Barcelona i València reclamen el Corredor Mediterrani

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Nota de premsa

L’alcaldessa de Barcelona i l’alcalde de València signen un manifest conjunt per exigir a l’Estat que prioritzi les infraestructures ferroviàries lligades a aquesta connexió ferroviària i corregeixi amb inversió el retard injust i injustificable del Ministeri de Foment

Les dues capitals rubriquen el “Manifest per l’Eix Mediterrani”, situen com a inversions prioritàries la Sagrera i la conversió de l’Estació València Nord i aposten per celebrar una jornada de treball conjunta amb la participació de totes les ciutats europees implicades amb el Corredor

Ada Colau i Joan Ribó signen el primer acord de col·laboració entre les capitals per reforçar el reconeixement dels governs locals, i dibuixen una agenda comuna de treball institucional, econòmica, social i cultural

És el primer cop que les dues ciutats celebren una cimera bilateral
Barcelona i València han rubricat aquest matí un acord institucional per reclamar amb urgència la priorització del Corredor Mediterrani i totes les infraestructures modals i interurbanes lligades a aquesta connexió ferroviària. El Manifest de Barcelona i València per l’Eix Mediterrani és una reivindicació de les ciutats per disposar d’una via d’ample internacional des de Barcelona fins a València i Alacant, fent possible el pas directe de mercaderies i de viatgers cap al centre d’Europa, amb temps i serveis competitius. “Les nostres dues ciutats, així com també Girona, Tarragona, Castelló, Alacant, Múrcia, Almeria i Màlaga, formen part del fil lineal Mediterrani ibèric de la xarxa europea de ciutats” reivindica el Manifest, que posa de relleu la necessitat d’adaptar les infraestructures i els serveis públics al dinamisme de les ciutat.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde de València, Joan Ribó, han impulsat el Manifest amb la voluntat que d’alçar la veu de les ciutats per reclamar “la imprescindible cooperació institucional, lleial i amb regles clares i netes”. El manifest insta el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ha superar el “temps decebedor” del període encapçalat per la ministra Ana Pastor respecte a les infraestructures de les ciutats.

Barcelona i Valencia assenyalen com a problemes ferroviaris comuns la connexió de les ciutats i els ports, la integració urbana del pas del ferrocarril i el menyspreu acumulat pel Corredor Mediterrani. “Aquesta situació, injusta i injustificable des de qualsevol punt de vista, només s’explica per una discriminació política arrelada, que ha de ser corregida amb el corresponent esforç reparador. Coneixem les dificultats generals, però no acceptarem la persistència de la discriminació. Barcelona i València no volen ser més que ningú, però tampoc menys”, relata el Manifest.
Les dues capitals donen suport a les prioritats del Corredor Mediterrani, particularment en els següents punts:
– La substitució de la via única entre Vandellòs i Tarragona per la variant que es troba en construcció des de ja fa anys, i la disponibilitat d’ample internacional des de Barcelona fins Algeciras.
– La connexió a la xarxa dels Ports de Barcelona, Tarragona, Castelló, Sagunt, València, Alacant i Algeciras i la disponibilitat de suficient capacitat de servei per a mercaderies i rodalies al llarg del Corredor en aquells trams on calgui superar disfuncions entre uns tipus de trànsit i altres, com és el cas del tram entre Sagunt i València

Per Barcelona, el projecte clau d’integració urbana del ferrocarril i punt neuràlgic de connexió al Corredor Mediterrani de la pròpia ciutat i de tota l’Àrea Metropolitana és l’Estació de la Sagrera.

Per València, el projecte d’integració urbana és el de conversió de l’Estació València Nord, actualment l’única del tronc del Corredor Mediterrani, que és terminal, obligant a rebotar totes les circulacions, en una estació passant, superant així el coll d’ampolla de capacitat i de funcionalitat actual.

Les dues ciutats també s’han compromès a impulsar la celebració d’una jornada de treball amb la participació de totes les ciutats europees naturalment implicades, amb l’objectiu de visibilitzar amb claredat la confluència d’interessos, posar en comú els respectius projectes d’integració urbana i exigir els canvis i els compromisos necessaris del Ministeri de Foment.

Acord de col·laboració i agenda comuna: referents per al municipalisme del segle XXI
En el marc de la mateixa visita institucional, Ada Colau i Joan Ribó han signat el primer acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de València per a l’elaboració d’una agenda d’assumptes comuns i intercanvi d’informació i bones pràctiques. L’acord posa de relleu que les dues ciutats comparteixen objectius comuns en la consolidació del Corredor del Mediterrani i reconeixen el paper principal que han de jugar les dues ciutats en la reivindicació i configuració d’aquesta infraestructura.

L’agenda comuna entre Barcelona i València ve marcada també sobretot per la reivindicació del Corredor del Mediterrani i en matèries d’infraestructures en general. Les dues capitals volen ser protagonistes en la seva reivindicació davant del Govern espanyol i les institucions europees, i l’acord preveu impulsar una xarxa de ciutats franceses i espanyoles que integren aquesta regió per establir estratègies conjuntes, així com organitzar una trobada per visibilitzar una posició conjunta amb entitats empresarials, sindicats i socials. Es preveu també constituir una ponència tècnica conjunta per tal de treballar en el camp de les infraestructures de connexió i establir mecanismes d’intercanvi i treball conjunt entre els operadors de les grans infraestructures portuàries, aeroportuàries i ferroviàries.

Més enllà de coincidir en els objectius com a capitals d’aquest espai cultural, econòmic i social, Barcelona i València volen ser també un referent dels governs locals i treballar per aprofundir en els instruments polítics, jurídics econòmics, financers i tècnics, amb l’objectiu que el municipalisme tingui un reconeixement institucional més gran. En el terreny de la millora del reconeixement del govern local, les dues capitals volen treballar especialment en l’àmbit del finançament, la participació en la gestió d’infraestructures estatals, la municipalista de serveis, el turisme, l’ocupació, el turisme, l’habitatge i la política social, entre altres.

Les dues ciutats han acordat també establir mecanismes estables de col·laboració tècnica i intercanvi d’experiències en matèries com la mobilitat, l’urbanisme, la participació ciutadana, la gestió de l’aigua i la política energètica.

Comissió de seguiment de la nova Agenda
El protocol de col·laboració signat preveu la creació d’una comissió de seguiment i desenvolupament a través d’una comissió conjunta integrada per tres representants de cada ciutat, de composició tècnica i política.