agrupament.cat

Hola

Aquest estiu està fent molta calor... Això fa que no vingui de gust fer res físic... i per tant no parem de donar voltes al cap...

I entre altres coses que es poden fer, ens hem posat en contacte amb en Vicent Ferrer, amb qui hem compartir el projecte del dipòsit i qui, després de donar-li una ullada:

1. Ens ha felicitat per la idea i la funcionalitat del mòdul
2. Ens ha proporcionat unes recomanacions, documentades i raonades, per millorar el mòdul

Després de tot plegat, hem pensat adient incloure algunes d'aquestes recomanacions, cosa que ha fet que es refaci "una mica" el disseny del que poden ser els mòduls del dipòsit.

Després de tot això, la cosa pot acabar així:
Bàsicament, als sis mòduls del dipòsit s'afegeix un setè (a la dreta) que comporta un enclavament amb bifurcació per accedir al dipòsit des d'aquest costat. La resta dels mòduls, per tant, no tenen cap tipus de connexió amb la línia general, i això permet un desenvolupament de les instal·lacions més simple i no vinculades a l'accés a vies.

La resta es una adaptació a aquest fet.

Ara ja podem pensar en fer una estació ben maca a la dreta del dipòsit.

Felicitats per la feina feta.

Voldria descriure de forma ràpida la composició dels mòdul ressenyats.

El dipòsit manté el seus sis mòduls d'una llargada d'1 metre cadascun, excepte els dos centrals que fan 1,25 metres de llarg, principalment per a permetre que l'edifici de la rotonda quedi situat completament dintre d'un dels mòduls. A més s'afegeix un mòdul extra de mides estàndard (un metre de llargada) per a ubicar l'enclavament d'accés al dipòsit.

Aquesta és una vista en perspectiva ortogonal del conjunt:

El primer mòdul, d'oest a est, s'anomena MD1.
Pel que fa a les vies del dipòsit, aquest és un mòdul molt simple, dons tan sols conté el cul de sac que es troba al final de la via d'entrada i que permet accedir a les vies que donen accés a la rotonda.

Una casella protegirà de les inclemències del temps (i del sol) al guardaagulles que opera l'agulla inclosa en aquest mòdul, i que te molta activitat durant les operacions de recepció de locomotores al dipòsit.

El segon mòdul s'anomena MD2.
Aquest mòdul incorpora les vies de visita i aiguada que donen accés al pont giratori, última parada de les locomotores que s'han recepcionat al dipòsit abans de ser enviades a la rotonda o al taller. La via de visita incorpora un fossat d'inspecció cobert per una estructura de formigó, incorporada al dipòsit als inicis dels anys 70.

Més enllà de la via de visita trobem els dipòsits d'aigua "cubatos" amb les instal·lacions de bombeig, decantació i depuració (sistema NISE) de l'aigua, i dels seus bombeig als cubatos.

El tercer mòdul porta per nom MD3.
Possiblement aquest és el mòdul que centra més l'expectació dels visitants, dons incorpora el pont giratori i l'edifici de la rotonda, punts innegables d'atracció d'un dipòsit de tracció a vapor.

No obstant, a sota del pont trobem altres punts d'atractiu d'aquest mòdul: el final de la via de servei a les carboneres, a on s'acostuma a situar el tren d'intervenció, i més al sur el mòdul es recorregut per les vies d'entrada, de les quals la més allunyada de l'espectador conté elements de l'operativa d'entrada per a les locomotores a carbó: la bàscula de pesatge (per controlar els consums de carbó de les locomotores), la via d'escòria (per picar el foc, llençar la escòria i netejar el cendrer) i la via de visita amb el fossat descobert.

El quart mòdul s'anomena MD4.
Aquest mòdul té molts elements d'importància per al dipòsit.

A l'extrem nord-oest del mòdul trobem la carretera d'accés al dipòsit, amb una oficina a mode de control de les entrades.

A continuació hi ha la via de rentat de calderes. Fins a aquesta via es fan arribar les locomotores que han de procedir a ser apagades per tal de buidar els fangs i els dipòsit que les aigües consumides van deixant a la part baixa de les calderes. A tal efecte trobem una petita casella que conté un compressor per tal de donar aigua a pressió per a injectar a les calderes durant el procés de arrossegament d'aquest fangs. A la pared exterior de la casella hi ha situades dues aixetes amb mànegues connectades per facilitar el rentat. Aquesta via presenta el terra habitualment moll, amb grans dolls, i molts fangs i brutícia. No obstant, una mica més enllà hi ha força vegetació per la filtració constant d'aigua a la terra.

