Rull: “Apostem pel transport públic perquè és el camí cap a un país més sostenible, modern i cohesionat”

· S’invertiran més recursos en transport públic, amb 612,5 milions: 374 per a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona, 184 milions a FGC, 42 milions a transport interurbà i 12,5 milions a Rodalies.
· El pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat per al 2017, sense incloure el sector públic, arriba als 1.669 milions, un 12 % més respecte del darrer pressupost aprovat el 2015.
· Malgrat tenir un 38% del pressupost hipotecat, organismes com l’ACA o l’INCASÒL han aconseguit una gran capacitat inversora gràcies a ingressos propis.

Sostenibilitat, modernització, cohesió territorial i cohesió social són els quatre eixos principals que regiran el pressupost del Departament de Territori i Sostenibilitat el 2017. Així ho ha assegurat avui el conseller Josep Rull durant la compareixença parlamentària per detallar les xifres del proper exercici.

El Departament augmenta enguany el seu pressupost en 178 milions respecte l’últim pressupost aprovat el 2015 (un 12% més), arribant als 1.669 milions. Aquest increment no inclou les partides en habitatge i biodiversitat, atès que són matèries que han canviat de Departament en aquest període. Aquesta xifra tampoc té en compte els organismes inclosos dins del sector públic.

El Departament és el tercer de la Generalitat amb més volum de despesa, amb el 10% del total, per darrera del Departament de Salut, amb el 24%, i el d’Ensenyament, amb el 13%.

Rull ha assegurat que “s’ha acabat l’època de les inversions sense racionalitat”, i ha defensat que aquests pressupostos “reflecteixen un canvi de model” en el planejament i finançament de les obres. Així, la coherència en les inversions és una prioritat, tenint en compte l’interès general, el retorn social, econòmic i ambiental, la seguretat i la cohesió territorial.

Precisament, el conseller ha recordat que són uns pressupostos que tenen una part important “hipotecada” per fer front a infraestructures executades amb pagaments diferits, que considera “dolents si se’n fa un abús”. Així, el 38% del pressupost del Departament, 632 milions, s’ha de destinar a fer front a compromisos d’etapes anteriors, com són les concessions de les estacions de l’L9, i peatges a l’ombra, principalment. Durant la seva compareixença, Rull ha insistit que el país genera prou recursos per poder fer les infraestructures que requereix, i ha defensat “canviar el sistema per no hipotecar les generacions futures”.

Aposta clara pel transport públic
El gruix del pressupost d’enguany anirà destinat al transport públic, que el 2016 va registrar xifres rècord. Concretament, s’ha tancat l’any amb 955 milions de viatges a les 7 corones de l’ATM de Barcelona, 16 milions més respecte el 2015. Així, les actuacions vinculades a aquest àmbit concentraran el 58,77% del pressupost del Departament.

El conseller ha apuntat que el rècord de passatgers coincideix amb el rècord d’aportacions de la Generalitat al sistema de transport. Així, tot i la reducció del pressupost en els darrers anys, la Generalitat ha incrementat la seva contribució per finançar el dèficit del sistema de transport públic, passant del 43% del 2008 al 51% actual. Tanmateix, el conseller ha recordat “l’abandonament clar de l’Estat”, que ha baixat d’un 29% del 2008 a un 14% actual.

A més, ha posat en valor que hi ha hagut un increment superior al 1.000% de l’ús de títols integrats de caire social (T12, bonificació persones en situació d’atur, reducció del preu de la targeta T-Jove, descomptes a famílies nombroses i monoparentals, entre altres), segons la comparativa de l’any 2008 amb el 2016. L’aportació de les administracions per a l’ús d’aquests abonaments socials ha estat superior als 28 milions durant el 2016.

Així, enguany el pressupost destinarà 612,5 milions als diferents transports públics del país: 374 es destinaran a les ATM de Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona i Girona, 184 milions a FGC, 42 milions a transport interurbà i 12,5 milions a Rodalies. A aquesta xifra s’hi ha d’afegir 441 milions en obres i finançament d’actuacions. Concretament, 348 milions es destinaran a concessions i finançament de l’L9; 48,5 milions a obres de l’L10 a Zona Franca; 28,14 milions per al perllongament d’FGC a Sabadell. També es duran a terme altres millores com els plans de mobilitat reduïda que permetran que el 2017 totes les estacions de FGC estiguin adaptades, i el 91% de les del metro.

