Rull: “Quan algú s’omple la boca de diàleg sense parlar amb ningú, hi ha un dèficit de credibilitat i de confiança”

27/03/2017
· El conseller de Territori i Sostenibilitat intervé al Barcelona Tribuna per explicar Quines infraestructures per a quin país?.
· “El centralisme porta a l’absurditat que la manera més ràpida de connectar ferroviàriament Barcelona i Alacant ja no és la línia recta sinó el triangle, passant per Madrid”.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha intervingut aquest migdia al fòrum Barcelona Tribuna amb la conferència Quines infraestructures per a quin país?, on s’ha referit a la visita prevista per demà dimarts del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. En aquest sentit, ha advertit que “quan algú s’omple molt la boca de parlar de diàleg, però farà una conferència i marxarà sense haver parlat amb ningú d’aquí, és que hi ha un dèficit clamorós de credibilitat i confiança”.

Rull ha recordat als assistents “una sèrie de dades que són bones de tenir sobre la taula perquè quan vingui el president del Govern espanyol i ens faci promeses, recordem quins són els deutes pendents”. Així, ha xifrat en més de 10.000 milions d’euros la inversió en infraestructures “pendent i promesa”, dels quals 2.195 milions corresponen a obres viàries; 3.890 a les obres incloses en l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, i 3.461 milions més, a l’execució íntegra del Pla de Rodalies de Catalunya 2008-2015.

El retards, fruit del centralisme
Precisament, en relació al Pla de Rodalies, el conseller ha recordat que “des de la Generalitat vam fer un exercici de pragmatisme, honestedat i diàleg llistant els punts febles de la xarxa ferroviària per actuar-hi de manera més immediata”, d’acord amb l’Adif i amb Renfe. D’aquest pla d’actuacions urgents 20014-2016, “a data d’avui només ha entrat en funcionament un 8,5% d’allò que es preveia”, ha denunciat Rull.

Pel que fa al Corredor Mediterrani, el titular de Territori i Sostenibilitat recorda que “cada any tenim anuncis de noves dates que ens apunten a nous i enèsims retards”. Aquesta situació “no es produeix per atzar o per deixadesa”, ha assegurat, “sinó que té una intenció al darrera: el centralisme, que és radicalment ineficient i que no s’ha improvisat, sinó que s’ha planificat i executat”. “El centralisme porta a l’absurditat que la manera més ràpida de connectar ferroviàriament Barcelona i Alacant ja no és la línia recta sinó el triangle, passant per Madrid”, ha reblat.

Capacitat de decisió
Rull ha aprofundit en aquesta crítica al centralisme recordant que Catalunya genera el 25% del PIB de l’Estat, representa el 21% de la inversió bruta estrangera, el 23% de la indústria i el 26% de les exportacions. No obstant, només rep el 8,2% de les inversions territorialitzades de l’Estat i el 9,9% en infraestructures. “No s’entén que a la locomotora se l’escanyi en lloc d’aportar-hi més combustible”, ha denunciat.

Per aquests motius, “el que ens cal és molta capacitat de decidir per nosaltres mateixos”, ha afirmat Rull, que ha defensat que el Govern català obté millors resultats que l’espanyol a l’hora d’executar les inversions compromeses.

Així, ha recordat el conveni signat el 2005 entre ambdós governs per resoldre els colls d’ampolla viaris, que estipulava una inversió estatal de 3.895 milions i 3.540 més a càrrec de la Generalitat. “A dia d’avui, l’Estat ha executat el 19% de les obres compromeses i el Govern, el 68%”, ha resumit. “Hem de tenir la capacitat de prendre les decisions perquè al darrera” dels incompliments estatals “no hi ha deixadesa ni improvisació, sinó una intenció política”, ha reblat.

Durant la seva conferència, el conseller ha desgranat les infraestructures que necessitaria Catalunya “per ser un país modern, més sostenible i més equitatiu”. Així, les ha englobat en cinc punts, com són les vinculades a la digitalització de l’economia; les relacionades amb la implantació de la nova indústria i amb l’intercanvi comercial global; les vinculades amb l’energia i l’aigua en una economia baixa intensitat de carboni; les infraestructures per a una nova mobilitat en el marc de les ciutats intel·ligents, i les relacionades amb la protecció davant els efectes del canvi climàtic.
–