{"id":14642,"date":"2012-10-18T21:04:32","date_gmt":"2012-10-18T20:04:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/?page_id=14642"},"modified":"2012-10-20T17:33:40","modified_gmt":"2012-10-20T16:33:40","slug":"el-cicle-de-manteniment-de-les-locomotores-a-vapor","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/documentacio\/el-cicle-de-manteniment-de-les-locomotores-a-vapor\/","title":{"rendered":"El cicle de manteniment de les locomotores a vapor"},"content":{"rendered":"<p>A m\u00e9s de &#8220;menjar&#8221; i de &#8220;fer nit&#8221;, el fet diferencial entre un dip\u00f2sit i una reserva \u00e9s que en el primer es du a terme tamb\u00e9 el manteniment i les reparacions a les locomotores a vapor. Per entendre millor aquestes operacions cal tenir present el cicle de manteniment &#8220;habitual&#8221; d&#8217;una locomotora a vapor.<\/p>\n<p>Conforme passa el temps, i encara que es dugui a terme un manteniment acurat de les locomotores, aquestes van perdent efic\u00e0cia, augmentant el consum de carb\u00f3 i desenvolupant menys pot\u00e8ncia, fins que arriba un moment en que \u00e9s necessari desmuntar totalment la caldera i reparar o substituir els principals elements de la m\u00e0quina. Aquesta operaci\u00f3 s&#8217;anomena &#8220;gran reparaci\u00f3&#8221; i s&#8217;havia d&#8217;efectuar entre els 130.000 i els 150.000 quil\u00f2metres.<\/p>\n<figure id=\"attachment_14713\" aria-describedby=\"caption-attachment-14713\" style=\"width: 800px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-14713\" title=\"Sant Andreu Arenal - Tallers - 140 aixecada\" src=\"http:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/Sant-Andreu-Arenal-Tallers-140-aixecada.jpg\" alt=\"\" width=\"800\" height=\"605\" srcset=\"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/Sant-Andreu-Arenal-Tallers-140-aixecada.jpg 800w, https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/Sant-Andreu-Arenal-Tallers-140-aixecada-300x226.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 800px) 100vw, 800px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-14713\" class=\"wp-caption-text\">Tallers de Sant Andreu Arenal. Arxiu AFB Fons Dolcet<\/figcaption><\/figure>\n<p>El cicle te\u00f2ric de manteniment a Renfe venia a ser el seg\u00fcent:<\/p>\n<ul>\n<li>Cada 800 quil\u00f2metres, un cop a la setmana si fa o no fa, la locomotora havia de parar per fer un rentat de la caldera. Aquesta operaci\u00f3 podia ser:\n<ul>\n<li>Un &#8220;rentat fred&#8221;, apagant i refredant totalment la locomotora (fins als 30\u00ba) per tal de poder obrir els taps de registre de la caldera, buidar el contingut i rentar-la amb aigua a pressi\u00f3 a la que s&#8217;afegien elements desincrustadors i detergents. Despr\u00e9s calia rentar la caldera amb aigua neta per eliminar els restes d&#8217;aquests detergents, tornar-la a omplir i posar-la en marxa novament (agafar pressi\u00f3 des de cero). Tot plegat implicava una aturada d&#8217;unes 24 hores, amb la locomotora fora de servei.<\/li>\n<li>Un &#8220;rentat en calent&#8221;, sense refredar la locomotora, deixant d&#8217;alimentar el foc per a que la pressi\u00f3 baixi fins a 1 Kg, sempre que la locomotora dispos\u00e9s de v\u00e0lvula inferior de rentat. Un cop redu\u00efda la pressi\u00f3 es podia obrir la v\u00e0lvula del fons de la caldera per la qual, i amb l&#8217;ajut de la pressi\u00f3 romanent, els fangs eren expulsats de la caldera. Calia tenir cura de no reduir en exc\u00e9s el nivell d&#8217;aigua de la caldera. Un cop feta l&#8217;operaci\u00f3 es podia tornar a &#8220;fer pressi\u00f3&#8221;. En aquest cas l&#8217;aturada de la locomotora podia reduir-se a quatre o cinc hores, encara que aquesta operaci\u00f3 no impedia haver de fer un &#8220;rentat fred&#8221; per a cada tres &#8220;rentats en calent&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En un dip\u00f2sit d&#8217;unes 15 locomotores de dotaci\u00f3 aix\u00f2 podia venir a representar tenir unes tres locomotores &#8220;permanentment&#8221; en proc\u00e9s de rentat.<\/li>\n<li>Cada 50.000 quil\u00f2metres en el cas de locomotores de mercaderies, o 80.000 en el cas de locomotores de passatgers, un cop cada dos anys si fa o no fa, s&#8217;havia d&#8217;efectuar una operaci\u00f3 d&#8217; &#8220;aixecament&#8221;, per tornejar les llantes de les rodes, i ajustar el mecanisme de transmissi\u00f3 i distribuci\u00f3, donat que havia que desmuntar les bieles per a treure els eixos. La durada de l&#8217;operaci\u00f3 podien ser setmanes. En un dip\u00f2sit d&#8217;unes 15 locomotores de dotaci\u00f3 aix\u00f2 podia venir a representar tenir una locomotora &#8220;permanentment&#8221; en proc\u00e9s d&#8217; &#8220;aixecament&#8221;.<\/li>\n<li>La seg\u00fcent operaci\u00f3 d&#8217; &#8220;aixecament&#8221; que es feia a la m\u00e0quina, a m\u00e9s del proc\u00e9s de desmuntatge d&#8217;eixos, implicava ja una &#8220;gran reparaci\u00f3&#8221; pel quilometratge recorregut per la locomotora, uns 130.000, amb desmuntatge de la caldera per a canviar-ne els tubs. Per a aquesta operaci\u00f3 s&#8217;havia de dur la locomotora fora del dip\u00f2sit i portar-la al tallers generals, i aix\u00f2 era cada quatre anys. Aprofitant la visita al tallers generals es duia a terme el canvi de rodes si es precisava.<\/li>\n<li>La seg\u00fcent visita als tallers generals, en el quart &#8220;aixecament&#8221; als 250.000 quil\u00f2metres, a m\u00e9s de les operacions anteriors s&#8217;afegia el canvi de les plaques tubulars. Un cop cada vuit anys<\/li>\n<li>Finalment en el vuit\u00e8 &#8220;aixecament&#8221;, quarta visita als tallers generals, tamb\u00e9 es duia a terme el canvi del fogar pel que, amb aquesta operaci\u00f3, s&#8217;havia renovat tots els elements de la caldera, als 500.000 quil\u00f2metres i als 16 anys de vida de la locomotora.