A més, aquest any es treballarà per a l’adquisició de 15 noves unitats 113 que es posaran en marxa a partir del 2019 a Sabadell i a Terrassa, per reduir la congestió actual en hores punta en aquestes línies, i reduir la freqüència de pas. També finalitzar el projectes de l’L8 d’FGC per connectar Plaça Espanya amb Gràcia.

Pel que fa a Rodalies, ha advertit que al pressupost de la Generalitat de 2017 hi falten 140 milions de l’Estat “d’un traspàs mal fet”. Tanmateix, el Departament destina entre 13 i 15 milions l’any per pagar totes les millores a la xarxa ferroviària, com ara l’R8, les Rodalies de Girona, Tarragona i Lleida, les bonificacions de tarifes, el manteniment de serveis R15 eliminats per l’Estat, les millores a l’R1 del Maresme, les parades de l’Euromed a l’Aldea, i el semidirecte de Puigcerdà, entre altres.

Rull també ha destacat l’aposta del Departament per les infraestructures que milloren la velocitat comercial del transport públic respecte del privat. Així, es mantindran les bonificacions per vehicles VAO +3 (40%), ECO (30%), eliminant el dièsel, i elèctrics (100%). A més, s’impulsaran els carrils bus VAO a l’entorn metropolità: elaboració del projecte del carril bus de la C-31 (Barcelonès nord-Maresme), finalització del projecte de la B-23 que ha d’executar el Ministeri de Foment i del projecte del carril bus – bici de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà.

Capacitat inversora de l’ACA i INCASÒL
El conseller Rull s’ha referit també a la recuperació de la capacitat inversora de l’ACA, després de l’endeutament dels anys de la sequera, i ha posat en valor les oportunitats que s’obren amb fons de finançament pròpies com el cànon de l’aigua. En aquest sentit, ha anunciat una inversió de prop de 600 milions en infraestructures d’aigua en els propers 5 anys.

Cal recordar que els diners del cànon es destinen a garantir el funcionament de 18 preses i embassaments de les conques internes, l’explotació de més de 500 depuradores i a vetllar pel bon estat del medi hídric, mitjançant inspeccions i controls sobre la qualitat de l’aigua, entre d’altres. També serveix per finançar noves actuacions destinades a incrementar o millorar la garantia en el subministrament d’aigua, construir nous sistemes de sanejament i per fer actuacions en lleres i altres punts del medi hídric. El pla d’equilibri econòmic i financer de l’ACA ha permès reduir el deute d’aquest organisme en un 70%. L’aigua és el segon àmbit al qual més pressupost disposarà enguany: prop del 13%, amb 487 milions destinats a garantir la disponibilitat i l’abastament.

Pel que fa a l’INCASÒL, el conseller ha destacat que és “l’empresa amb més capacitat d’inversió”, amb 99,3 milions, i ha celebrat que enguany “tornem a construir habitatge protegit per destinar-ho a lloguer, cosa que no fèiem des del 2011”.

Enguany, el seu pressupost és de 205,9 milions d’euros, el 58% dels quals es destinaran al programa d’habitatge i sòl residencial (119,85 milions), el 40% (82,63 milions) a l’ordenació i promoció de sòl i edificis industrials i serveis, i la resta, el 2%, a barris i nuclis antics (3,46 milions).

Seguretat viària i cohesió territorial
Pel que fa a la xarxa viària, s’hi destina el 10,95% del pressupost del Departament d’enguany. El gruix d’inversió en aquest àmbit està destinat a actuacions en matèria de seguretat viària, amb 52 milions previstos, així com a la conservació i manteniment de la xarxa, amb 39 milions. L’objectiu és millorar l’accessibilitat, la mobilitat i la seguretat per garantir la cohesió territorial a tot Catalunya.

El pressupost s’ha dissenyat més enllà del 2017, per posar en marxa obres i projectes estratègics pel país, com ara el túnel de Tres Ponts a la C-14, el tercer carril de la C-58 entre Terrassa, Sabadell i Cerdanyola (inici obres), les calçades laterals i el tercer carril de la C-17 entre Granollers i Montmeló (licitació obres), la variant de les Preses (redacció del projecte), el carril bus de la C-245 Castelldefels – Cornellà (redacció de projecte i inici d’actuació), i la millora a l’N-141 (redacció del projecte de la variant d’Anglès per execució a partir de 2018).

