El cicle de manteniment de les locomotores a vapor

Informació sobre l'estat del projecte i les diferents fases d'execució.
Discussió de problemes a l'execució.
Imatges de l'estat dels diferents elements dels mòduls.
Avatar de l’usuari
Pere
Site Admin
Entrades: 375
Membre des de: 13 juny 2007 20:47
Nom i cognoms: Pere Comas
Número: 88

El cicle de manteniment de les locomotores a vapor

EntradaAutor: Pere » 23 ago. 2009 16:33

A més de "menjar" i de "fer nit", el fet diferencial entre un dipòsit i una reserva és que en el primer es du a terme també el manteniment i les reparacions a les locomotores a vapor. Per entendre millor aquestes operacions cal tenir present el cicle de manteniment "habitual" d'una locomotora a vapor.

Conforme passa el temps, i encara que es dugui a terme un manteniment acurat de les locomotores, aquestes van perdent eficàcia, augmentant el consum de carbó i desenvolupant menys potència, fins que arriba un moment en que és necessari desmuntar totalment la caldera i reparar o substituir els principals elements de la màquina. Aquesta operació s'anomena "gran reparació" i s'havia d'efectuar entre els 130.000 i els 150.000 quilòmetres.

El cicle teòric de manteniment a Renfe venia a ser el següent:

  • Cada 800 quilòmetres, un cop a la setmana si fa o no fa, la locomotora havia de parar per fer un rentat de la caldera. Aquesta operació podia ser:
    • Un "rentat fred", apagant i refredant totalment la locomotora (fins als 30º) per tal de poder obrir els taps de registre de la caldera, buidar el contingut i rentar-la amb aigua a pressió a la que s'afegien elements desincrustadors i detergents. Després calia rentar la caldera amb aigua neta per eliminar els restes d'aquests detergents, tornar-la a omplir i posar-la en marxa novament (agafar pressió des de cero). Tot plegat implicava una aturada d'unes 24 hores, amb la locomotora fora de servei.
    • Un "rentat en calent", sense refredar la locomotora, deixant d'alimentar el foc per a que la pressió baixi fins a 1 Kg, sempre que la locomotora disposés de vàlvula inferior de rentat. Un cop reduïda la pressió es podia obrir la vàlvula del fons de la caldera per la qual, i amb l'ajut de la pressió romanent, els fangs eren expulsats de la caldera. Calia tenir cura de no reduir en excés el nivell d'aigua de la caldera. Un cop feta l'operació es podia tornar a "fer pressió". En aquest cas l'aturada de la locomotora podia reduir-se a quatre o cinc hores, encara que aquesta operació no impedia haver de fer un "rentat fred" per a cada tres "rentats en calent".
    En un dipòsit d'unes 15 locomotores de dotació això podia venir a representar tenir unes tres locomotores "permanentment" en procés de rentat.

  • Cada 50.000 quilòmetres en el cas de locomotores de mercaderies, o 80.000 en el cas de locomotores de passatgers, un cop cada dos anys si fa o no fa, s'havia d'efectuar una operació d' "aixecament", per tornejar les llantes de les rodes, i ajustar el mecanisme de transmissió i distribució, donat que havia que desmuntar les bieles per a treure els eixos. La durada de l'operació podien ser setmanes. En un dipòsit d'unes 15 locomotores de dotació això podia venir a representar tenir una locomotora "permanentment" en procés d' "aixecament".

  • La següent operació d' "aixecament" que es feia a la màquina, a més del procés de desmuntatge d'eixos, implicava ja una "gran reparació" pel quilometratge recorregut per la locomotora, uns 130.000, amb desmuntatge de la caldera per a canviar-ne els tubs. Per a aquesta operació s'havia de dur la locomotora fora del dipòsit i portar-la al tallers generals, i això era cada quatre anys. Aprofitant la visita al tallers generals es duia a terme el canvi de rodes si es precisava.

  • La següent visita als tallers generals, en el quart "aixecament" als 250.000 quilòmetres, a més de les operacions anteriors s'afegia el canvi de les plaques tubulars. Un cop cada vuit anys

  • Finalment en el vuitè "aixecament", quarta visita als tallers generals, també es duia a terme el canvi del fogar pel que, amb aquesta operació, s'havia renovat tots els elements de la caldera, als 500.000 quilòmetres i als 16 anys de vida de la locomotora.
Aquest cicle es repetia novament fins que s'apropava la gran reparació que implicava el canvi del fogar per segona vegada, moment en el cual la locomotora tenia uns 30 anys i es considerava que estava esgotada la seva vida útil, raó per la qual era candidata a ser donada de baixa. No obstant, en els nostres ferrocarrils, a on "no es llençava res", van haver locomotores a vapor centenàries en servei.

El conjunt d'operacions de manteniment poden resumir-se en el quadre següent:

AnysKmTornejar LlantesCanviar RodesAjustar BielatgeCanvi Tubs CalderaCanvi plaques tubularsCanvi Llar de FocLloc
265.000SiSiDipòsit
4130.000SiSi calSiSiTallers Generals
6190.000SiSiDipòsit
8250.000SiSi calSiSiSiTallers Generals
10315.000SiSiDipòsit
12380.000SiSi calSiSiTallers Generals
14440.000SiSiDipòsit
16500.000SiSi calSiSiSiSiTallers Generals

Avatar de l’usuari
Marc
Site Admin
Entrades: 562
Membre des de: 13 juny 2007 17:29
Nom i cognoms: Marc Filella
Número: 101

Re: El cicle de manteniment de les locomotores a vapor

EntradaAutor: Marc » 13 oct. 2012 23:59

Amb el teu permís, Pere, copiaré aquest text al web i el publicaré al Facebook ja que estic començant a mostrar imatges del dipòsit. A veure si així l'acabem. :mrgreen:

Avatar de l’usuari
Pere
Site Admin
Entrades: 375
Membre des de: 13 juny 2007 20:47
Nom i cognoms: Pere Comas
Número: 88

Re: El cicle de manteniment de les locomotores a vapor

EntradaAutor: Pere » 21 oct. 2012 00:02

OK

He afegit uns paràgrafs finals que ni hi són a aquest fil ;)


Torna a “Situació i avanços del Projecte”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant