{"id":16133,"date":"2013-07-27T00:00:48","date_gmt":"2013-07-26T23:00:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?p=16133"},"modified":"2013-07-27T07:41:04","modified_gmt":"2013-07-27T06:41:04","slug":"catalunya-superficie-de-sol-logistic-amb-6-milions-de-m2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/2013\/07\/catalunya-superficie-de-sol-logistic-amb-6-milions-de-m2\/","title":{"rendered":"Catalunya superf\u00edcie de s\u00f2l log\u00edstic amb 6 milions de m2"},"content":{"rendered":"

\"TerritoriSostenibilitat\"<\/a>Catalunya lidera el r\u00e0nquing estatal de superf\u00edcie de s\u00f2l log\u00edstic amb 6 milions de m2<\/sup> i \u00e9s l’\u00fanica que creix de tot l’Estat<\/strong><\/p>\n

L\u2019informe anual dels Indicadors de Competitivitat del Sistema Log\u00edstic Catal\u00e0, elaborat per l\u2019Observatori de la Log\u00edstica, revela les \u00faltimes tend\u00e8ncies del mercat de la log\u00edstica i el transport a Catalunya<\/strong>
\nEls darrers dos anys, les exportacions catalanes han crescut un 6%, gaireb\u00e9 el doble que a la resta del territori espanyol<\/strong>
\nEls \u00faltims tres anys, el transport ferroviari de contenidors mar\u00edtims al Port de Barcelona s\u2019ha incementat un 150%<\/strong>
\nL\u2019accidentalitat amb vehicles pesants a les carreteres catalanes es redueix un 23% del 2007 al 2011<\/strong>
\nEn un context de decreixement del transport mar\u00edtim de mercaderies, el Port de Tarragona ha augmentat la seva activitat un 4,1% respecte del 2011<\/strong>
\n
\nL\u2019Observatori de la Log\u00edstica, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i Cimalsa, ha presentat les dades corresponents al 2013 dels Indicadors de Competitivitat del Sistema Log\u00edstic de Catalunya, un document que analitza les principals tend\u00e8ncies i l\u2019evoluci\u00f3 del mercat de la log\u00edstica i el transport a Catalunya, mitjan\u00e7ant 27 indicadors agrupats en 5 seccions diferenciades.<\/p>\n

Durant la presentaci\u00f3 de l\u2019informe, el director general de CIMALSA, Isidre Gav\u00edn, ha fet refer\u00e8ncia a l\u2019Observatori del Corredor del Mediterrani, i als diferents instruments que s\u2019estan preparant per poder dur a terme el seguiment i avaluaci\u00f3 de tota l\u2019activitat econ\u00f2mica i social que es generi al voltant d\u2019aquest eix estrat\u00e8gic.<\/p>\n

En aquest sentit, una de les eines en fase de desenvolupament \u00e9s la fusi\u00f3 en un GIS del tra\u00e7at del corredor amb el Mapa Urban\u00edstic de Catalunya (MUC), on es detalla la qualificaci\u00f3 dels s\u00f2ls en els planejaments, per poder aix\u00ed identificar tot el s\u00f2l susceptible de ser desenvolupat al voltant d\u2019aquesta infraestructura.
\nParal\u00b7lelament s\u2019est\u00e0 preparant el web de l\u2019Observatori on hi haur\u00e0 informaci\u00f3 sobre la infraestructura, la governan\u00e7a i el sector del transport de mercaderies i s\u2019estan definint els indicadors de l\u2019estat de construcci\u00f3 d\u2019aquesta infraestructura i les necessitats log\u00edstiques de les empreses catalanes per poder dissenyar una estrat\u00e8gia de gesti\u00f3 i explotaci\u00f3 integral tregui el m\u00e0xim rendiment.<\/p>\n

