![\"\"](\"https:\/\/www.agrupament.cat\/albumrenfe\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/F154-1-1024x744.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El resultat d’aquestes locomotores va ser excel\u00b7lent. Van demostrar ser vers\u00e0tils, d\u00f2cils i polivalents i que, sense destacar en res, servien per a gaireb\u00e9 tot, exceptuant expressos i r\u00e0pids.<\/p>\n
L’\u00e8xit va fer que s’ampliessin les adquisicions fins a 1943, ja en temps de RENFE, fins a un total de 438 locomotores d’aquest tipus, la qual cosa implica que ha estat “la s\u00e8rie m\u00e9s \u00e0mplia de locomotores\u00a0 a Espanya”.<\/p>\n
Encara que la primera comanda es va realitzar a St. Leonard (B\u00e8lgica), tamb\u00e9 van fabricar locomotores d’aquesta s\u00e8rie Maffei, Linke, Hanomag i Cockerill, i, a partir de 1924, els fabricants comen\u00e7aren a ser nacionals: Babcock & Wilcox, Euscalduna, i en menor mesura La Maquinista.<\/p>\n
Davant d’un conjunt tan ampli d’unitats no cal estranyar que al llarg de el temps sorgissin modificacions en el model base. Entre aquestes destaquen els assajos que es van fer amb l’escapament Kylala, l’adopci\u00f3 a la subs\u00e8rie 4456-4485 de preescalfadors de l’aigua sistemes Worthington i Knorr (abandonant despr\u00e9s aquest \u00faltim). A partir de la locomotora n\u00famero 4431 es va canviar el lloc de el maquinista de la part dreta, que havia estat fins llavors norma, a la banda esquerra, ja que Nord va comen\u00e7ar a instal\u00b7lar via doble en algunes de les seves l\u00ednies i va adoptar la circulaci\u00f3 per l’esquerra, contr\u00e0riament a MZA i la resta de les companyies espanyoles. Aix\u00ed mateix, mentre que les calderes de les primeres “quatre-centes” estaven timbrades a 12 quilograms, a les 4800 i 4900 es va elevar el timbre de caldera fins als 13 quilograms i se’ls va dotar de major superf\u00edcie de recalentador, la qual cosa va incrementar l’esfor\u00e7 de tracci\u00f3 d’aquestes respecte a les seves antecessores.<\/p>\n