit d&#8217;un llegat de valor incalculable elaborat per l&#8217;equip d&#8217;Adolf Florensa, arquitecte municipal que dirigia el Servei d&#8217;Edificis Art\u00edstics i Arqueol\u00f2gics i d&#8217;Ornat P\u00fablic per tal de tenir cura de la conservaci\u00f3 dels monuments de la Ciutat.<\/p>\n<p>Tanmateix, la manca d&#8217;una vinculaci\u00f3 plena del Cat\u00e0leg amb els instruments de regulaci\u00f3 urban\u00edstica el van convertir en un mer inventari, per la qual cosa l&#8217;efic\u00e0cia del Cat\u00e0leg era gaireb\u00e9 nul\u00b7la, no tenia cap m\u00e9s utilitat que constituir un tr\u00e0mit m\u00e9s en el proc\u00e9s d&#8217;obtenci\u00f3 de determinades llic\u00e8ncies d&#8217;enderroc. La catalogaci\u00f3, en la pr\u00e0ctica, ni protegia ni comportava que s&#8217;hagu\u00e9s d&#8217;actuar amb un particular respecte sobre els edificis reconeguts.<\/p>\n<p>Als anys 70, per\u00edode de notable activitat constructiva, va ser quasi impossible conciliar aquesta din\u00e0mica de creixement amb la perviv\u00e8ncia del passat. El cas de Can Serra va esdevenir paradigm\u00e0tic, va ser la pedra de toc d&#8217;una consci\u00e8ncia generalitzada de mantenir la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d&#8217;una ciutat indignada per la p\u00e8rdua massa habitual dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics.<\/p>\n<p>L&#8217;aprovaci\u00f3 definitiva el 18 de gener de 1979 del Cat\u00e0leg de Patrimoni Hist\u00f2ricoart\u00edstic de la ciutat de Barcelona va constitur un pas m\u00e9s en la valoraci\u00f3 del patrimoni, tot i que no resolia la contradicci\u00f3 existent entre l&#8217;afectaci\u00f3 urban\u00edstica i la protecci\u00f3 d&#8217;un element concret. Davant d&#8217;una afectaci\u00f3 urban\u00edstica s&#8217;establia que era factible la descatalogaci\u00f3 i conseg\u00fcent enderroc d&#8217;un edifici si existien &#8220;previsions de planejament d&#8217;inter\u00e8s p\u00fablic prevalent&#8221;.<\/p>\n<p>Durant els anys vuitanta, la protecci\u00f3 de patrimoni es va assumir col\u00b7lectivament i la valoraci\u00f3 de l&#8217;arquitectura hist\u00f2rica va esdevenir una fita demostrativa de l&#8217;evoluci\u00f3 de la ciutat. Sota aquesta premissa, la Generalitat de Catalunya, d&#8217;acord amb la compet\u00e8ncia exclusiva en aquesta mat\u00e8ria que li \u00e9s atribu\u00efda, va elaborar la Llei 9\/1993 del Patrimoni Cultural Catal\u00e0. La Llei parteix d&#8217;un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya i n\u2019\u00e9s objecte la protecci\u00f3, la conservaci\u00f3, la investigaci\u00f3, la difusi\u00f3 i el foment del patrimoni cultural. S&#8217;estableixen dues categories de protecci\u00f3 \u201cA\u201d i \u201cB\u201d comunes a b\u00e9ns mobles, immobles i immaterials, i deixa entreveure una altra categoria.<\/p>\n<p>El problema entre la protecci\u00f3 i els plans urban\u00edstics es va superar amb la redacci\u00f3 dels Plans Especials de Protecci\u00f3 del Patrimoni Arquitect\u00f2nic i Cat\u00e0leg adaptats territorialment als districtes de la ciutat i aprovats definitivament al llarg de l&#8217;any 2000. Aquesta soluci\u00f3 ha perm\u00e8s coordinar els criteris de protecci\u00f3 i els de planejament, de manera que la protecci\u00f3 s&#8217;ajusta actualment de forma molt m\u00e9s efectiva.<\/p>\n<p>Els Plans estableixen quatre nivells de protecci\u00f3. La categoria superior la formen els elements amb nivell \u201cA\u201d (b\u00e9 cultural d&#8217;inter\u00e8s nacional), decidits per la Generalitat. La seg\u00fcent categoria la formen els de nivell \u201cB\u201d (b\u00e9 cultural d&#8217;inter\u00e8s local), decidits per l&#8217;Ajuntament i ratificats per la Generalitat. El nivell \u201cC\u201d (b\u00e9 d&#8217;inter\u00e8s urban\u00edstic) \u00e9s compet\u00e8ncia absoluta de l&#8217;Ajuntament. I la darrera categoria s\u00f3n els de nivell \u201cD\u201d (b\u00e9 d&#8217;inter\u00e8s documental). Per a les tres primeres catalogacions \u00e9s obligat el manteniment i no \u00e9s possible l&#8217;enderroc, mentre que al nivell \u201cD\u201d es permet l&#8217;enderroc despr\u00e9s de presentar i ser aprovat un estudi hist\u00f2ricoarquitect\u00f2nic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>AJUNTAMENT DE BARCELONA. NOTA DE PREMSA L&#8217;objectiu \u00e9s conservar el patrimoni hist\u00f2ric i les edificacions caracter\u00edstiques del \u201cPoble Antic\u201d de<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":23902,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[35,2],"class_list":["post-23901","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-barcelona","tag-sant-andreu-districte","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23901","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23901"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23901\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23904,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23901\/revisions\/23904"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23902"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}