Evoluci\u00f3 d\u2019infraestructures<\/strong>
\nPel que fa a infraestructures vi\u00e0ries, l\u2019informe revela que l\u2019accidentalitat L\u2019accidentalitat en les carreteres catalanes amb vehicles pesants s\u2019ha redu\u00eft un 23% en el per\u00edode 2007-2011. Catalunya \u00e9s el territori amb m\u00e9s infraestructura vi\u00e0ria de 4 o m\u00e9s carrils (en comparaci\u00f3 amb l\u2019Estat espanyol i l\u2019Europa dels 27) ja que l\u2019any 2011 tenia un \u00edndex de 39,5 km de xarxa vi\u00e0ria per cada miler de kil\u00f2metres quadrats, la qual cosa representa un 23% m\u00e9s que la densitat de xarxa vi\u00e0ria espanyola i un 150% m\u00e9s que l\u2019europea. En relaci\u00f3 a la poblaci\u00f3, Espanya lidera el r\u00e0nking de kil\u00f2metres de xarxa vi\u00e0ria per habitant i Catalunya se situa molt propera al rati europeu.Durant el darrer any de l\u2019estudi, el desdoblament de les vies de la Generalitat C-17 i C-31 han marcat el creixement de dotaci\u00f3 vi\u00e0ria del 5,6%, respecte l\u2019any 2010.
\nQuant a la xarxa ferrovi\u00e0ria, ha anat creixent de manera sostinguda durant el per\u00edode 2002-2011. En relaci\u00f3 a la poblaci\u00f3, Catalunya es situa per sota d\u2019Espanya i d\u2019Europa pel que fa al rati de kil\u00f2metres de xarxa ferrovi\u00e0ria per cada mili\u00f3 d\u2019habitants. Per contra, \u00e9s l\u2019\u00e0mbit territorial amb m\u00e9s dotaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria per unitat de superf\u00edcie. El rendiment de les terminals catalanes assoleix el valor de 18,1 TEUS\/any per metre lineal de via l\u2019any 2012, com a resultat d\u2019un increment del 3,3% respecte l\u2019any anterior. Tot i aix\u00ed, la xifra s\u2019allunya molt de la mitjana europea, propera als 50 TEUS\/any.<\/p>\n

Pel que fa a les infraestructures mar\u00edtimes, els Ports de Tarragona i Barcelona segueixen marcant difer\u00e8ncies en relaci\u00f3 a les seves quotes d\u2019acc\u00e9s per mode de transport (carretera, ferrocarril i canonada). Aix\u00ed, durant el 2012 ha destacat l\u2019augment de la quota ferrovi\u00e0ria al Port de Barcelona (+9,5%) i l\u2019augment del percentatge que representa l\u2019acc\u00e9s per mode viari al Port de Tarragona (+19,0%).
\nEl mode viari segueix essent el mitj\u00e0 de transport majoritari d\u2019acc\u00e9s al Port de Barcelona i el segon m\u00e9s utilitzat per entrar o treure mercaderies al Port de Tarragona (amb quotes del 82,9% i 26,8%, respectivament). Tot i el descens que ha patit el transport per canonada als dos ports estudiats, continua essent el principal mode de transport d\u2019acc\u00e9s al Port de Tarragona donada la vinculaci\u00f3 que t\u00e9 aquest port amb la ind\u00fastria petroqu\u00edmica.<\/p>\n

El mercat de s\u00f2l log\u00edstic i evoluci\u00f3 del sector<\/strong>
\nD\u2019altra banda, mentre que la superf\u00edcie \u00fatil de magatzem a Espanya cau per primera vegada en tota la s\u00e8rie d\u2019estudi (un -2,2% respecte l\u2019any 2011), Catalunya es posiciona com l\u2019\u00fanica comunitat aut\u00f2noma que augmenta la superf\u00edcie de s\u00f2l log\u00edstic encap\u00e7alant el r\u00e0nquing estatal amb m\u00e9s de 6 milions de metres quadrats disponibles de superf\u00edcie de magatzem.<\/p>\n

De l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019evoluci\u00f3 del PIB respecte de l\u2019evoluci\u00f3 dels volums de mercaderies transportats pels diferents modes a Catalunya, en destaca un cert efecte multiplicador d\u2019aquest segon concepte, tant quan l\u2019economia prospera com quan s\u2019estanca.<\/p>\n

Aix\u00ed, durant el per\u00edode 2001-2007, mentre que el volum total de mercaderies gestionades pel sistema log\u00edstic catal\u00e0 creixia a un ritme anual del 6,6%, el PIB ho feia a un ritme del 3,2%. Aquesta tend\u00e8ncia va canviar com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi econ\u00f2mica, la qual ha tingut efectes negatius sobre el sector del transport, i especialment sobre el transport per carretera. El PIB va continuar incrementant-se fins l\u2019any 2008 i des de llavors el decreixement ha estat del 0,6% anual. El volum de mercaderies transportades, en canvi, va comen\u00e7ar a caure el mateix any 2008 situant-se el 2012 a un total de 323 milions de tones de mercaderia gestionades a Catalunya (un 6% menys que el 2011).<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la davallada d\u2019activitat que ha patit el sector del transport, la generaci\u00f3 de llocs de treball en el sector log\u00edstic ha disminu\u00eft en un 11,7% passant d\u2019un rati de 23 empleats en log\u00edstica per cada 100 empleats en el sector industrial, a una proporci\u00f3 de 0,2 sobre 1. No obstant, l\u2019an\u00e0lisi de la tend\u00e8ncia dels darrers quatre anys constata un descens acumulat del sector log\u00edstic del 28%, xifra id\u00e8ntica a l\u2019experimentada pel sector industrial.<\/p>\n