Punt d’inflexió en la inversió en espais naturals
En referència al medi ambient, el conseller ha afirmat que “la sostenibilitat és el criteri més potent i transformador que distingeix un país modern”. Així, ha defensat “més presència de les polítiques ambientals en l’acció de Govern”, per “assumir la responsabilitat del nostre impacte”. Per això, ha apostat que “la transició vigent a l’economia circular ha de ser una prioritat”.

El conseller s’ha compromès a comparèixer a la comissió de Medi Ambient del Parlament per parlar de l’estratègia en biodiversitat, i ha proposat una proposició de llei per crear una Agència de Patrimoni Natural.

Rull ha insistit en el paper dinamitzador dels parcs i espais naturals per a l’economia de moltes comarques, recordant que cada euro invertit en un parc natural té un retorn de 9 euros. La inversió en aquest àmbit arribarà fins als 4 milions d’euros. El conseller ha destacat que el 2017 marca un punt d’inflexió en la gestió dels espais protegits, amb un increment del total d’aportacions del 130%, la qual cosa permetrà recuperar nivells d’inversió en aquest àmbit dels anys 2009/2010.

A més de tenir cura del patrimoni natural i vetllar per la conservació i protecció de la biodiversitat, a la que es destinen 1,54 milions d’euros, el Govern considera el medi natural com a un element tractor de l’economia en moltes comarques.

Una altra de les prioritats del Departament en matèria de sostenibilitat és la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica. Així, el conseller ha recordat que “hem de ser capaços de regular properament l’entrada de vehicles determinades zones” per reduir les emissions, i ha destacat les bonificacions a vehicles nets, i ajuts als taxis i distribució de mercaderies que lluiten per millorar la qualitat de l’aire.

En matèria de gestió de residus, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) comptarà amb un pressupost de més de 139 milions d’euros, dels quals uns 46 milions aniran a inversions en infraestructures, com la planta de tractament del Maresme (8,66 MEUR), el centre de tractament del Vallès Occidental (8,61 MEUR) o el de l’Alt Empordà (6,61 MEUR); i 93 milions a d’altres despeses associades a la gestió sostenible.

Llei de territori i Agenda urbana catalana
D’altra banda, en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, Rull ha recordat que l’urbanisme és “una gran eina de cohesió social”, i ha celebrat l’aposta del Departament per “abraçar l’agenda urbana, per passar d’un urbanisme pensat en l’extensió de sòl a un basat en el reciclatge urbà”. Així, ha defensat la “capacitat transformadora de primera magnitud”, perquè l’urbanisme contribueix a aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant actuacions.

En aquest sentit, el pressupost inclou actuacions que avancen cap a un model d’urbanisme compacte, centrat en el reciclatge, la reutilització i la sostenibilitat, que ha de servir de base també per impulsar el desenvolupament econòmic. Entre les prioritats del Departament en aquest àmbit destaca l’aprovació de la nova Llei de territori, que suposarà un canvi de paradigma sobre com s’ha plantejat l’urbanisme i planificació a Catalunya i, a més, recollirà l’esperit de la Nova Agenda Urbana (NAU). Es tracta del document que servirà de guia per al desenvolupament urbà de les properes dècades, seguint les directrius de sostenibilitat ambiental, econòmic i social a escala mundial acordades durant la cimera Hàbitat III, que les Nacions Unides van organitzar a Quito (Equador) el passat octubre. El Departament treballa per transposar aquestes directrius mitjançant l’impuls d’una Agenda urbana catalana. A més, durant l’exercici s’impulsarà la tramitació de la Llei d’arquitectura i de la Llei del litoral, que també formen part d’aquest esforç per actualitzar els instruments de planificació i ordenació als criteris de sostenibilitat i recerca de la cohesió social.

Pel que fa a les polítiques de muntanya, el conseller ha recordat que “cal garantir l’accés al benestar i la prosperitat independentment del lloc de residència”, i ha apostat per una “coherència territorial permanent”, perquè les polítiques de muntanya afecten al 40% del territori, en prop de 300 municipis.

En aquest sentit, el 2017 es dobla el pressupost de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), per actuacions de promoció a aquestes comarques (0,89 milions). Es preveuen 3 milions més per a diverses accions de suport a les comarques de muntanya.