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Aquest cicle es repetia novament fins que s&#8217;apropava la gran reparaci\u00f3 que implicava el canvi del fogar per segona vegada, moment en el qual la locomotora tenia uns 30 anys i es considerava que estava esgotada la seva vida \u00fatil, dons la inversi\u00f3 de la reparaci\u00f3 era prou important, ra\u00f3 per la qual era candidata a ser donada de baixa. No obstant, en els nostres ferrocarrils, a on &#8220;no es llen\u00e7ava res&#8221;, van haver locomotores a vapor centen\u00e0ries en servei.<\/p>\n<p>El conjunt d&#8217;operacions de manteniment poden resumir-se en el quadre seg\u00fcent:<\/p>\n<table style=\"width: 100%;\">\n<thead>\n<tr>\n<th>Anys<\/th>\n<th>Km<\/th>\n<th>Tornejar Llantes<\/th>\n<th>Canviar Rodes<\/th>\n<th>Ajustar Bielatge<\/th>\n<th>Canvi Tubs Caldera<\/th>\n<th>Canvi plaques tubulars<\/th>\n<th>Canvi Llar de Foc<\/th>\n<th width=\"20%\">Lloc<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n<tbody>\n<tr>\n<td>2<\/td>\n<td>65.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Dip\u00f2sit<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>4<\/td>\n<td>130.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si cal<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Tallers Generals<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>6<\/td>\n<td>190.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Dip\u00f2sit<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>8<\/td>\n<td>250.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si cal<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td>Tallers Generals<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>10<\/td>\n<td>315.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Dip\u00f2sit<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>12<\/td>\n<td>380.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si cal<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Tallers Generals<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>14<\/td>\n<td>440.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td><\/td>\n<td>Dip\u00f2sit<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>16<\/td>\n<td>500.000<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si cal<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Si<\/td>\n<td>Tallers Generals<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>Podem exposar unes primeres conclusions del que s&#8217;ha exposat:<\/p>\n<p>En un dip\u00f2sit d&#8217;unes 20 locomotores de dotaci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li>Si cada setmana s&#8217;han de rentar la totalitat de les calderes de les locomotores, haurem rentar un m\u00ednim (i una mica m\u00e9s) de tres locomotores cada dia de la setmana (sense tenir present festius, clar), de manera que nom\u00e9s podem disposar de 16 o 17 d&#8217;elles operatives cada dia.<\/li>\n<li>Si cada dos anys totes les locomotores han d&#8217;efectuar una operaci\u00f3 de llevant, cada mes i una setmana haurem de fer el llevant d&#8217;una d&#8217;elles.<\/li>\n<li>Si cada quatre anys totes les locomotores han d&#8217;anar als tallers generals per fer una gran reparaci\u00f3, cada dos mesos i mig haurem enviar una d&#8217;elles als tallers generals.<\/li>\n<li>A m\u00e9s de les operacions de manteniment descrites, cal tenir present les avaries i incid\u00e8ncies &#8220;normals&#8221; del material. Es pot pensar que cada mes una locomotora (de vapor) presenti una avaria que li mantingui apartada del servei.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per tot aix\u00f2, la disponibilitat de tracci\u00f3 real podia ser d&#8217;unes 15 locomotores de les 20 totals de dotaci\u00f3, un 75%. Aquesta baixa disponibilitat \u00e9s un factor present en la decisi\u00f3 de les administracions ferrovi\u00e0ries respecte a la retirada de la tracci\u00f3 a vapor.<\/p>\n<p>Per\u00f2 per als modelistes aficionats els dip\u00f2sits de vapor representa una oportunitat bastant ignorada per regla general: Aquestes instalacions poden estar plens d&#8217;escenes ferrovi\u00e0ries amb locomotores en proc\u00e9s de rentat de caldera o llevant, amb parcs d&#8217;eixos plens d&#8217;activitat, i operacions de manteniment. Podem destinar alguna &#8220;vella&#8221; locomotora (el motor ja no estigui per moure els nostres trens) a aquests menesters, deixant est\u00e0tica en ple proc\u00e9s i creant escenes amb molt sabor ferroviari.<\/p>\n<p>\u00c9s clar que tampoc \u00e9s habitual reproduir un dip\u00f2sit de vapor a les maquetes.<\/p>\n<p>Pere Comas<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A m\u00e9s de &#8220;menjar&#8221; i de &#8220;fer nit&#8221;, el fet diferencial entre un dip\u00f2sit i una reserva \u00e9s que en<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":28,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-14642","page","type-page","status-publish","hentry","comments-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14642","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14642"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14642\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14723,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14642\/revisions\/14723"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/28"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.agrupament.cat\/portal\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}