Més avall travessa la via d'accés als tallers, i a continuació els edificis de les oficines, dormitori de maquinistes i cuina i menjador.

A l'est d'aquest edifici trobem els dipòsits per emmagatzemar el fuel-oil per a les locomotores que precisin aquest combustible. El dipòsit està dintre d'un recinte tancat que inclou també unes construccions senzilles que alberguen el preescalfador del fuel-oil i la bomba per impulsar-lo fins a les tomes de fuel-oil. Una petita oficina per al control de la recepció i subministrament del combustible completa aquesta instal·lació.

Per sota dels dipòsits de fuel-oil hi ha la via de descàrrega d'aquest combustible. És una via destinada a la recepció de trens de cisternes i a on poden ser estacionats mentre es procedeix a l'operació de buidat del combustible. Al costat de la via hi ha repartides unes boques de descàrrega de combustible, que poden ser connectades al vagons cisterna mitjançant mànegues.

A continuació trobem les dues vies de sortida del dipòsit que tenen el subministrament de sorra (sota coberta), les preses de fuel-oil (si calen) i aiguades.

Finalment, en la zona més meridional del dipòsit, trobem les vies d'entrada amb les carboneres, i amb la via de servei a les carboneres per tal d'aparcar trens de vagons amb carbó mentre es procedeix a la descàrrega per reposar les carboneres.

El cinquè mòdul porta per nom MD5.
En aquest mòdul comencen les instal·lacions del taller destinades a la reparació i el manteniment de les locomotores, i a les operacions d'aixecament del rodatge (substitució de coixinets, equilibrat de bieles i tornejat de llantes si cal).

A l'extrem septentrional trobem una via d'accés directe al taller de vagons i a la via de deixalles.

Les dues vies de taller entren dintre de l'edifici de dos cosos destinat a contenir les instal·lacions del taller: forja, xapa, torn, etc. Aquestes vies travessen el taller i continuen fins al parc d'eixos, a on trobem un fossar per descendir els eixos de les locomotores, i un pont grua per a facilitar les operacions d'acomodament dels eixos, rodes i bieles.

El sisè, i últim mòdul del dipòsit, s'anomena MD6.
Com a continuació del taller i del parc d'eixos, una de les vies arriba fins a un carro transbordador que dóna accés al taller de vagons, a on es poden dur a terme reparacions i manteniment d'aquests vehicles.

També hi arriba fins al carro transbordador la via directa que travessa el taller i continua per la seva part posterior per la deixalleria del dipòsit.

D'altra banda, les vies d'entrada i de sortida acaben finalment confluint en aquest mòdul, mitjançant una agulla, en la via de la porta, a prop de la qual trobem situada una oficina des de la que es recepcionen i s'expedeixen les locomotores.

En aquest mòdul, sota l'aspecte modelista, es troben dues vies d'interès per a l'operativa del mòdul:

1. La via de deixalla, aïllada de la resta tant físicament com elèctricament, és en realitat la via destinada a la programació de les locomotores digitals, si fos necessària aquesta acció.
2. La via de la porta estarà aïllada elèctricament tant de l'agulla com del mòdul següent, i compleix les funcions d'aïllament quan la tracció del dipòsit sigui digital i la tracció de la via general sigui analògica.

El mòdul que implementa l'enclavament per a la bifurcació direcció oest s'anomena MEO (de risa ... ups perdó: que em diuen que vol dir Mòdul d'Enclavament Oest )
Aquest mòdul pot ser independent dels mòduls del dipòsit, en tant que la seva funció es de proveir l'enclavament per a una bifurcació de la línia general en via doble, a una via única direcció oest.

Inclou la torre d'enclavaments, la senyal de bifurcació, i les senyals de parada absoluta que protegeixen l'accés tant des de qualsevol de les vies de la línia general com de la via bifurcada.

La bifurcació està composada per una agulla a la via sur i una travessia simple que dona accés de la via nord a la via bifurcada.

Des del punt de vista modelista, aquest mòdul hauria de ser actiu (donar tensió a les vies) i permet regular el tràfic que circula per la línia general a les trobades, a més de responsabilitzar-se de les operacions d'entrada i sortida del dipòsit (o del mòdul que es connecti a la bifurcació). En combinació amb les senyals de parada absoluta, haurà de tallar la tensió a les vies dels mòduls precedents en el sentit de la circulació, i assumir el proveïment de tensió per als mòduls successius en el sentit de la circulació.