La balan\u00e7a comercial<\/strong>
\nRespecte del valor econ\u00f2mic de les exportacions, segueix la tend\u00e8ncia creixent, i la balan\u00e7a comercial catalana dels \u00faltims anys ha tendit a reduir la difer\u00e8ncia entre el valor econ\u00f2mic de les exportacions i les importacions. Aix\u00ed, en l\u2019\u00faltim bienni estudiat, les exportacions catalanes han crescut un 6,0% (gaireb\u00e9 el doble que el creixement espanyol) mentre que les importacions han caigut un 4,1%.<\/p>\n

Tot i que la carretera mant\u00e9 l\u2019hegemonia en l\u2019exportaci\u00f3 catalana, el transport mar\u00edtim i aeri han capitalitzat el creixement de les exportacions als darrers anys, essent Europa la destinaci\u00f3 principal d\u2019aquestes mercaderies (concentra el 73% del valor econ\u00f2mic del total de mercaderies exportades).Tanmateix es constata una p\u00e8rdua de quota sostinguda del mercat europeu en favor de la resta de mercats. El sector dels productes alimentaris i begudes juntament amb els productes met\u00e0l\u00b7lics i de la ind\u00fastria qu\u00edmica, representen el 50% del valor econ\u00f2mic de les exportacions catalanes.<\/p>\n

Tr\u00e0nsit de mercaderies: oferta i demanda<\/strong>
\nEl tr\u00e0fic intern continua perdent quota. En els darrers anys 6 anys ha perdut 12 punts situant-se l\u2019any 2012 en el 47% de les tones transportades pel sistema log\u00edstic catal\u00e0. El volum de mercaderies gestionades pel sistema log\u00edstic catal\u00e0 segueix la tend\u00e8ncia decreixent dels \u00faltims 5 anys i cau un 6% respecte l\u2019any 2011, havent registrat un valor total de 352 milions de tones aquest darrer any.<\/p>\n

El transport per carretera, el m\u00e9s afectat per la recessi\u00f3 econ\u00f2mica, ha redu\u00eft la seva activitat en un 7,3% el darrer any. El sector ferroviari \u00e9s el segon m\u00e9s afectat amb un decrement del 3,2%, seguit del transport mar\u00edtim (-1,3%). El transport aeri s\u2019ha mantingut estable respecte l\u2019any 2011. El transport de mercaderies d\u2019abast estatal i internacional, m\u00e9s estretament vinculat al mode mar\u00edtim i ferroviari, ha augmentat lleugerament la seva quota tot i el context de recessi\u00f3 de l\u2019activitat log\u00edstica. Aix\u00ed, s\u2019observa que des del 2007 aquests tr\u00e0fics han augmentat el seu pes relatiu entre tres i cinc punts percentuals.<\/p>\n

Transport per carretera:<\/strong> la reducci\u00f3 del volum de tones transportades pel mode viari acumula una disminuci\u00f3 del 40% des de l\u2019any 2007. Pel que fa refer\u00e8ncia a la distribuci\u00f3 de les mercaderies segons la tipologia de flux viari, destaquen descensos a l\u2019entorn del 8% dels fluxos intern i internacional, respecte l\u2019\u00faltim any d\u2019estudi. El transport de mercaderies per carretera amb origen o destinaci\u00f3 la resta de l\u2019estat espanyol, tamb\u00e9 ha caigut durant el darrer any (-5,1%) i ja acumula un retroc\u00e9s del 24,3% en el volum de tones transportades des de l\u2019inici de la crisi econ\u00f2mica. Catalunya es posiciona com una de les comunitats aut\u00f2nomes que realitza m\u00e9s transport de mercaderies cap a altres comunitats de l\u2019Estat espanyol. No obstant aix\u00f2, els intercanvis amb destinaci\u00f3 la Comunitat de Madrid i Andalusia han caigut un 69% i un 54%, respectivament, durant l\u2019\u00faltim bienni analitzat. Analitzant l\u2019estructura de les cadenes de transport a Catalunya, s\u2019observa que el transport per carretera representa el 75% del total i que aquest mode continua essent essencial, avui dia, en el desenvolupament de cadenes intermodals (el 61% de les tones transportades mitjan\u00e7ant cadenes intermodals utilitzen el mode viari en part del seu trajecte).<\/p>\n

Transport per ferrocarril:<\/strong> la participaci\u00f3 del tren en les cadenes log\u00edstiques catalanes segueix la tend\u00e8ncia d\u2019increment iniciada al 2009, arribant a la quota m\u00e9s elevada de tota la s\u00e8rie d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya lidera el r\u00e0nquing estatal de superf\u00edcie de s\u00f2l log\u00edstic amb 6 milions de m2 i \u00e9s l’\u00fanica que creix<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":16134,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[],"tags":[156,36,73,19],"class_list":["post-16133","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","tag-barcelona-frontera-francesa","tag-catalunya","tag-generalitat-de-catalunya-territori-i-sostenibilitat","tag-infraestructures","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16133","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16133"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16133\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16136,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16133\/revisions\/16136"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16134"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16133"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16133"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16133"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}